Els ibers ja feien dol perinatal al primer mil·lenni aC

BarcelonaEls ibers enterraven els infants al paviment de les llars perquè volien recordar-los. A l'octubre es va publicar un estudi de la UAB, la UVic-UCC i el Sincrotró que analitzava les dents de llet de 45 infants, i descartava que aquests nadons inhumats a les llars fossin infanticidis o sacrificis. Ara, un nou estudi multidisciplinari de la UAB, en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya, en què s’han analitzat les restes de 15 infants del jaciment empordanès d’Ullastret (Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu), aporta noves dades. "Tots els enterraments eren a les cantonades, mai en llocs de pas, i hem trobat espais on es va enterrar un nadó i, gairebé un segle després, se n’hi va enterrar un altre. Per tant, hi ha una pervivència de la memòria. A més, no destruïen mai els enterraments anteriors –assegura el responsable del MAC-Ullastret, Gabriel del Prado–. Hi havia un tractament, una cura, escollien integrar-los dins la vida quotidiana, els inhumaven als espais on vivien i, per tant, hi ha un respecte i una voluntat de recordar-los", afegeix.

El ritual devia ser força íntim perquè cap dels enterraments es troba en els edificis palatins o aristocràtics de grans dimensions, sinó que eren força senzills: consistien en petites fosses sense revestiments ni coberta i sempre a les llars on vivia o treballava la família. "Tot plegat apunta al caràcter ritual familiar dels enterraments i ens mostra una part molt íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons, sense diferenciar per sexes, es quedessin a les cases", destaca la investigadora predoctoral de la UAB, Carolina Sandoval.

Més de mig segle d'excavacions

Les restes dels nadons d’Ullastret s’han anat excavant des dels anys cinquanta i els últims estudis antropològics daten dels anys noranta. L’equip de recerca de la UAB ha recuperat i revisat tota la documentació arqueològica existent i ha estudiat de nou el context funerari. En les restes esquelètiques, hi ha aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i anàlisis genètiques i d’histologia dental per traçar-ne el perfil biològic complet. "No podem saber què sentien els ibers que enterraven els nadons a casa, però sí que volien que es quedessin allà i formessin part de la memòria del lloc –detalla la investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB, Assumpció Malgosa–. Hem revisat tota la documentació. Es podria dir que hem de fer una reexcavació amb noves metodologies i una nova mirada", afegeix.

Vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc, nens (dels dos individus restants no va ser possible fer-ne les anàlisis genètiques) i eren d'edats diverses: hi havia fetus de 24 setmanes i el nadó més gran tenia tres mesos. L'estudi evidencia encara més el que ja apuntava l'anterior en què es van analitzar les dents de llet. "El patró de distribució de morts per edat i sexe que hem identificat s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament, i ens duu a descartar que hi hagués una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials", destaca Sandoval.

El jaciment d’Ullastret, a la població gironina del mateix nom, és el major oppidum iber (ciutat fortificada) descobert a Catalunya i un dels més importants de la Mediterrània occidental. "Encara queda molta recerca per fer", diu Sandoval. De moment s’hi ha excavat aproximadament un 5% a l’Illa d’en Reixac i un 20% al Puig de Sant Andreu. Per als investigadors, aquests estudis obren una porta a futures investigacions perquè el nombre d'enterraments infantils a tot el jaciment podria ser espectacular. A més, s'han pogut estudiar molt poc les restes iberes perquè era una cultura que practicava la cremació dels morts. Les restes dels nadons s’han estudiat al laboratori de la Unitat d’Antropologia Biològicade la UAB, on l’equip de recerca hi ha dut a terme també el seu condicionament per tal de preservar-les. La recerca s’ha publicat a la revista Trabajos de Prehistoria.