Idris Elba és el geni de la llàntia d’una escèptica Tilda Swinton a 'Tres mil años esperándote'

Tocat per una curiositat que sembla inesgotable, George Miller ha construït la seva eclèctica trajectòria entorn del crucial canvi de paradigma que ha suposat l’adveniment de la tecnologia digital. D’una banda, com ha demostrat al llarg de tota la saga de Mad Max, des dels anys 70 fins a la recent Fúria a la carretera (2015), l’australià domina com ningú l’abecedari acrobàtic, eminentment físic, del cinema més primitiu. Però, com a pare del porquet Babe i dels pingüins de Happy Feet, Miller també ha esdevingut un pioner de les possibilitats plàstiques i narratives del cinema digital. Dos camins –l’artesania analògica i l’art del píxel– que conflueixen a Tres mil años esperándote, una absorbent faula fantàstica basada en una història de la britànica A.S. Byatt i protagonitzada per Tilda Swinton i Idris Elba, en la pell d’una experta en narratologia i un geni de la llàntia, respectivament.

Quan, tancats en una habitació d’un hotel d’Istanbul, l’erudita solitària, coneixedora de la cara fosca dels contes clàssics, es mostra reticent a demanar els tres desitjos que alliberarien el geni, la criatura omnipotent intenta captivar-la rememorant aventures que semblen sorgides de Les mil i una nits. D’aquesta manera, compaginant un tête-à-tête intimista i una col·lecció de relats èpics, Miller compon un humanista cant a la diversitat que apareix revestit per una defensa de l’amor com a camí cap a la realització personal.