Què li dic a la meva parella? El meu al·lot o el meu ‘nóvio’?

PalmaUs proposam que llegiu amb deteniment el següent titular publicat a l’edició digital d’aquest diari dia 12 de setembre d’enguany. Diu així: “Detenen un home a Manacor per intent d’homicidi després d’apallissar el seu al·lot”. I ara us demanam: quina és la relació o vincle que pensau que hi ha entre víctima i agressor? Són pare i fill, o es tracta d’una parella? Us advertim que no sou els primers que hi reflexionareu. A la notícia digital en qüestió, el filòleg artanenc Jaume Morey Sureda hi va fer aquest comentari: “Al·lot? El titular suggereix que l’agredit devia ser un fill”. L’endemà, el també lingüista d’Artà Jaume Guiscafrè Danús hi afegeix: “Jaume Morey Sureda, efectivament! Això mateix vaig pensar”. La confusió que exposen aquests dos lectors és entenent si tenim en compte tota una sèrie d’elements que ara us detallarem. Es tracta, tanmateix, d’una realitat canviant, a causa, no només dels canvis lingüístics sinó també del sorgiment de nous models familiars i afectius. Lamentam, de tota manera, que sigui justament una notícia sobre un episodi de violència domèstica el punt de partida d’aquesta reflexió. Ens hauríem estimat més que la motivació fos una altra.

Al·lota i ‘nóvio’. D’entre tots els barbarismes que els catalanoparlants de Mallorca diuen en la seva parla habitual, n’hi ha alguns que s’hi incorporaren fa molt de temps, quan el castellà just era testimonial o fins i tot residual en la parla oral dels balears. Aquest és el cas de ‘nóvio’, un mot que ja recull el DCVB, per referir-se al ‘promès’ –hem d’especificar aquí que parlam des d’una perspectiva de dècades enrere, per no dir de fa un segle, quan les úniques relacions socialment permeses eren aquelles entre un home i una dona, que tenien com a finalitat el matrimoni. Si una dona jove festejava es deia que tenia nóvio. En canvi, d’un home que festejava, se’n deia que tenia al·lota. És curiós comprovar com, a diferència dels diccionaris normatius, l’Alcover-Moll té entrades diferents per a ‘al·lot’ i per a ‘al·lota’. D’al·lot diu que és “el qui està dins l’edat compresa entre els sis o set anys i els quinze” i també diu que “per extensió és un nin en general”. D’al·lota el diccionari inclou definicions semblants al mot masculí pel que fa a les edats, però hi afegeix una accepció que diu: “Dona que té relacions amoroses segons llei o costum per arribar al matrimoni”.

L’edat fa la diferència. Avui dia les persones festegen o són parella, n’hi ha que viuen plegats i d’altres que cadascú viu a ca seva, n’hi ha que tenen com a finalitat casar-se i d’altres que no fan comptes fer-ho mai. En la majoria dels casos, però, els catalanoparlants de Mallorca continuen referint-se als membres de les parelles com a “al·lota” i “nóvio”, o “dues al·lotes” i “dos nóvios”. Ara bé, existeix una part de la societat que d’ençà de fa un temps ha substituït el mot ‘nóvio’ pel d’‘al·lot’, per referir-se a un membre masculí de la parella, amb independència que l’altre membre sigui home o dona. Situaríem per davall de la quarantena els catalanoparlants que fan servir el mot ‘al·lot’ amb el sentit en qüestió. I suposadament els hauríem d’atribuir una determinada consciència lingüística, perquè en l’elecció de la paraula, conscientment o inconscient, hi deu haver la voluntat d’evitar el castellanisme ‘nóvio’. Tanmateix, aquesta és una accepció que encara no recullen els diccionaris. No és d’estranyar que a una persona que es troba per damunt de la quarantena li vingui de nou el titular amb què hem començat a desembolicar aquesta troca de les parelles i els noms per referir-s’hi.

“Acompanyaré el meu al·lot a futbol”. Molt probablement, si fa vint anys haguéssim sentit a dir, per boca d’un home adult, “avui no puc venir a fer cerveses, perquè he d’acompanyar el meu al·lot a futbol”, tothom hauria entès que es tracta d’un pare que s’excusa de quedar amb els seus amigots perquè ha d’acompanyar el seu fill adolescent a l’entrenament de futbol d’un dia feiner qualsevol. La mateixa frase, dita avui, pot ser agafada amb un altre sentit: que es tracta d’una parella formada per dos homes, i que un acompanya l’altre a jugar a futbol o a entrenar. D’aquí ve la confusió expressada pels dos lectors de l’ARA Balears als comentaris digitals, i ben segur que també moltes altres persones ho han pensat o, fins i tot, ho han comentat. Ara bé, ja se sap que l’enginy de qui fa els titulars és expressar amb correcció una idea principal. En el cas del titular informatiu “detenen un home a Manacor per intent d’homicidi després d’apallissar el seu al·lot”, no era possible substituir ‘al·lot’, per ‘nóvio’, perquè ja hem dit que es tracta d’un castellanisme inacceptable. Una possibilitat hauria consistit a canviar “el seu al·lot” per “la seva parella”. Això hauria estat correcte, però el titular hauria quedat coix, perquè s’hauria perdut informació pel camí. No s’hauria especificat si la parella de l’agressor era un home o una dona. I això ho canvia tot, perquè el succeït que ens ocupa és un suposat cas de violència domèstica. En canvi, si la víctima hagués estat una dona, hauríem de parlar d’un cas de violència de gènere. Ja veis que resumir en unes poques paraules una idea principal no és una tasca fàcil, i més si les paraules triades poden tenir tants de matisos. Si us hi veis amb coratge, s’accepten propostes per al titular en qüestió. Només hi ha dues condicions: que no indueixi a confusió i que tingui un nombre de paraules igual o inferior.