Maria del Mar Vanrell i Marina Massaguer: “És hora que la mala educació canviï de bàndol”

PalmaMaria del Mar Vanrell (Llucmajor, 1980) i Marina Massaguer (Tarragona, 1982) es troben entre el reduït grup de catalanoparlants que mai –o gairebé mai– recorren al castellà per donar èmfasi a una opinió o fer sonar una anècdota més divertida. El repertori del català, asseguren les dues filòlogues, ja està prou ben assortit. Especialment, si se’n respecta la riquesa dialectal. Aquesta transcripció reprodueix escrupolosament el parlar de les lingüistes, que conversen animades a través de la pantalla.

Què us va engrescar a estudiar català?

-M.M.V. Durant un temps pensava que era possible fer carrera musical i Filologia. Tocava el clarinet. Va arribar el moment de decidir què fer del treball de carrera, i vaig optar per estudiar l’entonació del català a Mallorca. Crec que l’oïda que tenia em va ajudar, perquè només amb programari hauria estat molt difícil de fer. Així va començar aquesta història amb la filologia i va acabar la història musical.

-M.M. De molt petita em varen apuntar a piano... No era el meu fort. Jo m’ho agafo més des de la vessant social. Més que una qüestió artística o musical, em mou la curiositat per entendre el comportament humà. La sociolingüística ajuda molt a entendre per què la gent fa el que fa.

Tenim coneixement els uns dels altres, entre territoris de parla catalana?

-M.M. No suficient. En part a causa de la manca d’un espai comunicatiu i mediàtic comú, en què hi hagi una presència equilibrada de totes les varietats del català, i que això es normalitzi i no sigui una cosa puntual.

-M.M.V. També caldria afavorir la mobilitat. Que la gent pugui venir a les Illes, no només a l’estiu, sinó per participar en esdeveniments, interactuar amb la gent, oberta a interpretar la realitat i deixar fer els prejudicis. Sovint m’han dit: “Ostres, he estat a Mallorca i ningú parla català, no?”. I jo els dic: “Per on has anat? Perquè en depèn molt”. No anam a l’Alguer esperant que ja a l’aeroport ens rebran tots els catalanoparlants preparats per interactuar amb nosaltres i dir-nos: ‘Finalment, arribau a la Meca’. Hi has d'anar amb una actitud que no és la de caçar catalanoparlants.

Això ha sonat un poc com ‘caçar mòpies’. A Tarragona també en cacen?

-M.M. En diem ‘caçar gamusins’! També hi ha molts catalano-no-parlants: catalanoparlants que no es presenten com a tals. Els hem de fer emergir, i la manera és parlar nosaltres en català.

Encara que ens diguin que som uns maleducats?

-M.M. El que és de bona educació és aprendre la llengua del lloc on vius. Aquestes creences ideològiques perpetuen les relacions de poder. Molt poques vegades canvio la llengua, i he tingut moltes més experiències positives que negatives. És hora que la mala educació canviï de bàndol.

De vegades, als illencs ens diuen que sonam exòtics. I alhora hi ha balears que neguen la unitat de la llengua. Ignoram la cultura pròpia?

-M.M.V. El primer problema l’hem afavorit. Durant anys hi va haver generacions que, quan anaven a estudiar a Catalunya, es convertien en bidialectals. Això ha canviat. Sobre la negació de la unitat de la llengua, el discurs hi és i torna a emergir, però no és gent jove, és gent més gran, amb una intenció política.

-M.M. De vegades, quan vens parlant en variants illenques a Catalunya, et fan sentir un mico de fira. També passa amb gent de Lleida, de Terres de l’Ebre. Conec gent d’Amposta que a Barcelona canvia d’accent: és normal quan el que vols és passar desapercebut. Se solucionaria si ens acostuméssim a sentir diferents maneres de parlar en català. Això es fa amb la pràctica.

Com connectam amb la gent jove? El català pot ser ‘cool’?

-M.M. Ho és si és cool el que fem en català. Hem d’aconseguir que hi hagi referents per als joves que parlin català. A les xarxes, però també a la vida real, de carn i ossos, a la vida quotidiana. Des d’entrenadors esportius a les colles castelleres: aquests referents són els que marquen. El paper de l’encarregat de planta d’un supermercat pot ser més important que una clàusula al contracte.

-M.M.V. És fonamental donar seguretat als joves. Durant anys els hem castigat molt. Els hem dit que parlaven malament, que empraven molts castellanismes. És fonamental tenir un oci en català, sobretot digital, amb diversitat de continguts, i que es conegui.

Recomanen

Quatre expressions que no s’han de perdre