Crònica

Els hipnòtics cants col·lectius de '4132314' triomfen a la Fira Mediterrània

El sexet Cocanha + Tarta Relena + Los Sara Fontán entusiasma en una jornada marcada per la veu femenina i la pluja

Un moment de l'espectacle que tant va entusiasmar al públic
Olga Abalos
08/10/2022
2 min

BarcelonaLa segona jornada de la Fira Mediterrània, que enguany celebra el seu 25è aniversari, va ser una demostració de com la veu i la percussió poden formar un combo incontestable i crea un llenguatge universal que connecta amb el que és tribal i més essencial. Aquest va ser el motor de 4132314, una antologia de cançons de treball inspirades en la memòria de les treballadores de les fàbriques tèxtils signada per un sextet format pel duet barceloní de música a capella Tarta Relena, el duet de música tradicional occitana Cocanha i el duet experimental Los Sara Fontán.

Aquesta proposta, que es ja va estrenar al passat Festival Grec 2022, va brillar amb llum pròpia en un dia gris en què la pluja va acompanyar durant hores els espectadors en el trànsit entre cadascun dels escenaris de la Fira. Però, tot i el ball de paraigües, barrets i capelines, les platees eren plenes, com la de l’Espai Plana de l’Om a primera hora de la tarda, en els concerts de la cantautora mallorquina Mar Grimalt –expressiva i sense por d’experimentar amb l’electrònica–, i la pianista i cantant de Perpinyà Mélodie Gimard —teatral i atrevida a l'hora de mesclar influències.

També estava força ple l’escenari a l’aire lliure de la plaça Sant Domènec, quan el grup de folk Corrandes són Corrandes va fer ballar el públic que desafiava la cortina d’aigua. Mentre alguns feien i desfeien rotllanes, d'altres enfilaven el passeig Pere III amunt per fer veure Seises, el darrer espectacle del sempre controvertit bailaor Israel Galván al Teatre Kursaal. I d'altres feien temps per descobrir 4132314 a l’escenari del Teatre Conservatori.

Aleshores, cap a les 22.30 h, la pluja ja havia amainat, potser per l’efecte balsàmic, gairebé de cura col·lectiva, de les peces compostes a sis mans per Cocanha, Tarta Relena i Los Sara Fontán. Va ser una festa total, però també un complex exercici musical de veus i percussions. Usant patrons tèxtils per convertir-los en partitures, el sextet va apostar per simplificar melodies, més que recrear-se en polifonies vocals espectaculars, com solen fer Tarta Relena i Cocanha en els seus espectacles per separat.

Aquest element de cant col·lectiu i efectiu es reforçava encara més quan entre els músics s’intercanviaven posicions, tots participaven igual de la percussió i la música, com si fos una cadena de muntatge, seguia fluint sense cap interrupció. Combinaven lletres en occità, català i castellà. De tant en tant, alguna frase sobresortia per despertar El públic d’un cert estat hipnòtic per recordar l’origen d’aquelles composicions: la memòria i la solidaritat obrera. "Si no nos pagas las horas, nos vamos de las mesas", cantaven a "La Mani de la Puri i la Carme", una peça construïda gràcies a les converses amb dues treballadores de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Un dels encerts de 4132314 és que, tot i el rerefons de reivindicació, mai va renunciar als moments en què tot es convertia en una festa col·lectiva, gairebé espontània, en què es trametia alegria i goig. Era la fórmula perfecta per aconseguir integrar també els espectadors en una celebració conjunta de la memòria que va ser llargament aplaudida.

stats