L'artista que va voler romandre oculta fins vint anys després de morta

BilbaoLes històries de moltes artistes mèdiums estan marcades per fets traumàtics: pobresa extrema, malalties, depressions, la pèrdua de fills... Elles, amb les seves obres, sembla que s'evadeixen del dolor i, alhora, ens obren les portes al més enllà. Converteixen la seva foscor en llum, una claror tan radiant que desborda les etiquetes del món de l'art, i el que no és l'art. La pintora sueca Hilma af Klint (Estocolm, 1862-1944), una de les grans sorpreses del món de l'art de les últimes dècades, no en va ser una excepció.

El seu interès per la religió i les qüestions espirituals va créixer després de la mort de la seva germana menor, Hermina, el 1880. Dos anys més tard, Hilma af Klint va ingressar a la prestigiosa Acadèmia Reial de Belles Arts de Suècia, on es va graduar cum laude el 1887. Aviat es va convertir en una paisatgista i una retratista reconeguda. L'espiritisme va tornar a estar present en la seva vida al final de la dècada de 1890, quan va començar a celebrar sessions amb quatre amigues artistes conegudes com Les Cinc. Va ser des d'aleshores, com es pot veure a la gran exposició que el Guggenheim de Bilbao li dedica fins al 2 de febrer, que Hilma af Klint va començar la producció més fabulosa, més de 1.300 dibuixos i pintures abstractes, i 124 quaderns amb 26.000 pàgines manuscrites o mecanografiades. Pràcticament totes les obres exposades a Bilbao provenen de la Fundació Hilma af Klint, i la mostra compta amb el patrocini d'Iberdrola.

"Són obres del seu temps i al mateix temps avançades", afirma Tracey R. Bashkoff, directora sènior de col·leccions i conservadora sènior del Museu Guggenheim de Nova York, que també és la comissària de la mostra juntament amb la conservadora del Guggenheim de Bilbao Lucía Agirre. "El trencament d'Af Klint amb els estils dominants va beure de l'espiritisme i la teosofia, que eren habituals a l'Europa i els Estats Units de l'època, i de diversos esdeveniments moderns com la descoberta de l'electró i la teoria de l'evolució", explica Bashkoff. L'impacte que han tingut aquestes pintures, plenes a vessar d'elements com sols, pètals, espirals, coloms, cignes i textos, han fet que a vegades se la presenti com la pionera de l'abstracció, per davant de Kandinski, Mondrian, Malevič i Kupka. Malgrat tot, hi ha formes abstractes en l'art popular des de molt abans, i entre les artistes mèdium, l'artista britànica Georgina Houghton ja va fer treballs amb formes abstractes a la dècada del 1860.

Hilma af Klint va deixar per escrit que va emprendre aquell camí artístic per ordre d'un àngel anomenat Amaliel. Ella mateixa va ser conscient que aquestes obren eren massa transgressores per al seu temps, així que només les va ensenyar a persones que tenien una sensibilitat semblant, i va deixar instruccions perquè no s'exposessin fins vint anys després de la seva mort, que va tenir lloc després que l'envestís un tramvia el 1944, quan tenia 81 anys. "Per a nosaltres com a historiadores de l'art, Hilma af Klint és aire fresc, encara queda molt per estudiar", afirma Lucía Agirre. "Estem convençudes que molt del que hem escrit potser haurà quedat obsolet d'aquí a vint anys", subratlla.

Un llegat que va estar a punt de ser presa del foc

El llegat de Hilma af Klint ha tingut una història rocambolesca: les obres van estar tancades dins de caixes durant dècades, i van sobreviure a l'incendi de casa seva i el seu estudi. Els hereus les van intentar exposar, sense èxit, als anys seixanta. Corrien al temps del minimalisme i l'art conceptual, i ella no hi encaixava. Van voler donar l'obra al Moderna Museet d'Estocolm, però el museu la va rebutjar. El seu nebot Erik va heretar-les i va crear una fundació el 1972, però encara van haver de passar prop de quinze anys perquè la fortuna de l'artista comencés a canviar als anys vuitanta amb una exposició al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1986. Més endavant van arribar una retrospectiva al Moderna Museet el 2013 i una altra al Museu Picasso de Màlaga. I l'entusiasme va esclatar encara amb més força al Guggenheim de Nova York el 2018: la de Hilma af Klint és l'exposició temporal més vista de la història del museu, amb 600.000 visitants.

El gruix més important de l'obra de Hilma af Klint, i de l'exposició, el formen les anomenades Les pintures per al temple. Es tracta del projecte d'un temple d'alabastre amb una torre helicoidal que no es va arribar a construir. Hilma af Klint era una dona menuda, però no va esmerçar esforços per fer pintures gegantines per al seu temple com Els deu majors, evocadores dels retaules de les esglésies florentines del Renaixement. "Les seves obres són com grans mapes i en els seus quaderns va deixar escrites les llegendes d'aquests mapes, però podia ser que a una sola lletra li donés tres significats", diu Agirre.