Impressionant, la nova 'Alegría' del Cirque du Soleil

La nova Alegría del Cirque du Soleil conserva l’esperit de la que va enamorar Barcelona ja fa més de vint anys. I com aquella, aquesta també escampa l’alegria, l’emoció i la diversió entre els espectadors que omplen la preciosa carpa de la companyia per veure un impressionant espectacle que no té res a envejar a l’original tot i algunes diferències en el tractament escènic i els canvis en les disciplines que el componen.

El secret, o un dels secrets, del Cirque du Soleil és la capacitat de convertir cadascun dels exercicis en un poema més enllà de la magnífica tècnica i de l’indubtable risc, de manera que, com assenyalava el recentment desaparegut crític Joan-Anton Benach, fa vint-i-sis anys “la màscara i el gest situen la peripècia en una altra dimensió i el perill s’agenolla davant la poesia”. Són poemes menys lírics i més audiovisuals en aquesta revisió de l’espectacle que en el seu dia va dirigir Franco Dragone i on brillen especialment els pallassos espanyols Pablo Bermejo i Pablo Gomis López, que formen amb gran encert una parella clàssica de clown, en aquest cas disfressats d’ocellots: l’alt i el baix, el prim i el grassonet. De fet, la història d’aquesta parella recorre bona part de la funció i aporta graus de càlida tendresa en una actuació d’excel·lent gestualitat i humor.

L’arrancada amb la presentació dels personatges del Sr. Fleur i els aristòcrates ens va semblar una mica freda, dispersa, però les barres acrobàtiques van escalfar ràpidament les mans amb les primeres ovacions. Ovacions que es repetirien amb el sensacional joc de roda Cyr del francès Ghislain Ramage, amb els hula hoops de la xinesa Yan Joann Zhuang i amb la contorsionista mongola Oyun-Erdene Senge. I així fins a arribar a l’apoteosi final amb els vols dels trapezistes disfressats de querubins andrògins. Quina enveja veure com se suspenen en l’aire per un moment quan els deixa el portador i esperen el trapezi.

Personalment, vaig trobar a faltar el forçut que tancava la primera entrega, un homenatge al circ clàssic que el Soleil reinventa. És clar que amb els anys potser havia perdut força. En qualsevol cas, Alegría és un dels millors espectacles de Cirque du Soleil. Val la pena.