L’últim triomf del cinema català és un manifest ecologista sensorial i enigmàtic

The human hibernation, la subjugant opera prima de la terrassenca Anna Cornudella Castro, ha estat descrita com un singular exercici de ciència-ficció documental. Tanmateix, la tecnologia brilla per la seva absència en aquesta faula silvestre sobre una humanitat que ha d’hivernar per garantir la seva subsistència. Guanyadora del Premi Fipresci de la Crítica Internacional de la secció Forum de l'última Berlinale, aquesta obra sensorial i conceptual convida l’espectador a preguntar-se pel valor que tindrien els nostres costums, arrelats a la vida moderna, en un món regit per la llei natural. En un moment revelador del film, una dona es pregunta: “Com ens prepararem per a l’hivern si no sabem quant durarà?”. L’única resposta possible apunta a un retorn a la nostra essència més primària.

Filmada entre el Ripollès i els estats nord-americans de Nova York i Dakota del Sud, The human hibernation connecta, en el seu vessant més filosòfic i líric, amb la lectura que feia el transcendentalisme americà de la relació entre l’ésser humà, la natura i el temps històric. Quan un personatge afirma que pot veure els rostres dels seus ancestres sota les superfícies aquoses, resulta difícil no recordar les paraules de Ralph Waldo Emerson al seu assaig History: “Si el conjunt de la història està en un ésser humà, les hores s’haurien de comprendre a través de les eres, i les eres haurien d’explicar-se segons les hores”.