L'impecable Ballet de Munic obre el Festival de Peralada

PeraladaEl Bayerisches Staatsballett va inaugurar ahir al vespre la 36a edició del Festival Castell de Peralada. Tot i els esforços, sembla que el festival encara es veu afectat pels estralls que la pandèmia i la guerra d'Ucraïna (per la cancel·lació del Ballet Mariïnski) han causat al món de la cultura. Lluny d’aquelles nits inaugurals en què els mons de la política i la cultura se citaven a Peralada per acompanyar un dels festivals amb més prestigi del sud d’Europa, aquest any van ser poques les autoritats que es van deixar veure entre els convidats, a excepció del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i del cap de l'àrea de Música de la Generalitat, Xavier Cester.

El Festival presenta novetats estructurals. El més notori és la reforma del pati de butaques, que ha passat de les 2.000 localitats a les 1.350, que ahir no es van acabar d’omplir. La graderia s’allarga ara fins a peu de pista, de manera que es guanya en visibilitat. També la manca d'estands d'alguns patrocinadors i de diferents bars han fet perdre vida als jardins, i ara tot el públic es concentra en una sola àrea de descans.

El Bayerisches Staatsballett va presentar tres coreografies d’estils diferents que fan un repàs de la dansa dels últims cinquanta anys. Va obrir Robís, Capriccio per a piano i orquestra de Stravinsky, una de les peces que formen el ballet Jewels de Balanchine. La coreografia, d’innegable valor històric pel que representava d’innovadora quan es va estrenar (1967), es va veure una mica antiquada. Tot i que els quinze ballarins van superar amb nota la dificilíssima tècnica que el coreògraf imposa als seus executants, li mancava una interpretació més divertida, lírica i espontània.

With a chance of rain, del coreògraf Liam Scarlett, va posar el punt romàntic a una dansa d’estil neoclàssic que combina dues parelles somiadores amb dues de més joves, aquestes amb elements coreogràfics més innovadors i d’execució impactant, sobre la música dels Sis preludis de Rakhmàninov interpretats en directe pel pianista Dmitry Mayboroda.

Va tancar la nit Bedroom folk, de la coreògrafa israeliana Sharon Eyal, una peça que, curiosament, s’havia vist fa tot just fa una setmana a la inauguració del Festival Grec, amb la Nederlands Dans Theatre, cosa que va fer inevitable les comparacions. Aquí l’obra va estar interpretada per vuit ballarins que, de manera molt mecànica, donen vida a uns éssers alienats amb música electrònica d’Ori Lichtik que batega compulsivament i una il·luminació efectista que juga amb les ombres dels ballarins. Va ser molt aplaudida pel públic.

A partir d’ara ens esperen nits espectaculars, amb estrelles com Monica Bellucci, Josep Carreras, Rufus Wainwright, Joan Manuel Serrat, Carlos Acosta i altres cantants que segur que faran lluir les nits de Peralada.