Oriol Bohigas, l'arquitecte que hauria pogut presidir la Generalitat

BarcelonaL'empremta de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas a la ciutat de Barcelona és tan destacada que fins i tot la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès on ha estat homenatjat aquest divendres va ser reformada per ell durant la seva presidència. "Va tenir l'obsessió de modernitzar la cultura del país –recordava Isona Passola, al capdavant de la institució–. Sense ell ni la seva generació, que ens va alliberar de la mediocritat franquista, no seríem on som".

Mort a finals del 2021 als 95 anys, Bohigas ha estat reivindicat en "una de les seves tantes cases" en el marc del festival d'arquitectura Model. El sociòleg, assagista i professor Richard Sennett ha estat l'encarregat d'obrir l'acte a través d'un vídeo. Ha recordat el Museu del Disseny, "que s'alça majestuós enmig d'un espai on no hi ha cap altre edifici al voltant", i la transformació de Barcelona durant els Jocs Olímpics. "No es pot comparar amb el que va fer Cerdà. L'Eixample no té un relat, els blocs se succeeixen l'un rere l'altre –ha comentat–. Bohigas, en canvi, estava molt preocupat pel relat. A la Vila Olímpica va donar una gran importància al passejant i a la connexió amb el mar. Va transformar un espai zombi en un teixit viu. La seva influència és i serà enorme".

Una força de la natura

L'arquitecte i catedràtic Rafael Moneo, que va tenir notícia per primera vegada de Bohigas el 1956, ha recordat el seu amic com "algú excepcional": "Tenia una energia inesgotable, era una força de la natura, tant per les condicions intel·lectuals com les físiques. Veia Barcelona i tot el país com una extensió de la seva figura".

"El seu va ser un caràcter polèmic, i trobava a faltar que s'hagués perdut –ha afegit l'arquitecte i polític Eduardo Mangada–. "Era des de la polèmica que Bohigas proposava solucions". Judit Carrera, directora del CCCB, ha recordat en la seva intervenció que l'obra de Bohigas "incita a l'experimentació": "Se'l considera un dels ideòlegs del model Barcelona, i el seu llegat es projecta en el futur. Apostava per un model compacte de ciutat, i també llegible, que fos fàcil d'entendre per part de la ciutadania. Defensava l'espai públic com a espai polític". "Va ser un geni transformador", afirmava Sennett minuts abans. "Si no s'hagués autolimitat políticament, hauria pogut arribar a presidir la Generalitat", ha assegurat Moneo.