La importància d'un festival "de molta qualitat" que no es fa a Barcelona

Barcelona"L'Espurnes Barroques és un festival excel·lent en molts aspectes, però deixa que en destaqui una qüestió important: és un festival de molta qualitat que no es fa Barcelona, sinó en zones de Catalunya relativament abandonades culturalment", diu el compositor Pol Requesens (Igualada, 1990) sobre una proposta musical la sisena edició de la qual comença aquest cap de setmana i s'escamparà fins a l'11 de juny pel Solsonès, el Bages, la Segarra i la Conca de Barberà. El santuari barroc de Sant Ramon, a la Segarra, acull aquest dissabte, 13 de maig, a les 11.30 h un concert de la Bach Collegium Barcelona en què s'estrenarà l'obra Vivimus, de Requesens, dins d'un programa que combina composicions de Bach, Knut Nystedt i Bernat Vivancos, a més d'In C, l'emblema minimalista de Terry Riley. És a dir, del Barroc al segle XXI.

Una de les virtuts de l'Espurnes Barroques és el compromís amb la nova creació. Vivimus, de fet, és un encàrrec del festival. "La proposta és fer una peça que tingués relació amb In C de Terry Riley i alhora amb la Suite núm. 3 de Bach –explica Requesens–. I ha acabat sent una mena d'interconnexió amb diverses obres i autors, i hi ha també un enllaç directe amb Immortal Bach, de Nystedt, i amb una coral de Bach que apareix dins la Xacona de la partita núm. 2, que és la columna vertebral del concert". Tot i no participar de "l'estètica minimalista" de Terry Riley, Requesens sí que comparteix amb el compositor nord-americà "el concepte de partitura oberta que es pot interpretar de maneres diferents". I encara hi ha altre diàleg, en aquest cas nominal: el que Requesens estableix amb la interpretació de Morimur que va fer el violinista Christoph Poppen amb el Hilliard Ensemble. "El programa té alguna cosa de música al voltant de la mort, però jo he capgirat el títol, Vivimus en comptes de Morimur, també perquè la Suite núm. 3 en re major té una tendència molt brillant, molt de vida", precisa.

El programa del concert a Sant Ramon el completa l'estrena nacional d'In excelsis de Bernat Vivancos, el primer mestre de Requesens. "És curiós perquè Vivimus té connexió amb totes les obres del concert, menys amb la del Bernat. Però, en realitat, d'una forma indirecta sí que hi té relació, perquè va ser el meu primer professor de composició a l'Esmuc, i tots dos hem compartit el fet de passar per l'escolania de Montserrat i de tenir els mestres montserratins una mica com a pal de paller de la nostra música. Hi ha qüestions potser estètiques o de gust que de vegades coincideixen", diu Requesens.

El compositor igualadí, amb una interessant obra per a orgue aplegada en un CD per FICTA Edicions, torna a residir a Catalunya després d'una temporada a Amsterdam. Aquest mes de maig, una altra obra seva, Dansa i cançó, sonarà al Palau de la Música, dins d'un programa sobre Romanticisme alemany i contemporaneïtat catalana que interpretaran l'organista Juan de la Rubia, el pianista Jordi Armegol, el Cor de Cambra del Palau de la Música i el Cor de Noies de l'Orfeó Català. "Per a l'any que ve tinc prevista l'estrena d'una obra per a cor i percussió, Acadian elegies, a partir d'un text de l'autor nord-americà Emile LeBrun", avança Requesens.