Per què un homenatge a Yoko Ono?

BarcelonaSempre m’ha fascinat la figura de Yoko Ono (Tòquio, 1933) com a artista i com a activista. I sempre m’ha fet molta ràbia que, quan a algú se li demana què en sap de Yoko Ono, un 90% de les respostes sempre són la mateixa: “És qui va separar els Beatles”. El mateix Paul McCartney va confessar que Yoko Ono no hi tenia res a veure; John Lennon estava passant per un moment diferent de la resta de membres de la formació de Liverpool i va decidir emprendre un nou camí i separar-se’n.

Des del febrer i fins al setembre del 2024 es pot visitar a la Tate Modern l’exposició dedicada a Yoko Ono. Ja era hora que es portés a terme una iniciativa així! El títol de l’exposició, Music of the mind, és una de les coses que pretenia Yoko quan organitzava els seus concerts: que tothom imaginés la seva pròpia música, una música que només era al cap de cadascun dels assistents. La confiança en el món de la imaginació, la creativitat i l’assoliment dels desitjos ha estat una constant en tota la vida i l’obra de l’artista japonesa arrelada a Nova York. La seva activitat prolífica s’ha vist, principalment, en la música experimental, en pel·lícules conceptuals (com Fly) i en un llibre amb obres d’art i les seves instruccions intitulat Grapefruit.

Com a investigadora principal del grup Ekho de la Universitat de Barcelona, i després de la molt bona acceptació que va tenir entre el públic el tema The right way (2023), vaig proposar al Sónar una peça en homenatge a Yoko Ono, una peça titulada Yoko Ono’s suite, que s’estrenarà el 13 de juny i que cinc setmanes abans de la seva estrena desgranaré en diferents articles per als lectors de l’ARA, perquè puguin saber com s’ha creat l’estructura, els recursos artístics i la participació del públic. Cal dir que Casa Àsia, un cop va conèixer el projecte, s’hi ha interessat i ja ens ha encarregat una estrena del tema a Madrid.

En aquestes cinc setmanes vull mostrar les tripes d’una creació musical conceptual híbrida, que parteix d’uns estudis i anàlisis sobre Yoko Ono i les seves obres i d’imaginar una Music of the mind, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, el paisatge sonor i la música electrònica. Però no només som els compositors i tecnòlegs (Toni Costa, Adrien Faure, Maties Palau, Oliver Gurney i jo mateixa) els que la compondrem, sinó que hi haurà també una intervenció del públic molt important que farà que el tema sempre sigui diferent. Tot això s’anirà explicant cada setmana fins al dia de l’estrena al Sónar. Perquè aquesta obra musical comença abans que se n’obtingui el resultat sonor, com per exemple escrivint aquest article.

I ara la primera qüestió important: per què un homenatge a Yoko Ono? Perquè ha estat una pionera de l’art conceptual i de Fluxus, perquè ha estat i és feminista i defensora dels drets de les dones, perquè ha trencat barreres socials i culturals amb la seva experimentació, perquè és una activista per la pau i, senzillament, perquè s’ho mereix.

Magda Polo Pujadas

Catedràtica de la Universitat de Barcelona