La Iaia no perd la màgia

BarcelonaPresenciar un retorn i alhora un comiat és una sensació agredolça. Però, tot i ser un adeu, La Iaia va tancar ahir, dimecres, una gira de celebració a la sala Apolo de Barcelona que si alguna cosa ha deixat és emoció. I durant dues hores, un públic devot es va oblidar que potser era l’última vegada que veia el trio osonenc en directe.

Feia prop de sis anys que Ernest Crusats, Jordi Torrents i Jordi Casadesús no es reunien per fer un concert. I On és la màgia?, el disc que enguany celebra el desè aniversari, sonava com el primer dia. De fet, el concert a l’Apolo, que havia exhaurit les entrades, era el final de la petita gira que La Iaia havia organitzat per a aquesta celebració.

El trio de Vic va fer un repàs de quasi tots els temes del seu segon àlbum d'estudi, però també va tenir temps per a cançons tan conegudes com La millor flor del balcó, que tothom coneixia paraula per paraula, i L’última nit, emocionant i asserenada, que en el passat no tocaven en directe però que en aquest cas l'ocasió ho requeria.

El públic, entregat, i ells, gairebé sorpresos per la rebuda d’un so que va marcar el panorama musical català ja fa uns anys. Amb la sala plena cantant a cor que vols, era inevitable preguntar-se per què feia tant de temps que no els escoltàvem en directe. De mica en mica es va anar creant una atmosfera fenomenal que va culminar quan un piano al mig de la sala va reunir el públic en una rotllana gegant. Enmig del silenci, la veu característica de Crusats va omplir la sala. Un micròfon defectuós tampoc va espatllar el moment; si de cas, el va fer encara més especial. Era el comiat, l'instant de cançons que el públic cantava a l'uníson: La platja, la reconeguda El meu vaixell i, per acabar, una eufòria màxima acomiadava el públic amb Jo vull ser la meva iaia.

Va ser un adeu perfecte (un adeu que no sabem si durarà per sempre), un adeu proper, efusiu. L’os, la cançó més especial del disc, va aconseguir fer ballar tota la sala. El moment d'eufòria reclamava més: potser una tornada a la fama d’un grup que va tenir el seu pic fa temps però que demostra que definitivament té potencial per créixer més.

Tampoc van faltar temes molt estimats pel públic, com Declaració de principis i Explosió, tots dos pertanyents a Les ratlles del banyador (2011), l'àlbum que els va fer un nom a l'escena. També hi va haver espai per a alguna sorpresa: una versió de Wa yeah, d'Antònia Font, cantada per Socunbohemio, el teloner de la nit.

La Iaia no publica música des del 2017, des de Tornar a ser u. Però amb la celebració dels deu anys d'On és la màgia?, el grup ha tret a la llum tres cançons inèdites, escrites al mateix moment que la resta de l'àlbum i que havien quedat oblidades. Ara es poden escoltar en una edició exclusiva en vinil, i aquest dimecres van tocar en directe un d'aquests temes: Màgic! Màgic!, ha sonat amb una il·lusió que només es viu durant les primeres vegades: "És un regal que sigueu tots aquí", declarava Crusats dalt l'escenari.

En aquesta gira de celebració, el grup de Vic ha passat pel Festival (A)phònica de Banyoles i el Cantilafont a Olost, ha omplert la sala Jazzbah de Ciutadella de Menorca i ha decidit acabar aquesta petita gira a Barcelona, a l'Apolo, on, si és de les últimes vegades que canten en directe, definitivament haurà estat per recordar.