La ferreteria de confiança de Nova Orleans i Barcelona

BarcelonaMusicalment, hi ha poques coses més engrescadores que una banda de metalls com les que recorren carrers i places de Nova Orleans o el País Valencià. Cadascuna amb una estètica pròpia, comparteixen un sentit comunitari molt arrelat. Aquest esperit, combinat amb el hip-hop positiu i pinzellades cubanes, enlaira el projecte barceloní Hip Horns Brass Collective, que acaba de publicar el disc Krewe (Costa Futuro-Say It Loud, 2024). "Venim d'estudiar jazz, però també ens hem dedicat a tocar altres gèneres de la música moderna. Tanmateix, tenim clar que el projecte està orientat a recollir l'herència de les brass band de Nova Orleans amb un so de hip-hop", explica el trompetista Àlvar Monfort. Com diu el raper Rodrigo Laviña, Hip Horns Brass Collective són "la ferreteria de confiança".

Com a rerefons de tot plegat, hi ha l'homenatge als músics que han patit diferents violències, incloses les que van esdevenir arran de l'huracà Katrina el 2005, tal com recorda el trombonista Albert Costa. Aquest homenatge és explícit a la cançó The struggle, que recorda les tragèdies viscudes per formacions com la Hot 8 Brass Band, i concretament per músics com Joseph Shotgun Joe Williams i Dinerral Shavers, tots dos assassinats a Nova Orleans. "És una història, la de Dinerral Shavers, que també s'explica a la sèrie de HBO Treme. El Katrina va rebentar Nova Orleans i molta gent es va quedar sense casa en una ciutat que en aquella època era extremadament violenta", diu Costa.

L'origen del Hip Horns Brass Collective té efectivament un component comunitari. Per apaivagar els efectes de la pandèmia de covid-19, el Nadal del 2020 l'Ajuntament de Barcelona va programar tot d'activitats culturals a la plaça Catalunya. Van trucar a Monfort demanant-li si tenia una brass band. "No en tinc cap, però te la munto", va respondre el trompetista. No era complicat muntar-la, ateses les circumstàncies (poca feina a causa de la pandèmia) i la qualitat i la quantitat de l'escena musical catalana. "Va començar com un encàrrec per fer dotze bolos i de seguida ens vam anar construint com a projecte", diu Costa.

A favor d'aquesta aventura hi ha tot un planter de músics d'un nivell molt alt, entre els quals hi ha Alba Pujals, Nil Villà, Arnau Alonso, Gregori Hollis, Mabreezee, David Parras i Aina Pla, a més de col·laboradors com Rodrigo Laviña, Alcibíades Durruthy, Juli Giuliani, Escandaloso Xpósito i Tarquim. "Ja ens coneixíem tots, però és que a més s'ha format un grup humà de molta qualitat", diu Monfort. De fet, tots tenen un nivell prou alt, tant per tocar en secció com per fer de solistes i compositors. "En aquest disc hi ha composicions de set persones, i tot plegat dona molt de sentit al concepte col·lectiu", afegeix.

Dues de les incorporacions més recents al Hip Horns Brass Collective són Mabreezee, un raper d’origen angolès i portuguès resident a Barcelona, i la saxofonista manresana Aina Pla. "L'Aina també és cantant i ha sigut un gran descobriment. De fet, comparteix el paper de cantant amb en Mabreezee", diu Monfort. Mabreezee, afegeix Costa, té "un perfil ideal per al projecte", perquè és cantant i productor i "canta en molts idiomes, inclòs el català". D'ell és la lletra de The struggle, que reivindica la "lluita dels músics de Nova Orleans que mitjançant les brass band intenten crear comunitat perquè els nens i les nenes no hagin d'estar fent trapis al carrer i puguin veure la música com una oportunitat per tenir un futur digne".

El costat positiu del hip-hop

Abans que la guerra entre Costa Oest i Costa Est convertís el hip-hop dels anys 90 en un territori essencialment violent i narcisista, grups com De La Soul i A Tribe Called Quest proposaven un hip-hop diferent, reivindicatiu però alhora positiu i propositiu. Aquest és el hip-hop que amara les cançons del Hip Horns Brass Collective. "Recuperar aquests referents ens ajuda a transmetre el relat que el hip-hop no es tracta només d'ego i parlar malament de les dones o de coses aberrants, sinó que a través del hip-hop pots construir comunitat sense violència", diu Costa. En aquest sentit, un referent ben proper és Rodrigo Laviña, pioner del rap en català amb At Versaris i responsable del projecte Extraño Weys. "El Rodrigo és el millor cantant de rap en català que hi ha hagut mai", diu Costa, ras i curt. Un altre referent és Hugo Astudilo, àlies Escandaloso Xpósito, que col·labora a la cançó Dave's groove de Hip Horns Brass Collective.