“Tot és història: tant els pergamins del segle XIV com les llicències d’obra”

PalmaSebastià Riutort és l’home que ha pujat més escalons a l’Ajuntament de Muro. Són tants perquè d’ençà del 1998 fa feina a l’arxiu municipal, que es troba a la part més alta de la casa de la vila. Aquest darrer pis fa anys acollia l’arxiu i l’apartament de l’antic bidell de l’edifici municipal. A poc a poc, però, els vestigis domèstics de la vida quotidiana han deixat pas a un nombre creixent de capses amb documentació i arxivadors.

“Els primers anys que hi feia feina, per aquí dalt hi havia un parell de taules amb brasers elèctrics. Així em podia escalfar els peus mentre consultava documentació”, explica Riutort, quan falta molt poc perquè l’Arxiu de Muro es traslladi a l’edifici reformat de l’antiga Cooperativa Agrícola Murense, que l’Ajuntament va adquirir l’any 1990.

“Ma mare feia feina a marjal i, essent al·lot, molts de pics la vaig acompanyar a dur manats de bledes al magatzem de la cooperativa. Ara seré jo qui hi anirà cada dia per fer-hi feina. Essent batle Miquel Ramis [Convergència Democràtica Murera] a principis dels anys 2000, vaig fer la proposta a l’Ajuntament perquè aquella fos la futura seu de l’arxiu”. Així recorda l’arxiver i historiador com va començar el procés que ara està a punt de cloure.

Va ser el 2007 quan s’iniciaren les obres i de llavors ençà s’hi han invertit més d’1’5 milions d’euros. El resultat és un dipòsit format per una gran sala equipada amb 2 km de prestatgeries mòbils fins al sostre, i una sala de consulta. Al pis superior s’ubica una sala multifuncional per acollir activitats culturals relacionades amb el fet de difondre el patrimoni documental de Muro. Serà en una fase posterior, però, que el pis de dalt quedarà enllestit.

“No sé dir en quin moment s’inaugurarà l’arxiu. Han passat tants d’anys, que ja no ve d’una setmana ni d’un mes. Només queden quatre cosetes a haver d’enllestir, però ja se sap que aquestes punyeteries de vegades han de menester més temps que coses més complicades”, explica l’arxiver, que començà a desenvolupar aquesta funció amb un contracte de prestació de serveis i consolidà la plaça després d’haver passat per una oposició.

La façana exterior de la Cooperativa, rematada amb el relleu de l’escut de la vila i amb una gran balconada amb balustrada, es conserva tal com es va construir l’any 1945. L’interior de l’edifici, però, res té a veure amb allò que va ser un temps: l’espai on els marjalers duien patates, moneiatos, verdura i hortalissa per tal que fossin distribuïts.

“Més important que el que es veu és allò que no es veu. Per dins aquestes parets hi ha un sistema de climatització i d’autoextinció d’incendis que pesa un parell de tones. Això farà que els documents estiguin ben preservats”, comenta Riutort.

No es pot avenir del canvi del seu espai de treball. “Quan vaig començar a fer feina, pràcticament jo estava tot sol al darrer pis. L’administració municipal ha crescut molt en personal i ha generat un gran nombre de documents. A finals dels anys 90 és quan més paper es va crear. Era un fenomen vinculat a l’activitat urbanística”, argumenta l’arxiver.

“Sempre he pensat que un arxiu és un tot unitari. El document més antic de Muro és un llibre de consell de l’antinga Universitat del 1370, amb coberta de pergamí. Tant hem de conservar això com les llicències d’obres que es tramiten ara. Tot és història i pot ser matèria d’estudi per als investigadors d’ara i els que vindran en un futur”, conclou Sebastià Riutort.