Les cares del políedre Ignasi de Solà-Morales

BarcelonaEl director de la Virreina, Valentín Roma, posa el focus en l’entorn més pròxim del centre. Per això l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales (Barcelona, 1942 - Amsterdam, 2001), com a reconstructor del Liceu, és el protagonista d’una exposició amb materials del seu arxiu, molts d’inèdits, com notes per a conferències, exemplars dels seus llibres i reproduccions d’alguns dels seus articles per a la premsa. “És una figura clau per entendre l’arquitectura i la crítica, personifica una manera d’entendre la ciutat, tot i que ara ja és arqueològica perquè la ciutat té un altre paquet de problemes i unes altres solucions”, afirma Roma, que també destaca la “versatilitat” de l’arquitecte i la rellevància que va adquirir en un moment que era “molt complicat per a algú que vivia en un país com Catalunya”.

“Ha sigut un projecte difícil perquè treballar des de l’arxiu significa reconstruir una manera de pensar amb una quantitat ingent de materials molt diversos”, diu el seu fill Pau, arquitecte i comissari de la mostra juntament amb la historiadora Carmen Rodríguez. El disseny de l’exposició, que es pot visitar fins al 12 de maig, també queda en família, ja que és obra del despatx format per la filla de Solà-Morales, Clara, i el seu soci Eduardo Cadaval.

Endinsar-se en el llegat de Solà-Morales és com contemplar una per una les innombrables cares d’un políedre. Va ser l’autor de monografies i articles sobre Gaudí, Jujol i altres arquitectes modernistes, noucentistes i racionalistes des d’una perspectiva no estilística sinó cultural. Va impulsar amb Gloria Moure i Eulàlia Serra la primera gran exposició de Marcel Duchamp a Barcelona, a la Fundació Joan Miró. També va importar pensament arquitectònic internacional com a traductor i a través de l’estada que va fer a les universitats de Columbia i Princeton. Va ser coautor de les reconstruccions del pavelló Mies van der Rohe i el Liceu. “Va pensar el patrimoni d’una manera molt revolucionària per a la seva època”, diu Carmen Rodríguez.

La mostra també inclou la maqueta del 1988 d’un projecte per ampliar la Fira de Montjuïc amb un pavelló subterrani a la vora de la Font Màgica, una idea que va ressonar en la concepció de l’Esplanada dels Museus. “Fent un símil futbolístic, hauria sigut un grandíssim centrecampista, per la seva capacitat de donar joc a tots els que estaven al seu voltant”, diu Rodríguez. A més, De Solà-Morales, que va estudiar filosofia al mateix temps que arquitectura, va ser cofundador de l’Institut d’Humanitats. “Dels 70 als 90 van ser anys de crisi de pensament, era molt difícil pensar. El model d’Oriol Bohigas plantejava un model d’arquitecte molt professional, i ell va seguir fabricant pensament. La paraula crisi acostumava a estar entre les tres primeres línies dels seus articles”, diu el seu fill.

Ignasi de Solà-Morales va ser també l’observador lúcid que va cridar a no caure en el “cofoisme”, com diuen els comissaris, després dels Jocs de Barcelona i seguir tractant les patologies que patia la ciutat i millorar-la. “Moltes de les qüestions que va plantejar es van acabar donant”, conclou Rodríguez.