Les idees estètiques de Joan Fuster, lliçó inaugural de l’Acadèmia de Belles Arts

PalmaLa lliçó inaugural de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià tindrà les idees estètiques de Joan Fuster com a grans protagonistes. Aquest dimecres l'organització ha detallat que la professora d’Història de l’Art de la UIB i membre de la Reial Acadèmia Francisca Lladó Pol serà l'encarregada d'impartir la conferència que es durà a terme demà, dijous, al CaixaForum.

A través d'una nota de premsa, han explicat que aquesta serà la darrera d’un cicle de conferències que s’han impartit des del passat 6 d’octubre en el marc de l’Any Joan Fuster a Mallorca. Francisca Lladó ha fet una investigació dels escrits sobre art que va deixar publicats l’autor de Nosaltres, els valencians i en ells se’n dedueix que Joan Fuster hi va mantenir l’actitud i molts dels trets principals que es troben al conjunt de la seva obra.

Són molt nombrosos els escrits, articles i assajos més o menys extensos que Joan Fuster va publicar sobre l’art, majoritàriament el que li era contemporani. L’autor, com fa en tots i cadascun dels seus camps d’observació, també en els articles i textos sobre art manté l’actitud de compromís social, fins al punt que a través de l’art tracta idees polítiques i fa crítica social. Igualment, als textos artístics del l'assagista tampoc no defuig mostrar el seu posicionament i fer-ho amb fermesa, que es troba a molts dels escrits que duen la professora Francisca Lladó a definir-los com a “reflexions dures i també vigents per al món de l’art i les seves institucions”. 

L'organització ha detallat que, "sempre inserit en la contemporaneïtat", Joan Fuster pren part en els grans debats artístics del moment, com ara el que hi havia entre la figuració i la nouvinguda abstracció, davant la qual es mostra reticent; o també davant el qüestionament incipient "dels museus només com a panteons d’artistes i obres". Les idees sobre estètica i arts plàstiques potser són de les menys conegudes de l’escriptor, però ajuden a completar el seu pensament, amb una de les obres més significatives d’aquest camp, El descrèdit de la realitat, que es va publicar el 1955 a la Biblioteca Raixa de l’Editorial Moll.