Identifiquen les restes del batle d’Algaida, Pere Llull, i del jove manacorí Miquel Palmer entre les víctimes de Son Coletes

PalmaLes anàlisis d'ADN de les restes exhumades al cementiri manacorí de Son Coletes han revelat la identitat de dues víctimes més entre les restes recuperades durant les tasques d'excavació de l'empresa ATICS en el segon Pla de Fosses del Govern –es varen dur a terme els mesos de juliol i agost de 2020–, segons ha informat el Govern mitjançant un comunicat. Un dels assassinats pels franquistes és el batle republicà d'Algaida, Pere Llull Fullana, que va desaparèixer el 17 d'agost de 1936 a Manacor. Les seves restes es varen localitzar a la fossa número dos de Son Coletes, i la comparativa de l'ADN de familiars i de les restes han donat una coincidència alta de relació per via materna. A més, s'ha fet un estudi antropològic, el qual ha determinat que la persona identificada és Pere Llull Fullana. Les restes corresponen a un individu masculí d'entre 25 i 30 anys, i Pere Llull tenia 28 anys quan va morir, mentre que el seu germà Antoni, també assassinat, en tenia 40.

La segona víctima identificada és Miquel Palmer Duran Simonet, un jove manacorí que feia dibuixos satírics al setmanari Nosotros i que va morir amb només 18 anys després de ser detingut al peu d'un turó la nit del desembarcament de les tropes de Bayo al Llevant de Mallorca. Les seves restes es varen localitzar a un dels dos agrupaments d'ossos fragmentats que es varen exhumar l'estiu de 2020 a Son Coletes, i que varen ser els primers indicadors de la presència de restes de víctimes al cementiri. En el cas de la identificació de Miquel Palmer, també han resultat cabdals els resultats de l'ADN mitocondrial, que es transmet per línia materna, així com l'estudi antropològic que confirma que les restes són d'un individu jove.

Nou balanç i línies de recerca

Els treballs genètics duits a terme fins ara pel laboratori d'ADN Antic de la Unitat d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i pel Servei de Genòmica de la Universitat pompeu Fabra (UPF) també han permès acabar de fixar el nombre total de víctimes recuperades en la primera fase d'excavacions i exhumacions de Son Coletes. Les anàlisis han permès seqüenciar les restes d'entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en els agrupaments d'ossos fragmentats. D'aquesta manera, el balanç global de víctimes seria d'un màxim de 25 individus localitzats, entre els quals hi ha sis milicians de les tropes de Bayo. De totes les víctimes, se n'han identificat cinc: Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Duran.

Les dues darreres identificacions obren noves vies de recerca, perquè tant Pere Llull com Miquel Palmer no figuraven entre les possibles víctimes enterrades a Son Coletes: es pensava que havien mort al cementiri de Son Mas. D'altra banda, la identificació d'un dels fragments parcials reforça la hipòtesi que alguns cossos varen ser retirats amb motiu de les diferents reformes de Son Coletes. Així i tot, encara poden quedar restes disperses entre les síquies. De moment, el tercer Pla de Fosses preveu una segona fase d'excavació i exhumació a Son Coletes.

Pere Llull Fullana Tiró

Va néixer a Algaida el 20 de maig de 1908. Els seus pares eren Pere Llull Mudoy i Margalida Fullana Pizà. Es va casar amb Francisca Miralles, però no varen tenir fills. Vivien gràcies a una botiga i un negoci de productes agrícoles. Va ser batle d'Algaida per Esquerra Republicana i va ser amic íntim de Llorenç Antich Mora i Pere Capellà Batle, que el va avisar que anaven per ell i li va insistir per fugir plegats. Pere Llull li va contestar que mai no havia fet res mal fet i que no tenia per què fugir ni amagar-se, segons recull Rafel Antich Servera en el llibre Memòria dels republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil del 1936.

El varen detenir el 16 d'agost de 1936 i el varen conduir a la Casa de la Vila, des d'on el portaren a Son Coletes de nit, juntament amb vuit algaidins més. Dos d'ells eren el seu pare i el seu germà Antoni, segons consta en el Diccionari vermell de Llorenç Capellà. Una Pedra de la Memòria –Stolpersteine– el recorda just davant de la porta de l'Ajuntament d'Algaida.

Miquel Palmer Duran Simonet

Miquel Palmer pertanyia a les Joventuts Republicanes i, de tant en tant, treballava de fuster. Va ser tamborer dels cossiers de Manacor i era conegut com a caricaturista al setmanari Nosotros, en què signava com a Verax. Com a dibuixant satíric, va criticar el privilegi dels rics, la supèrbia dels poderosos i la relació tan estreta que tenien les dretes amb l'Església, amb vinyetes satíriques. Segons la informació recollida en el Diccionari vermell, era un al·lot que gaudia de moltes simpaties. Va regalar a la Societat d'Esquerra Republicana un quadre amb la caricatura d'Azaña, que encara és recordat pels militants més grans. El varen matar un dia d'agost de 1936 a Son Coletes. Havia anat amb un grup d'amics fins a un turó per veure el desembarcament de les tropes de Bayo a la llunyania. Els varen detenir quan tornaven cap al poble.