Un huracà anomenat Kathy Sey a 'Tituba. Bruixa, negra i ramera'

Kathy Sey és un huracà de paraules, gestos, danses, cançons. Un cicló d’energia. Un volcà que s’encén i vomita indignació, una torrentera que s'enriu dels qui la jutgen, un vendaval que pentinaria els espectadors de l’última fila del teatre Coliseum, però també una brisa que acarona la petita filla del reverend Parris, una dona que sap plorar. A la vigatana Kathy Sey, una de les tres cantants de The Sey Sisters, l'havíem vist fins ara en petits papers en espectacles de gran factura com Els jocs florals de Can Prosa o La botiga dels horrors. Ara fa el gran salt com a actriu amb el monòleg Tituba. Bruixa, negra i ramera a la sala Periferia Cimarronas, atractiu cau de la cultura negra a Barcelona. Però sembla que no sigui el primer. Mostra una gran seguretat escènica fins i tot quan la tècnica del teatre falla. Kathy Sey es desborda sobre la petita escena. Un rostre tremendament expressiu. Una gesticulació poderosa. Una dicció impecable. I una entrega absoluta.

Kathy Sey és Tituba, la bruixa negra dels judicis de Salem (segle XVII) sobre els quals Arthur Miller va escriure la seva cèlebre obra Les bruixes de Salem (The Crucible en l'original en anglès). És una bruixa negra invocada per la dramaturga Denise Duncan (Negrata de merda, El combat del segle), possiblement a partir de la novel·la de l'escriptora antillana Maryse Condé, premi Nobel alternatiu de literatura, Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1982). Una invocació un pèl feixuga per reiterativa, però de notable escriptura que planteja considerables reptes a l'actriu. I Kathy Sey ho resol admirablement interpretant tots els personatges sota les directrius de l'autora, que és també la directora de la proposta.

Tituba s’adreça al tribunal, a nosaltres, per explicar qui és, què ha fet. Però també què li han fet. Com l’han maltractat. Com l’han humiliat. I en aquest relat històric ressona la ignomínia encara tan present en molts països. No cal conèixer la història de fanatisme purità, la paranoia que va apoderar-se de la ciutat de Salem, per identificar el racisme i el masclisme que la varen condemnar. Tituba vol netejar el seu honor sense amagar res. Vol completar el relat dels fets amb la seva paraula. Els forts aplaudiments a l'acabar confirmaven que ho havia assolit. Molt recomanable.