La il·lustració balear, de la mà amb el moviment feminista

La primera vegada que a la il·lustradora Margalida Vinyes li va passar pel cap que podia ser capaç de fer un còmic va ser a 37 anys, després de veure la pel·lícula Persèpolis. “Em va encantar, vaig cercar qui n’era l’autor i la meva sorpresa va ser que era una dona, Marjane Satrapi, i que es basava en el còmic també fet per ella”, detalla.

Vinyes és conscient que és feminista fa relativament poc. Com tants altres, es va començar a sentir especialment interpel·lada pel moviment els darrers anys, en què el feminisme guanya visibilitat i aconsegueix sensibilitzar més que mai. Vinyes forma part d’una generació d’il·lustradors que tenen un denominador en comú: la seva sensibilitat pels moviments socials, com els del feminisme. Aquest fet els ha portat a explorar noves expressions gràfiques i replantejar alguns enfocaments en les seves obres.

“Supòs que era feminista però no ho sabia. Ja de joveneta era molt sensible a les injustícies i discutia amb el meu pare, perquè ell era molt convencional i crec que jo no era l’ideal de dona que a ell li hauria agradat que fos”, explica. Vinyes va participar per primera vegada en un moviment social a través de la il·lustració l’any 2014, quan Alberto Ruiz Gallardón va impulsar una Llei de l’avortament que prohibia la interrupció voluntària de l’embaràs. Vinyes va crear la il·lustració del ventre d’una dona abraçat per les seves pròpies mans, amb el missatge “Aquest úter es reserva el dret d’admissió” i el a enviar a Wombastic, una plataforma que va aglutinar desenes d’il·lustracions i imatges de rebuig a la llei. El 8 de març del 2018, coincidint amb el Dia de la dona i la vaga feminista, va crear la il·lustració ‘Dona-li la volta’, que es va fer viral ràpidament i que des de llavors s’ha traduït a més de deu idiomes.

“Ara procur ser més conseqüent amb el que crei i tenc més present la responsabilitat que tenc com a creadora d’imatges”, conclou.

Per Carles García O’Dowd, la fracassada llei Gallardón també va ser un punt d’inflexió. Va ser llavors quan es va immergir en el Projecte Úter juntament amb l’artista mallorquina Tonina Mata. Ell havia fet una residència als Estats Units amb un col·lectiu artístic i activista i Tonina estava molt connectada amb el moviment feminista. Varen ajuntar les dues experiències i varen crear un dibuix que els va servir per parlar de l’avortament en perspectiva històrica i com un assumpte universal. Volien narrar de manera gràfica l’avortament: “És una cosa que ha existit sempre, perquè està penalitzada; com hem arribat fins aquí?”, explica l’il·lustrador.

Projecte Úter

Tot i que ell ha estat vinculat amb els moviments socials des de l’adolescència, “en què les companyes ja xerraven de feminisme”, amb Projecte Úter considera que va fer un màster: “Em vaig adonar que jo, de feminista, no en tenia res, que havia d’aprendre moltes coses”. Assegura que s’ha apropat al moviment “per la manera en què m’afecta el patriarcat com a persona, ja que no tenc una sexualitat heteronormativa”. Pel que fa a la seva obra, li ha fet qüestionar-se la manera com representa les persones. “Ara intent utilitzar personatges neutrals i potser bromes que hauria fet abans, ara no les faig”, precisa. Carles assegura que aquesta evolució “no és una autocensura, sinó tot el contrari: reflectesc en la feina que faig la meva manera d’entendre el món”. Després d’aquest projecte, entre d’altres, ha fet la il·lustració que acompanya aquesta peça, dedicada a la migració: una au amb els seus fills a l’esquena, acompanyada del lema ‘Totes som migrants’.

Desconstruir l’herència patriarcal

L’il·lustrador Toni Galmés remarca que la seva generació “no és que només estigui lligada al pensament feminista, sinó a la defensa dels drets socials, un boom creatiu que sorgeix de la censura i la prohibició”, defensa. Ell és autor de Groc i coautor, juntament amb Maria Àngels Cabré, de Lila ; són dos llibres que expliquen les històries gràfiques del moviment independentista i feminista. Com per Carles Projecte Úter, per Galmés Lila també va significar un gran aprenentatge en clau feminista i el replantejament de certs punts de vista. Per exemple, fa uns anys, per al Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona, va crear una il·lustració en què un home abraçava una dona, que avui faria d’una altra manera. “A ningú se li ocorre pensar que una abraçada significa violència, però en el context de criticar la violència masclista, una abraçada representada de segons quina manera representa patriarcat o paternalisme”, explica. I continua dient: “És normal, tots carregam amb una cultura i si volem canviar, hem de cercar noves expressions gràfiques que no donin peu a confusió”.

Toni Galmés, a banda d’il·lustrador, és professor d’Història de l’Art i creu que encara queda molta feina per fer per tal d’ensenyar l’art en perspectiva de gènere. “Al pla d’estudis que jo he de seguir posa que he d’explicar el Segle d’Or espanyol, i de totes les obres, només n’hi ha una que es pot considerar més o menys social, Fuenteovejuna, i ni això, perquè al final és un ‘l’he morta perquè era meva’”.

La maternitat i la creació

Nívola Uyà és il·lustradora infantil i afirma que fa molts anys que se sent feminista. “Quan treballava d’ambientòloga, fa vint anys, començaven a fer les primeres ‘agendes 21’ al País Valencià i jo ja utilitzava un manual de llenguatge no sexista en un equip en què eren tots homes”, recorda. Per aquest motiu, creu que el feminisme “sempre ha estat present en la meva obra d’una manera molt natural, no és quelcom que sigui més potent ni manifest ara respecte d’abans”, explica, i afegeix que “la majoria dels meus personatges il·lustrats no es pot reconèixer si són nins o nines físicament”.

La lluita feminista la interpel·la de manera especial actualment. “Fa vuit mesos que he estat mare i és un moment molt complicat per al meu procés creatiu. Si abans feia jornades de deu o dotze hores diàries, ara tenc tres hores un dia, quatre l’altre... I tot això per la condició de ser mare”, explica. Uyà forma part del Clúster del Còmic: “Som vuit o nou dones de la cinquantena de membres que hi ha i estam molt unides”, assegura. Ella juntament amb Margalida Vinyes, Enriqueta Llorca, Flavia Gargiulo i Eva Barceló són les creadores d’El terror de las nenas, un còmic que mostra la quotidianitat femenina des de l’horror i l’humor.