Mor l'historiador Gabriel Cardona
Autor d'una trentena llarga de llibres, Cardona ha estat un dels historiadors més crítics amb el franquisme. Va abandonar l'exèrcit després del cop d'estat del 23-F, i des de llavors va compaginar la docència universitària amb la publicació de llibres de divulgació històrica.
BARCELONANascut a es Castell (Menorca) l'any 1938, Gabriel Cardona Escanero va seguir la nissaga militar de la seva família al mateix temps que es llicenciava en història per la Universitat de Barcelona. Cardona va ser un dels capitans que van fundar Unió Militar Democràtica a la dècada dels 70, organització militar clandestina espanyola que tenia per objectiu la democratització de les Forces Armades Espanyoles. Després del cop d'estat del 23-F de 1981, Cardona va abadonar l'exèrcit i es va dedicar a la docència: paral·lelament a les classes d'història que feia a la Universitat de Barcelona, l'historiador va construir una obra assagística que gira al voltant de dos punts fonamentals, l'exèrcit i el franquisme. Formen part d'aquest primer grup llibres com El poder militar en España hasta la guerra civil (1982), El problema militar en España (1990) i Crònica dels militars catalans (2006); Cardona va disseccionar el franquisme i la Guerra Civil a Historia militar de una guerra civil (2006), El poder militar en el franquismo (2008) i fins i tot en una novel·la, Franco no estudió en West Point (2004).
Ediciones Destino acabava de publicar la seva última obra, Cuando nos reíamos de miedo, i té previst donar a conèixer una doble referència pòstuma a finals de gener, Las torres del honor / Un militar del ejército en la Transición y el 23-F.
