Identifiquen les restes de Francisco Solano Vera, víctima del Penal de Formentera

PalmaL'equip d'Aranzadi —a càrrec del tercer pla de fosses de les Balears— ha identificat les restes del murcià Francisco Solano Vera, la primera víctima mortal de la colònia militar franquista de la Savina que ha pogut ser identificada al cementeri de Sant Francesc Xavier, a Formentera. Les restes varen ser localitzades el mes d'abril passat durant la primera fase d'exhumacions i excavacions del cementeri vell de Formentera, que tenia l'objectiu de localitzar un mínim de 58 víctimes que haurien mort al Penal entre 1940 i 1942. El primer a ser identificat ha estat Solano, que confirma, així, que les sis restes exhumades a l'abril al cementiri corresponen a les víctimes mortals de la colònia.

La identificació de Francisco Solano s'ha fet mitjançant la comparació genètica de les mostres donades per dues filles del difunt i les mostres òssies procedents de l'exhumació en el cementeri al laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz). Nascut el 13 de desembre de 1902 a Cartagena (Múrcia) i resident a Los Dolores, Solano Vera era forner i estava casat amb Dolores Fernández, amb la qual tenia sis fills. D'acord amb la documentació de l'època, recollida en l'estudi de l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza, hauria mort a 39 anys per caquèxia i tuberculosi pulmonar, el 7 de juliol de 1942. Les seves restes han estat recuperades en la sepultura 10 de la fila 6, al pati 2 del cementeri de Sant Francesc Xavier.

Francisco Solano Vera és la 47 víctima del franquisme que s'ha aconseguit identificar a les Illes Balears. Fins avui, s'han recuperat les restes de 220 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, i 35 de les identificades han retornat a les seves famílies. En els propers mesos, està previst que comenci una segona intervenció a Formentera per continuar cercant altres víctimes al Penal, en el marc del quart pla de fosses del Govern (2022-2023), tal com va aprovar enguany la comissió tècnica de fosses i desapareguts.

Fam i condicions insalubres

També conegut com la colònia o el campament de la Savina, per la seva ubicació al costat del municipi formenterenc, el penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l'abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma. Allà s'hi enviaven persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a reunir fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies d'Espanya.

Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per treballar. En canvi, els condemnats a sentències superiors estaven reclosos i estaven obligats a fer feina a l'interior del campament mateix. Tots compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions van dur a la mort almenys 58 persones.

Segons els testimoniatges i documents recollits per l'estudi d'Abárzuza, els morts eren enterrats en el cementiri nou de Sant Francesc, que va començar a construir-se el 1938 i es va inaugurar el 1940. Poc abans, va morir la primera víctima documentada al Penal, l'abril de 1941. Hi ha comprovades morts fins al 1942 i, segons el mateix estudi quan un reclús moria "el cos era traslladat amb carro, des del Penal fins a la porta de l'església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d'aquí seguien al cementiri. Els testimonis afirmen que a vegades es posava més d'un cadàver en el mateix taüt i també que es deixaven els cadàvers en el dipòsit de la infermeria a l'espera que hi hagués una altra mort per aprofitar el viatge.