Una travessa impossible: la difícil previsió del palmarès de Sitges
Acceptem el repte d'endevinar els guanyadors d'un festival en què només hem vist la meitat de les pel·lícules a concurs i apostem per 'It follows'
SitgesNo és fàcil encertar a priori el palmarès d'un festival. Però és especialment complicat en un festival com del de Sitges, amb 38 pel·lícules en competició oficial de les quals la premsa que fa cobertura diària amb prou feines ha aconseguit veure una vintena (en el més optimista dels càlculs). Una travessa sobre el possible guanyador, aleshores, s'ha de basar tant en l'opinió personal sobre les pel·lícules com en el 'hype' que es crea espontàniament al voltant d'alguns títols. Un conte de terror medieval amb un passi de matinada, la pel·lícula coreana que es projectava a la mateixa hora que el dinar de la premsa... No hi comptava ningú i l'han vist només quatre gats, però podria ser la pel·lícula del festival. Això és Sitges!
Així que, per atrevir-se a formular una travessa del palmarès de Sitges, cal partir de la programació vista, el rum-rum que generen les pel·lícules i alguna indiscreció pronunciada per algun jurat a altes hores de la matinada. I amb aquesta informació a la mà, sembla que les més ben situades per encapçalar el palmarès que es farà públic dissabte al migdia són la terrorífica 'The babadook', l'híbrid de teatre kabuki i cinema de Takashi Miike a 'Over your dead body', la ciència-ficció 'indie' de Mike Cahill a 'I Origins' i l'estilitzat i aterrador 'slasher' 'I follow', la nostra aposta.
La llista sembla incompleta sense la brillant 'Maps to the stars', però els jurats de Sitges tendeixen a descartar les cintes que es mouen en els marges del gènere com la de Cronenberg. En contra de Cronenberg també juga el fet de ser autor consagrat. Alguns jurats voten amb visceralitat, però la majoria tenen en compte l'empenta que pot suposar un premi per a la carrera d'un director. I en el cas del canadenc –així com de Miike–, és evident que seria imperceptible.
Pel que fa a les categories interpretatives, la cursa pel premi a la millor actriu està força renyida. Tres noms es destaquen: la Lola Dueñas d''Alleluia', la Kristina Ceyton de 'The Babadook' i la Macarena Gómez de 'Musarañas'. El premi al millor actor no sembla estar tan disputat: a falta de competència, l'exhibició de Jesse Eisenberg interpretant dos personatges a 'The double'. Però un premi al Dan Steven de 'The guest' o al Nathan Phillips de 'These final hours', dues cintes que els rumors situen en les preferències d'alguns membres del jurat. I el millor guió podria ser perfectament a la comèdia 'What we do in the night', l'enginyós fals documental sobre uns vampirs que comparteixen pis.
Però com dèiem abans i qualsevol cosa podria passar. Durant els darrers anys, la disparitat entre les previsions de la premsa i la decisió del jurat s'ha disparat. L'any passat, la discreta belga 'Borgman' va imposar-se a 'Only lovers left alive', 'The congress' i 'Upstream Colour'. El 2011, una irregular Red state va passar per davant de 'The yellow sea' i 'Attack the block'. I el 2011, una broma nadalenca tan poca cosa com 'Rare Exports' va passar per davant de 'Thirteen assassins' i 'Oncle Boonme que recorda les seves vides passades', el flamant guanyador de la Palma d'Or a Canes. En resum, el palmarès de Sitges és imprevisible de mena. I aquesta és, en el fons, part de la seva gràcia.