Un homenatge a l’entusiasme de George Sheridan

PalmaEls pobles de la serra de Tramuntana sempre han estat refugi per a molts artistes. Músics, pintors, escriptors i poetes s’han rendit des de fa segles a l’entorn encisador de localitats com Deià. Un d’aquests artistes va ser l’americà George Sheridan (Boston, 1923 - Deià, 2008), que s’hi instal·là definitivament el 1942 amb la seva família, després d’haver-hi fet estades llargues durant els estius. Ara que fa 13 anys que va morir, a 85 anys, se l’homenatja amb una exposició –que fa prop de tres anys que s’està preparant– al Centre Cultural Sa Nostra. Va ser un dels fundadors del grup artístic Es Deu des Teix i, segons apunta una de les comissàries de la mostra, María José Corominas, “no va abandonar mai la voluntat d’experimentar i evolucionar amb l’art plàstic”. 

De les parets blanques de la sala del primer pis de l’espai situat al carrer de la Concepció núm. 12 de Palma, en pengen obres de gran format que, en una primera mirada, criden l’atenció pels colors vius. Durant la visita, l’espectador hi va descobrint detalls i registres diferents: obres de mida més reduïda pintades amb carbonet sobre llenç; un ús recurrent de la tècnica del collage; paraules sobre la pintura –París, Deyà, Amerique...–; figures humanes, moltes d’elles budes; i fins i tot una interpretació lliure de Las Meninas de Velázquez. La selecció d’obres és una mostra de la feina que va fer del 1955 al 2006. 

Carrera artística

Acabada la Segona Guerra Mundial, Sheridan va viure a París. Des d’allà, va visitar països com Espanya, Itàlia i Anglaterra. Fou un gran viatger, especialment de jove, un estil de vida que li permetia estar al corrent de les noves tendències en el món de l’art. “Durant la seva carrera pictòrica, va visitar exposicions, es va subscriure a revistes d’art i va intercanviar opinions amb altres artistes”, explica Cecile Sheridan, companya seva, al catàleg de l’exposició. Varen tenir dues filles: Tara i Amy.  

A Deià, Seridan hi va trobar artistes coneguts, com Yanikun, Crotto i Bill Waldren. Va enamorar-se del poble i hi comprà una casa l’any 1958, on passava els estius pintant. La comissària Corominas, que comparteix curadoria amb Bàrbara Corominas, explica que des de Deià va començar a relacionar-se amb pintors espanyols, com Manuel Millares, Eduardo Arroyo i Antonio Saura. “Coneixia la importància del contacte entre artistes, així que sempre va esforçar-se per animar els de fora a venir fins a Mallorca. La idea era que després es relacionassin amb els mallorquins”, conta Corominas. 

Per això, juntament amb Will Waldren i Norman Yanikun, preocupats per l’estancament de la pintura que es feia a l’illa, donat per una falta de coneixement de les noves tendències –Franco no permetia que els artistes sortissin d’Espanya–, Sheridan va aconseguir ajuntar a Deià un grup d’artistes estrangers que practicaven l’abstracció amb altres de mallorquins. Així es fundà el grup Es deu des Teix, que va exposar en ciutats com Palma, Barcelona i Madrid. 

Sheridan va dedicar la seva vida a la pintura i al coneixement artístic d’altres llocs. Va seguir el budisme sempre i estava molt interessat en l’art oriental. Va ser, pel que diuen les seves filles i vídua, un creador entusiasta i vital.