Ho han tornat a fer!

Enmig de les discussions al carrer i a la premsa sobre el muntatge de Lohengrin al Liceu, en dies de presentacions de temporades de concerts per al curs vinent i en un dia de pluja i llevantada a les portes de la primavera, assistir a la pau que suposa un concert del Quartet Casals és una solució balsàmica a tant de soroll exterior. I sí, els membres de la formació cambrística ho han tornat a fer: o sigui, aconseguir la complicitat i la comunió amb el públic acòlit amb un programa exquisit, ben confeccionat, i sobretot amb l’al·licient d’assistir a la primera actuació a la viola de Cristina Cordero, després que Jonathan Brown hagués plegat del quartet. Tot això, a la sala modernista del Palau de la Música.

La nova incorporació manté el barem alt, altíssim, d’aquesta formació que és un dels nostres luxes i millors ambaixadors musicals, sense cap mena de dubte. Serenitat i equilibri és el que van transmetre els quatre membres del quartet: la citada Cordero, els germans Abel (violí II) i Arnau Tomàs (violoncel) i la violinista Vera Martínez Mehner.

Obria programa el tercer quartet (en mi bemoll major) de Juan Crisóstomo Arriaga, de qui l’any que ve celebrarem el bicentenari de la mort. Línies pulcres, equilibri i transparència es van ensenyorir de la interpretació del Quartet Casals.

Encarregada per la formació i pel mateix Palau de la Música, Terra encesa és l’obra d’Elisenda Fábregas que suposava una estrena absoluta. Una peça compacta, sòlidament escrita, en un sol moviment però amb dinàmiques canviants al llarg de l’obra, que actua com a metàfora de les transformacions de la terra, amb oscil·lacions entre les llums i les ombres que planen sobre el planeta. Una obra militant, sens dubte, tot i que allunyada de les especulacions programàtiques.

La segona part ens va dur el bo i millor del romanticisme de Johannes Brahms, amb la interpretació del Quartet en do menor núm. 1. Una peça de reminiscències vagament beethovenianes, però en què Brahms apareix amb la veu pròpia que el caracteritzava com a bon romàntic alemany. Novament, el Quartet Casals va servir la peça amb propietat estilística, rigor interpretatiu, tècnica indiscutible i sensibilitat i capacitat comunicativa.