Exposicions

La Roma d'esclaves, legionaris i gladiadors pren la paraula

El Museu Arqueològic explica què volia dir ser romà amb més de 200 peces i nombrosos recursos audiovisuals

Barcelona"Si hagués de tornar a néixer, voldria tornar a ser romà", explica el ciutadà Titus Valerius Paternus. La seva dona, la Cornèlia Paulina, més cínica i més crítica, se'l mira escèptica i li respon: "Votes qui et diuen que has de votar i estàs orgullós. En aquesta ciutat hi ha rates, malalties i misèries. I tu, si mai lluitessis, lluitaries perquè res canviï". Aquest matrimoni de classe mitjana és un dels onze personatges que expliquen com era la vida a l'Antiga Roma a Imperium. Històries romanes, l'exposició permanent que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a partir d'aquest dijous.

Roma continua fascinant per la seva expansió política i territorial i per com va imposar la seva cultura davant d'aquelles altres que annexionava. Tanmateix, el MAC s'allunya força de la visió d'una ciutat de marbre, destinada a ser la seu de desfilades d'exèrcits triomfadors i amb interminables banquets amanits amb ballarines exòtiques. Hi ha, per exemple, un legionari que té por de la guerra i la mort i enyora la mare que està als antípodes dels musculosos i aguerrits soldats romans de Hollywood. Hi ha infants que debaten, una esclava grega erudita que s'ha de dedicar a teixir i que lamenta que només podrà ser lliure quan trobi la mort, un senador, una sacerdotessa... "A vegades ens ha arribat el relat d'una societat homogènia, i a l'Antiga Roma hi havia molta més diversitat que no ens pensem. Hi havia molts pobles i moltes maneres de pensar, i depèn de les etapes varien molt els punts de vista", assegura Mario Cervera, que ha comissariat l'exposició amb Arturo de la Oliva. Què volia dir viure a l'Imperi Romà, doncs, pot tenir moltes lectures que el museu intenta debatre.

Cargando
No hay anuncios

Les pedres també parlen

Al primer pis del MAC s'hi exposen més de dos-cents objectes d'època romana i tardoantiga de la col·lecció del museu, la majoria provinents de Barcino (Barcelona), Emporiae (Empúries) i Baetulo (Badalona), però que ningú esperi una exposició convencional. Les pedres, herència d'aquell imperi, també prenen la paraula. No és gens fàcil, per no dir impossible per a algú que no hagi estudiat llatí, interpretar les inscripcions romanes. A través de tècniques del videomapatge, es revela el contingut complet de les inscripcions, la seva traducció i les històries que amaguen. Així, podem llegir què hi posa al pedestal de Luci Emili Patern i saber que va combatre a Dàcia i Pàrtia sota les ordres de l'emperador Trajà, o esbrinar qui era Fàvia Paulina, a qui van dedicar un pedestal a Alcúdia (Mallorca). No és el mateix admirar el sarcòfag nu que representa el rapte de Prosèrpina, que veure'l amb els colors que devia tenir originalment i descobrir què li va succeir a la filla de la deessa Ceres. El sarcòfag, que es va descobrir a finals del segle XVIII i possiblement provenia del jaciment de Santa Pola (Baix Vinalopó), té una gran història al darrere. "Expliquem les tres escenes del rapte que es representen al sarcòfag, però també el final de la història i què representa el mite", assegura Arturo de la Oliva. Algunes de les peces han estat restaurades i es mostren amb una nova cara amb motiu de l'exposició.

Cargando
No hay anuncios

Una de les peces més imponents, per les seves dimensions i per tot el que explica, és el mosaic que representa una cursa de quadrigues al circ que es va trobar al Palau Reial Menor de Barcelona a finals del segle XIX. "Estem força convençuts que relata una cursa real perquè hi apareixen els noms dels cavalls i els dels seus propietaris", detalla Cervera. Estranyament, no s'esmenta enlloc qui eren els aurigues, els homes que conduïen les quadrigues i que acostumaven a ser molt joves. A l'escena s'hi poden distingir les quatre quadrigues dels equips tradicionals, el blanc, el blau (que pateix un accident), el vermell i el verd, que és qui es proclama vencedor. Cervera mostra amb orgull una peça especial: una catapulta romana des d'on es disparaven sagetes quan Empúries era assetjada i que s'ha restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Deslliurar-se de la tutela masculina

Les dones restaven sota l'autoritat del pare o del marit, si bé aconseguien deslliurar-se de la tutela masculina després d'haver tingut tres fills. Era un tòpic que l'ocupació femenina consistia a filar la llana. Hi havia diferències segons les classes, però podien tenir una vida professional com a perruqueres, llevadores o dependentes. "No hi ha gaires referències a les dones als escrits dels autors clàssics, però a través de les inscripcions funeràries, que expliquen a què es van dedicar, hem pogut comprovar que també n'hi va haver que van ser propietàries de vaixells o van gestionar tallers", destaca Oliva.

Cargando
No hay anuncios

"Aquesta és la primera parada d'un somni", assegura Jusép Boya, director del MAC. Amb aquesta exposició, el museu vol començar un procés de renovació de l'oferta expositiva estable que continuarà els pròxims tres anys. "Amb Imperivm i les dues exposicions que la seguiran volem renovar de manera integral l'oferta expositiva", explica. Una renovació que també vol abastar la resta de seus del MAC: Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret. "Volem ser un museu de referència nacional i internacional, un museu que ensenyi, qüestioni, sorprengui i emocioni", assegura Boya, que aspira a fer realitat el projecte abans del 2032, quan el MAC farà cent anys d'una vida que va començar al jaciment d'Empúries. El director del MAC vol connectar amb les sensibilitats i preocupacions contemporànies. Per això, explica, hi ha un àmbit important de l'exposició dedicat a la dona: "Volem corregir un oblit museogràfic de fa molts anys. És un oblit històric que actualment és del tot injustificable", afirma.