'I care a lot': Rosamund Pike, la Cruella de Vil de la tercera edat

L'actriu protagonitza una comèdia negra sobre una tutora legal que estafa la gent gran de qui suposadament ha de tenir cura

Rosamund Pike a 'I care a lot'
2 min

'I care a lot'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: J. Blakeson. 118 min. Regne Unit (2020). Amb Rosamund Pike, Peter Dinklage, Eiza González i Dianne Wiest. Estrena als cinemes

Quan David Fincher va fitxar Rosamund Pike –actriu de cara angelical que havia encarnat una de les germanes Bennett a l’Orgull i prejudici de Joe Wright– per interpretar Amy Dunne a Perduda, era lògic pensar que l’opció era, si més no, arriscada. Però el resultat d'aquest càsting insòlit i a contracorrent va ser enlluernador: amb l'ajuda dels diàlegs enverinats de Gillian Flynn, Pike va fer de l’Amy una esfinx indesxifrable de mirada felina, una rossa gèlida que hauria entusiasmat el mateix Hitchcock. I care a lot se sustenta en aquesta revelació –l'habilitat de l'actriu per insinuar una maldat patològica sota una aparença impecable– per quedar-se a anys llum de l’ombrívol discurs desplegat per Fincher. I és una llàstima, perquè aquesta comèdia negra sobre una tutora legal que estafa la gent gran de qui suposadament ha de tenir cura arrenca amb una descripció gens complaent sobre un sistema –legal, sanitari, social– que desplaça la responsabilitat de vetllar pels grans cap a centres privats explotats segons la lògica del màxim benefici.

Tràiler d''I care a lot'

Malgrat el talent de Pike i de Peter Dinklage –hilarant com a mafiós emmarat–, el film va perdent força a mesura que s'allunya d'aquesta àcida radiografia d'un personatge menyspreable que s’aprofita d'un sistema corrupte i entra en el terreny del thriller criminal, fins a arribar a un desenllaç tan trampós com moralista. Com la protagonista –amb el seu pentinat impol·lut i somriure de gat de Cheshire–, el film és sovint irresistible, però quan l'encanteri s'esvaeix no pots evitar sentir-te una mica estafada.

stats