“El narcotràfic ha deixat un rastre de dolor molt profund”

BarcelonaEl títol no enganya. Quien a hierro mata és una pel·lícula sobre el fatalisme de la venjança. Aquest és el motor del thriller dirigit pel valencià Paco Plaza que arriba avui a les sales i que compta amb un repartiment encapçalat per Luis Tosar. L’actor gallec interpreta el Mario, un infermer d’una residència d’avis a la qual arriba Antonio Padín, un cap del narcotràfic que pateix una malaltia degenerativa. “Quan em van explicar la idea em va semblar fascinant i sorprenent”, diu Tosar. L’arribada del narco trasbalsa l’infermer, el germà del qual va morir de sobredosi vint anys enrere. El record fa la seva feina i la coreografia de la venjança comença a desplegar-se en un doble context familiar: el del Mario, que és a punt de ser pare, i el de Padín (interpretat per Xan Cejudo), a qui els dos fills encara necessiten per tirar endavant una compravenda de droga en què hi ha implicats colombians i xinesos.

“Quien a hierro mata podria ser el revers de la sèrie Fariña. A Fariña hem conegut el món més pur del narco amb el seu glamur -explica Tosar-. En canvi, el material pel qual aposta la pel·lícula és més el rastre de dolor molt profund que ha deixat el narcotràfic. Fa uns anys hi havia una representació més amable del narcotràfic gallec, semblava que ningú feia res dolent, però amb el temps la visió ha anat canviat i s’ha mostrat el munt de desgràcies que han quedat. El meu personatge és justament això, un paio que ve d’un dolor molt profund provocat per l’entorn de la droga i que, per un caprici del destí, de sobte es troba davant de la personalització d’allò que li va provocar el dolor”.

L’enfrontament, que el Mario viu com a inevitable, és amb un cap del narcotràfic que no té res a veure amb les figures arquetípiques de poder. “Trobo molt interessant que el bo de la pel·lícula sigui capaç de cometre coses reprovables i que el dolent sigui algú que està en una situació de dependència que el fa vulnerable. Crec que això trenca molts clixés”, explica Plaza. Com assenyala la crítica Eulàlia Iglesias, aquí l’aproximació al món de la droga és “més pròxima al realisme quotidià de la sèrie Gomorra que a l’estilització de Narcos ”.

Paco Plaza ho va veure clar quan va llegir el guió de Juan Galiñanes i Jorge Guerricaechevarría. “El que més m’agradava és que dins d’una estructura de thriller més o menys convencional hi havia una complexitat en els personatges que m’interessava molt”, diu Plaza, que situa Quien a hierro mata en un espai estètic compartit amb pel·lícules com Un profeta, del francès Jacques Audiard, i Mare, de Bong Joon-ho, el director sud-corerà que aquest any ha guanyat la Palma d’Or a Canes amb Parásitos. “Són dues pel·lícules en què el thriller subjecta la història però on en realitat el més important és el drama dels personatges. Com a Mare, que és una obra mestra, es tracta de seguir un estil en què la ficció sigui com menys ficció millor”. Per això, entre d’altres coses, calen interpretacions com la de Tosar, la de Xan Cejudo (que va morir poc després del rodatge de la pel·lícula) i la del català Enric Auquer, impressionant com a fill petit de Padín.

I en una història de venjança eminentment masculina, hi té un paper fonamental María Vázquez, que fa de Julia, la dona embarassada del Mario. Plaza volia treballar amb ella des que la va veure al film La noche del hermano (2005). “És una actriu espectacular, tot carisma, i amb una capacitat d’actuar des de la veritat que em sembla flipant”, diu el director. Tosar se suma a l’elogi: “Ella interpreta un personatge que representa el camí de llum que hauria de seguir el meu personatge, però alhora ha de ser contundent, amb poder, com les mares gallegues. Al cap i a la fi, la societat gallega és molt matriarcal i ella la representa molt bé”.

Vaca Films, la casa del 'thriller'

Quien a hierro mata és una pel·lícula impulsada per Vaca Films, la productora gallega fundada per Emma Lustres i Borja Pena i responsable de thrillers vigorosos com Celda 211, Cien años de perdón, El desconocido i El Niño. “Vaca Films s’ha atrevit amb projectes que abans eren impensables, i a l’Emma no li pots dir que no -diu Tosar-. Quien a hierro mata és un projecte arriscat i audaç, sobretot avui dia, que en general s’està sent molt políticament correcte en el continguts. No sé si és perquè hi ha molt contingut per a les plataformes que intenta estar dins d’uns termes una mica més digeribles, però el cas és que Vaca s’atreveix a entrar en territoris més delicats”.