Històries darrere els ajuts públics a la creació

PalmaEl cineasta Toni Bestard, nominat al Goya en tres ocasions, té molt clar que hi ha dos càlculs gairebé impossibles de fer a l’hora de plantejar un projecte audiovisual: el temps que s’hi invertirà i el pressupost que s’aconseguirà aixecar. I, sobretot, té clar que un i altre no sempre estan relacionats. “Jo fa des del 2012 que faig feina amb un projecte de llargmetratge que ara sembla que començarà a sortir”, afirma amb més il·lusió que resignació. “I en tot aquest temps hi ha hagut escriptura, reescriptures, viatges, reunions i moltes altres coses. I tot això, qui t’ho paga? Ningú, perquè tot això no t’ho arriben a remunerar mai”, sentencia.

Tanmateix, però, Bestard és un dels nombrosos creadors de les Illes que en els darrers quatre anys ha estat beneficiari d’una de les línies de subvenció convocades per l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) amb l’objectiu de donar suport als processos de creació de les diferents disciplines artístiques. De fet, el cineasta l’ha rebuda ja en dues ocasions: a la darrera convocatòria resolta, de l’any 2023, per un projecte de llargmetratge que ara mateix està desenvolupant, i a la de l’any 2021, per una pel·lícula que finalment ha acabat convertida en una sèrie de televisió. “Ho vaig presentar com un llarg que no va tirar endavant perquè era molt complex”, explica, “però ho vàrem dividir en quatre episodis que ja hem rodat i que estan ara mateix en procés de postproducció”.

Es tracta de Norats, una sèrie de ficció que s’estrenarà enguany a IB3 Televisió i que es basa en la història real d’Honorat i Jaume Trias, pare i fill que s’amagaren a la serra de Tramuntana per sobreviure durant la Guerra Civil. L’ha codirigida amb Ferran Bex i, si bé són molts els canvis que ha sofert la idea amb què es va presentar per primera vegada a la convocatòria de l’IEB, assegura que la llavor del que es podrà veure a la sèrie ja hi era, al text inicial. “Des que tens una idea fins que arribes a una primera versió del guió poden passar entre sis mesos i un any, i si n’has d’anar fent correccions pot ser molt més llarg. I tot aquest temps no sol ser finançat”, relata. “Al món audiovisual, les etapes de producció sí que tenen engranatges i fórmules pròpies de finançament, però no el temps que et dediques a escriure un guió. En aquest sentit, aquest tipus de subvencions serveixen d’estímul, et protegeixen una mica mentre el procés va avançant. Són una empenta, vaja”, afegeix. En el cas dels ajuts a la creació de guió de llargmetratge concedits per l’IEB, l’import atorgat se situa al voltant dels 8.000 euros per projecte.

La pandèmia i la creació

Era l’estiu de l’any 2020 quan des de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que en aquell moment disposava del compositor Mateu Malondra com a director i amb Catalina Solivellas com a directora general de Cultura, es va obrir la convocatòria de tota una sèrie d’ajudes que havien de servir per pal·liar les conseqüències de la pandèmia en el sector cultural. Entre elles n’hi havia una que no havia estat mai convocada i que tenia com a objectiu “donar suport a la creació”, al temps de la creació, en disciplines com la música, la literatura o les arts escèniques i que disposava d’un pressupost total de 490.000 euros. “Era una idea que el director d’aquell moment tenia feia estona, però la pandèmia ho va accelerar”, reconeix la tècnica de literatura de l’IEB, Cristina Gaviño. “L’objectiu era donar un impuls directament als creadors i centrar-nos en ells, per tal que poguessin dedicar-se a aquells projectes que tal vegada tenien dins un calaix i mai no havien pogut arribar a desenvolupar. Havia de servir per donar-los una mica d’aire, bàsicament, per treure’ls endavant”, puntualitza.

I si bé en aquella primera convocatòria s’indicava que la finalitat era “incentivar la creació artística i així subvenir els perjudicis arran de la pèrdua d’activitat a conseqüència dels efectes de la covid-19”, ja des del principi aquests ajuts tenien “vocació de continuïtat”, segons explica la cap de l’àrea de cultura de l’IEB, Elisenda Farré. “És cert que per culpa de la pandèmia ens ho vàrem replantejar tot, perquè les subvencions de projecció exterior, per exemple, ja no tenien sentit en un moment en què totes les sortides eren impossibles”, argumenta, “però que hi hagués ajuts orientats directament als creadors havia estat una de les apostes fortes de Mateu Malondra en tot moment. Ell volia assegurar la cadena de valor del procés de creació i aquesta subvenció està pensada per a això”.

Els requisits

Per presentar un projecte a una de les cinc línies de què consta aquesta convocatòria –música, literatura, arts escèniques, arts visuals i audiovisuals– hi ha tota una sèrie de requisits específics que, en tot cas, impliquen tenir experiència prèvia en el sector: per optar als ajuts en l’àmbit de literatura, còmic i il·lustració, per exemple, s’exigeix tenir com a mínim un títol publicat; en el cas d’arts visuals, s’han d’acreditar almanco una exposició individual o tres de col·lectives, o bé que l’obra de l’artista en qüestió hagi estat objecte d’una publicació monogràfica.

La trajectòria del creador és, de fet, un dels elements que es valoren a l’hora de puntuar les propostes presentades, a més de tota una sèrie de “criteris objectius com l’originalitat, viabilitat i innovació del mateix projecte”, que són avaluats per part d’una comissió. En funció de la disciplina també canvia la documentació que s’ha de fer servir per presentar el projecte: en el cas de les obres de teatre, es demana una sinopsi, un tractament dramatúrgic i una memòria del projecte, mentre que pels d’arts visuals s’ha de lliurar una sinopsi que contengui un plantejament metodològic, un pressupost, el context de la proposta i la descripció. Amb aquesta informació, un grup de professionals del sector decideix si l’autor rep una quantitat econòmica, que canvia en funció de la naturalesa del projecte i que va des dels 2.000 euros fins als 10.000, per poder-lo desenvolupar.

I si bé són centenars els artistes balears que s’hi han presentat tots aquests anys –només a la primera convocatòria van ser prop de 200, dels quals aproximadament un 50% van rebre l’ajut–, no tothom veu amb bons ulls la idea de subvencionar un procés de creació. “En el cas de la literatura, les editorials han de servir per publicar i remunerar la feina dels autors, i hi ha nombrosos premis que serveixen també per a això, sempre amb l’obra acabada”, afirma un escriptor que prefereix no donar el nom, “com en el cas dels guions hi ha productores o també entitats privades que poden dedicar part dels seus fons a fer de mecenes, si volen. Però això en cap cas hauria de ser una feina de l’administració, tenint en compte què es pot decidir que uns determinats artistes o projectes rebin doblers i altres no? I si no s’arriba a publicar mai, exactament què és el que s’ha subvencionat?”, assenyala.

I és que en cap cas és necessària l’edició del llibre, l’estrena de la pel·lícula o la publicació del disc que va rebre l’ajut a la creació per considerar justificada la subvenció. “Aquests ajuts es poden considerar com una mena de beca, perquè no s’han de justificar econòmicament, mitjançant factures, ni res semblant”, expliquen des de l’IEB, “perquè el que han de lliurar els beneficiaris és o bé una primera versió del guió de la pel·lícula que van presentar, o el manuscrit del llibre, o el text de l’obra de teatre, per exemple, a més d’un pla de treball. Volem que els creadors hagin de pensar la vida posterior d’aquest projecte, que se l’hagin plantejada perquè no quedi un altre pic dins un calaix”. El director actual de l’IEB, Llorenç Perelló, confirma que s’està estudiant la possibilitat d’establir acords i convenis que permetin assegurar que les obres que hagin rebut aquesta subvenció veuran la llum, tot i que encara no hi ha res fermat. És una de les millores que reclamen algunes veus del sector que també van tenir el seu paper a l’hora de posar en marxa aquesta iniciativa.

Noves propostes

“Des de l’Associació de Dramaturgues de les Illes Balears teníem referents d’altres comunitats, com el País Basc, on existien uns ajuts específics per a la creació de textos teatrals”, explica la dramaturga Aina de Cos, qui ha estat beneficiària d’aquesta subvenció en dues ocasions. “Vàrem promoure que també n’hi hagués aquí, perquè fins llavors no existien. I que hi siguin fa que, per exemple, t’asseguris que cada any tindràs almenys cinc autors que estaran creant noves propostes teatrals amb la tranquil·litat de saber que seran compensats per aquesta feina”, afirma.

La primera vegada que l’autora s’hi va presentar, l’any 2020, va ser per desenvolupar una versió lliure de Medea que a hores d’ara encara no s’ha arribat a estrenar. De la segona, l’any 2022, no en pot donar detalls, perquè l’obra encara està circulant i en competició a diferents espais. “La quantitat dels ajuts de l’IEB en aquesta matèria és més o menys la mateixa que la mitjana estatal”, afegeix, “tot i que és cert que aquí no et fan l’ingrés fins que no has lliurat el projecte acabat. En els ajuts que dona el Ministeri, per exemple, els doblers els tens per emprar-los mentre dura el procés de creació, i en el cas de la Generalitat, et donen un 80% al principi i un 20% al final. Això potser també es podria millorar”, suggereix.

Arribar a port

La responsable de cultura de l’IEB, Elisenda Farrés, assegura que “entre un 80 i un 90%” dels projectes presentats a les subvencions de creació en matèria d’arts escèniques i audiovisuals en aquests anys “han arribat a port”, i en destaca casos d’èxit com les obres de teatre Zona inundable de Marta Barceló o Les maleïdes de Sergi Baos, a més dels espectacles Beginning d’Aurora Bauzà i Pere Jou i Swan de Mar Aguiló. “No totes han tingut el mateix ressò, és clar”, afegeix, “i n’hi ha que encara no sabem on arribaran, perquè d’ençà que reben els doblers fins que s’arriben a estrenar poden passar anys, però almenys fins ara en les disciplines d’arts escèniques i audiovisuals són la majoria, les que han tirat endavant”.

El mateix assegura la responsable de l’àrea de literatura, Cristina Gaviño, qui recorda que dels 13 projectes que van rebre aquesta subvenció l’any 2020, se n’han publicat 11, entre els quals es troben la novel·la Tots els mecanismes de Melcior Comes, el poemari Dilema d’energies de Pere Antoni Pons, el còmic Neocaos de Pere Joan o el llibre il·lustrat Silencio de Nivola Uyà. També la novel·la guanyadora del darrer premi Ciutat de Palma de novel·la en català, l’obra A la seva ombra de l’escriptora Maria Escalas, va ser beneficiària d’un d’aquests ajuts, en concret a la convocatòria de l’any 2021. En l’àmbit de la literatura, les quantitats d’aquestes subvencions van des dels prop de 3.000 euros per projecte de llibre il·lustrat fins als 8.000 per poemari i els més de 9.000 pels de novel·la.

Músics com Luis Albert Segura, Pere Bujosa o Joan Bibiloni, grups com Donallop, Da Souza o Xanguito i artistes com Beatriz Polo, Marina Planas i Olimpia Velasco han rebut també ajudes en les diferents convocatòries d’aquesta subvenció que, una vegada publicades les resolucions, permeten entreveure a quins projectes es dedicaran els artistes durant els pròxims mesos. A la darrera resolució, publicada fa només unes setmanes, hi figuren una novel·la d’Agnès Llobet, un poemari de Pau Vadell o els guions de llargmetratges de Sofia Martel, José Martret i Tonina Obrador. A l’espera de l’evolució de totes aquestes obres, i fins al pròxim 30 d’abril, continua oberta la cinquena convocatòria d’aquests ajuts.