Art

Ibon Aranberri guanya la primera edició del Premi Fundació Macba

Els finalistes han sigut col·lectiu Cabello/Carceller, Sandra Gamarra i David Bestué

Ibon Aranberri, guanyador del primer Premi Fundació Macba.
ARA
26/11/2024
3 min

BarcelonaL'artista basc Ibon Aranberri (Itziar, 1969) és el guanyador de la primera edició del Premi Fundació Macba, que reconeix "la qualitat, la innovació i el discurs crític dels artistes contemporanis més rellevants d’Espanya i Portugal". La fundació també ha destacat com a finalistes el col·lectiu Cabello/Carceller i els artistes Sandra Gamarra i David Bestué. El premi està dotat amb 80.000 euros: 50.000 per al guanyador i 10.000 per a cadascun dels tres finalistes. A més a més, el guardonat rep una rèplica en format reduït de L'onada de Jorge Oteiza.

La Fundació Macba ha premiat Aranberri per les exposicions Vista parcial, inaugurada a finals del 2023 al Museu Reina Sofia de Madrid, i Entresaka, al Museu Atrium de Vitoria-Gasteiz. El jurat n'ha valorat la capacitat per "transformar les sales del museu en un espai per a la imaginació social" i "la integritat estètica de la seva obra, arrelada a la tradició formalista basca". L’artista explora les mutacions constants en els processos, l’anàlisi i els canvis narratius que ofereixen nous portals per relacionar-se amb els esdeveniments polítics, el paisatge natural i industrial, així com entre l’ordinari i l’extraordinari. Aquestes connexions, "sovint alterades, s’entrellacen amb la memòria". I cada exposició que emprèn és "única, una llavor continguda dins una closca que s’ha format després d’un profund pensament artístic que combina investigació, política i història".

El premi l'ha decidit un jurat coordinat per Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació Macba, i integrat per Adam Szymczyk (director de Documenta 14 Kassel i Atenes 14), Manuel Borja-Villel (departament de Cultura), Manuel Segade (director del Museu Reina Sofia), Angela Molina (crítica d’art), Elvira Dyangani Ose (directora del Macba) i Abdellah Karroum (comissari i exdirector de Mathaf, 2013-2022).

Ainhoa Grandes ha explicat aquest dimarts que el premi “neix amb el propòsit de distingir i visibilitzar la tasca dels artistes contemporanis, alhora que fomenta un espai de reflexió sobre la seva capacitat transformadora en el context actual”. “És essencial posar els artistes al centre: les seves obres ens ajuden a desenvolupar el pensament crític i a entendre el nostre entorn”, ha afegit Grandes.

Cabello/Carceller, Ainhoa Grandes, Ibon Araberri, Sandra Gamarra, Elvira Dyangani Ose i David Bestué davant del Macba.

Cabello/Carceller, Sandra Gamarra i David Bestué

Pel que fa als finalistes, el grup artístic Cabello/Carceller, format per Helena Cabello (París, 1963) i Ana Carceller (Madrid, 1964) i pioner en els discursos de gènere, ha estat reconegut per les exposicions Una veu per a Erauso. Epíleg per a un temps trans, a l'Azkuna Zentroa de Bilbao –una mostra que es va actualitzar per a la 35a Biennal de São Paulo–, i L'ocupació, al Museu Patio Herreriano de Valladolid. Tal com recorda el jurat, Cabello/Carceller fan "una intensa investigació per ampliar les historiografies de dissidències politicosexuals connectant relats i contextos des del present" amb "una obra interdisciplinària que utilitza mitjans com la fotografia, el vídeo i la performance, i que combina materials i referències de la història, la política i el cinema amb una perspectiva crítica".

Sandra Gamarra (Lima, 1972) ha estat seleccionada com a finalista per Pinacoteca Migrant, una mostra presentada en el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Segons el jurat, Gamarra, resident a Madrid, "investiga a través del patrimoni artístic i cultural per evidenciar la manca de narratives descolonials".

David Bestué (Barcelona, 1980) completa la selecció de finalistes gràcies a les exposicions, Ciutat de sorra, a la Fabra i Coats de Barcelona, i Pajarazos, al Museu Patio Herreriano de Valladolid, exemples d'una "plàstica imprevista i lluminosa, que combina tècniques escultòriques diverses amb la reutilització d’objectes per explorar la materialitat com a llenguatge físic i catalitzador del passat en el present".

stats