Fins quan serem humans?

BarcelonaEls enamoraments, avui, floreixen en el camp atzarós del consumisme, fins al punt que un dels grans predictors de matrimoni és l’afinitat en les activitats d’oci. La gelosia i la possessivitat, pròpies de les relacions patriarcals, són intents de privatització del cor. Tot això ho sabíem. Però la tendència s’està accelerant. La mercantilització de les relacions humanes, la seva transformació sota l’influx del capitalisme, està agafant una nova embranzida, la del viatge vertiginós de la vida personal cap al món digital, cap a les aplis, en un procés que recorda fenòmens econòmics com l’externalització o la deslocalització. I de tot plegat en sorgeix una inquietud: ¿quedarà alguna cosa realment nostra? ¿Hi haurà alguna cosa que resulti massa humana perquè sigui engolida per la maquinària del big data o pel paradigma del consum i de la propietat?

“Tinder està naturalitzant, i potser institucionalitzant, que les persones s’autodefineixin i interactuïn en funció del seu perfil com a consumidors. Aquesta autodefinició és, per a mi, la principal via de mercantilització actual”. Són paraules que la sociòloga Eva Illouz, autora de The end of love (2019), pronuncia a Més connectats, menys enamorats? El futur de les relacions humanes, el diàleg online entre ella i el filòsof croat Srecko Horvat moderat pel cap de Mèdia de l’ARA Àlex Gutiérrez que es podrà visualitzar a l’Ara.cat a partir de dilluns. “Cada cop ens comportem més com a consumidors”, admet Horvat. “També en política: ja no votem un candidat pel que farà, sinó pels seus trets personals, com si fos un producte. És una pràctica clau en el camí cap al feixisme, i així és com vam tenir Trump”.

En transformació

El diàleg entre Illouz i Horvat, un nou capítol del cicle En trànsit. Debats per a un canvi d’època amb el qual l’ARA aborda els grans reptes que enfronta la humanitat, és una invitació a entendre totes les implicacions del fet que l’economia libidinal i el conjunt de les relacions humanes estiguin migrant cap a les plataformes digitals. Perquè això no només comporta l’explotació econòmica d’unes dades personals o fins i tot íntimes, sinó que també suposa, segons Horvat, una alteració en la nostra mateixa condició. “Em puc veure a mi mateix, ara, mentre parlem”, apunta en un moment de la xerrada. “Heus aquí l’acceleració de la distopia: estem en un mirall constant, una psicopatologia que augmenta el nostre narcisisme sense parar i que ens fa perdre els lligams socials”. Però ¿perdre els lligams? ¿No havíem quedat que la digitalització de les relacions ens va salvar durant el confinament? “Dins de Zoom no hi ha trobada espontània”, adverteix Horvat. “Ens movem en un entorn preprogramat, remot. Estem perdent la mateixa essència de l’enamorament i de la vida: que sempre hi ha alguna cosa d’impredictible”. Illouz, una veu de referència en el camp dels efectes del capitalisme i els mitjans de comunicació en les emocions, també alerta d’una desnaturalització, d’un empobriment, però ho fa des d’un punt de vista diferent: “Les aplis de cites plantegen tantes opcions que és impossible saber què significa què, què vol cadascú –explica–. Generen confusió cognitiva i emocional”.

 La sociòloga franco-israeliana i el filòsof croat, autor de Radicality of love (2015), coincideixen en assenyalar que la hiperconnexió digital també està corrompent tant l’àmbit públic com el privat. “Crec que ja no estem a l’esfera pública –afirma Illouz–, perquè ja no és una àgora on es pugui defensar el bé comú, sinó un lloc on cadascú lluita per la seva visibilitat”. D’altra banda, Horvat apunta que el covid ha accelerat l’extracció de dades i l’enginyeria dels comportaments, o, en una paraula, la vigilància, també en l’entorn laboral. I conclou: “Si l’esfera privada està sent vigilada, vol dir que està desapareixent”. 

Imaginar el futur

Tanmateix, tant Illouz com Horvat obren portes a l’esperança. Per a ella, malgrat el reforçament del capitalisme tecnològic, hi ha “un aprenentatge col·lectiu” de la pandèmia que pot ser un nou punt de partida pel progrés. Per a Horvat, cal que l’esquerra transmeti un missatge que vagi més enllà de l’apel·lació a la ciència com a raó última de les emergències climàtica i sanitària, un missatge que engresqui precisament en “el pla libidinal”, relacional, creatiu. 

L’oportunitat i el repte que suposa imaginar el futur són, de fet, la qüestió central d’un altre dels diàlegs online del cicle En trànsit: es tracta de Podem imaginar el demà? Els relats que construeixen el futur, entre Siri Huvstedt i Carlo Ginzburg, amb moderació de Daniel Gamper. Completen el cicle Com hem de viure? Límits d’un món en transformació (o en extinció), entre Saskia Sassen i David Wallace-Wells, amb moderació d’Antoni Bassas, i Repensar el treball. Economia, robotització i precarietat, entre Andreu Mas-Colell i Philippe van Parijs, moderats per Elena Costas. Tots quatre diàlegs continuen disponibles a l’Ara.cat.

Cicle de diàlegs En trànsit. Debats per a un canvi d’època. Comissariat per l’ARA, Arcàdia i Daniel Gamper. Aconsegueix les entrades aquí. Les sessions són en anglès amb traducció al català i al castellà amb intèrpret.