Simona Škrabec: "És important poder dir i pensar tot el que vulguem en llengua catalana"

BarcelonaAquest octubre L'Avenç ha tornat al quiosc i a les bústies amb el número 501. L'emblemàtica revista nascuda el 1977, en plena Transició, va estar a punt de desaparèixer fa mig any. Al febrer, Josep M. Muñoz, director de la capçalera els últims 24 anys, va anunciar el tancament de la revista per falta de suport econòmic. Tanmateix, gràcies al suport d'un particular i a les institucions, la revista continuarà. Per primera vegada, una dona dirigirà la revista: l’escriptora i traductora Simona Škrabec. Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968, Škrabec té una llarga trajectòria com a professora, traductora i escriptora. Muñoz i Núria Iceta seran els editors i el nou consell de redacció està format pels periodistes David Fernàndez i Ana Sánchez i els escriptors Julià Guillamon, Cristina Masanés i Jordi Puntí. Carla Riera és la nova cap de redacció. La revista té una edició en paper i en digital. Aquest dimarts, 10 d'octubre, a les 18.30 h, l'ARA us convida a conèixer el nou equip de la revista i el seu projecte a la llibreria Alibri (Balmes, 26).

Per què vas decidir entomar el repte de dirigir la revista?

— L'oferta em va agafar per sorpresa, perquè jo no m'hi vaig postular. Havia estat bastants anys, més de deu, escrivint amb força regularitat a L’Avenç, i és un dels llocs on m'he sentit sempre més còmoda. Vaig dir que sí perquè soc molt conscient que és una oportunitat que se't presenta un cop a la vida.

Per què creus que continua sent necessària, una revista com L’Avenç?

— Jo l'entenc com una infraestructura. Un espai on la gent es pot trobar i que dona una oportunitat a les persones que fan fotografies, que escriuen, que pensen... És una oportunitat que a mi se'm va donar. Sense L'Avenç no seria qui soc. Si s’ha aconseguit reunir els recursos per poder continuar, s’ha d’intentar. 

Creus que manquen més espais d'aquest tipus?

— Sí, falten espais on poder debatre d'una manera estructurada. Els més joves tenen les mateixes ganes que sempre de pensar, d'escriure, de trobar-se amb altra gent, de debatre... Esclar que hi ha les xarxes socials i altres maneres de fer-ho, però una plataforma com la d’un mitjà de comunicació permet fer-ho de manera més cohesionada.

Com arribaràs a les persones més joves?

— Donant-los espais perquè siguin ells els que parlin. No ho aconseguirem ni amb tres, ni amb cinc, ni probablement amb deu números, però hi haurà una renovació natural. Aniran entrant noves generacions de politòlegs, historiadors, musicòlegs, arquitectes, persones que necessiten un espai on poden sorgir noves propostes. El meu desig és que L’Avenç es vagi obrint a nous autors i a temàtiques o qüestions que abans no s’hi tractaven, per arribar a nous lectors sense perdre els que ja tenim. 

Quines temàtiques són aquestes?

— Jo no ho sé, ho saben ells, i per això els vull oferir un espai. No vull anar a buscar algú perquè faci el que jo espero, sinó dir-los: "Aquí teniu un lloc des d’on podeu organitzar, explicar o mostrar de quina manera viviu la cultura". I la viuen, perquè es continua llegint molt. Per exemple, hi ha molta gent jove als recitals de poesia, igual que en la música en directe. 

Hi ha més diversitat temàtica, almenys en aquest primer número. 

— Hi ha una continuïtat, perquè si L’Avenç ha tornat és perquè hi ha hagut un clam perquè ho fes. Per tant, s’havia fet una bona feina. S’han de desenvolupar i s'ha de tenir cura d’aquells aspectes que ja hi havia. Però sí, hi ha més temàtiques. D’altra banda, les antigues estructures per calaixets ja no tenen gaire sentit, perquè tot s’ha fet molt porós. La cultura és complexitat, la possibilitat que moltes coses molt diverses trobin la manera de coexistir, d'enriquir-se. En aquest sentit, penso que, especialment per a la cultura catalana, és important que formi part del batec global. Aquest és l'altre desig que potser formularia: obrir la nostra mirada més enllà del que és la frontera tradicional. Mirar enfora i establir ponts. Debatre aquí el que passa a fora i participar-hi. 

Hi ha certa preocupació per la llengua catalana. Què hi pot fer L’Avenç?

— Una de les raons per les quals jo dic que ha d'existir és exactament per això, perquè podem viure i pensar i relacionar-nos en català en un nivell com el que permet una revista. Tinc força experiència en la defensa de les llengües en perill i la diversitat lingüística. Vaig estar molts anys al Comitè de Drets Lingüístics i Traducció del PEN Internacional. Allà vaig aprendre que, quan les llengües estan en perill, la manera de salvar-les no és tancar-les sota una campana de vidre sinó fer-les fortes, és a dir, riques. Em sembla important crear una comunitat al voltant de la revista, que puguem dir i pensar tot el que vulguem en llengua catalana.

Continuareu sortint en paper?

— Editarem com si ho féssim en paper, per tenir una estructura ordenada i perquè els que treballin la imatge ho puguin fer amb cura. Ara, amb les xarxes, podem saber-ho tot en poc temps però no hi ha reflexió. L’Avenç surt una vegada al mes i pot contribuir a aquesta reflexió. Moltes revistes europees tenen els dos suports, perquè el digital és com la teva biblioteca, el teu arxiu obert. No seria tant la immediatesa de llegir un text com la possibilitat que tot el que has escrit quedi viu en catàlegs, accessible des de diferents llocs i amb un impacte més gran, perquè són textos que es poden fer servir a la universitat, a secundària... Però el paper també és necessari. Una revista te la pots emportar i llegir amb calma. No podem oblidar que els llibres electrònics no han desplaçat els llibres convencionals.