La ILC vol "repensar" el seminari de Farrera davant les crítiques a les xarxes

BarcelonaEl Seminari de Traducció Poètica a Farrera era una de les joies de la corona de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Engegat el 1998 per l'aleshores director, el poeta Francesc Parcerisas, el seminari aplegava durant quatre dies de setembre una dotzena de poetes i traductors al Centre d'Art i Natura de Farrera, una residència de treball enmig de la natura més feréstega per a artistes i investigadors d'arreu del món. Posteriorment es publicava un recull antològic d'aquests seminaris de traducció, enfocats a fomentar el debat entre poetes i els seus traductors, així com establir vincles a nivell internacional. Aquest any, després de vint-i-cinc edicions (els primers anys se'n feien dues, una de poesia i una de teatre) no s'ha organitzat i ha generat un reguitzell de crítiques a les xarxes amb piulades de personalitats com ara Àlex Susanna, Jaume Subirana i el mateix Parcerisas, que culpen la Institució de les Lletres Catalanes de negligir un dels programes de més èxit de l'entitat. En total se n'han beneficiat uns 250 participants, entre traductors i poetes, cinquanta dels quals estrangers.

"Sense el covid-19 hauríem projectat un programa nou que teníem previst organitzar en complicitat amb altres esdeveniments culturals i organismes, però s'ha quedat tot aturat per la pandèmia", ha explicat a l'ARA Oriol Ponsatí-Murlà. L'actual director de la Institució de les Lletres Catalanes està convençut que "molts programes s'han de posar al dia" perquè "la situació no és la mateixa". "Sembla que estem casats amb Farrera però no es tracta de cap aportació regular i anual fixa", al·lega. El també escriptor critica la manca de transparència amb la qual s'organitzaven aquests seminaris "sense una tria oberta" dels participants: "Farrera tenia una gestió poc transparent i només en l'edició del 2019 vam fer una convocatòria oberta". S'hi destinava anualment una partida d'uns 7.500 euros. 3.567 euros, subratlla el director, anaven destinats a l'allotjament i les despeses de menjar, 1.200 a desplaçaments (Farrera està a 260 quilòmetres de Barcelona) i 2.800 per remunerar els participants.

Un dels projectes que ja s'ha posat sobre la taula és la nova línia de subvencions que volen destinar als centres de tot el territori que es dediquin a oferir residències literàries i que, de nou, per culpa de la situació sanitària, s'ha posposat. "Creiem que hi ha centres com el Quim Soler La Literatura i el Vi del Priorat o la Casa de l'Artista de la Sénia que estan fent molt bona feina i no reben cap ajuda per part de la Institució", diu Ponsatí-Murlà, que assenyala que Farrera també es pot acollir a aquesta línia, "sempre que pugui garantir que tothom que ho vulgui hi pugui participar".

Pel que fa als seminaris específics de traducció, que tan bona rebuda tenen per part d'un sector sovint negligit, Ponsatí-Murlà assegura que se'n continuaran fent "repensats i optimitzant recursos": "Es poden aprofitar programes com l'escriptor convidat o la complicitat de centres com el CCCB per organitzar seminaris de traducció a Barcelona o a prop quan convidin un autor estranger".

Lluís Llobet, director del Centre d'Art de Farrrera, comenta que els van comunicar que es deixava de fer el seminari a principis d'any i que els va "estranyar". "No vam fer cap rebombori perquè respectem la Institució i el criteri del director, però no entenem que ens diguessin que el volien internacionalitzar: aquí hem tingut sempre poetes estrangers, dos per cada seminari, i posteriorment se'n feia un altre convidats pel país de la llengua treballada". De cara a la possibilitat de sol·licitar aquesta nova línia d'ajuts per residències, Llobet es declara "escaldat" pel sistema de línies de subvencions. "Portem molts anys treballant, formem part de la xarxa ProdCat de centres de producció i creació de Catalunya, i a aquestes alçades haver de demanar subvencions ens sap molt greu. S'hauria de fer com el sistema francès que es basa en la confiança i la feina feta en comptes de tanta paperassa. Si volen controls, que posin uns agents pel territori que supervisin els resultats i ens deixin treballar amb convenis de tres anys", diu Llobet, que també critica el canvi de sistema organitzatiu que suposa aquesta línia de subvenció: "Nosaltres hi posàvem l'indret i la casa, immillorable per treballar concentrats, però ho organitzava la Institució, que és qui té els contactes internacionals; si volen deixar l'organització en mans de les residències no tindran tanta qualitat".