‘Incerta glòria’ i ‘Estiu 1993’, dos models de cinema als Gaudí

BarcelonaL’adaptació d’una gran novel·la i una història de caràcter autobiogràfic configuren el retrat del cinema català que dibuixen les nominacions als premis Gaudí que atorga l'Acadèmia del Cinema Català. Per una banda, 'Incerta glòria', la lectura cinematogràfica, i ben personal, que ha fet Agustí Villaronga del llibre de Joan Sales, parteix com a favorita amb 16 nominacions, igualant les que va obtenir l’'Eva' de Kike Maíllo el 2012. És a dir, té opcions de premi a totes les categories possibles; per raons òbvies, no opta als quatre guardons restants (documental, animació, curtmetratge, pel·lícula per a televisió, pel·lícula europea i pel·lícula en llengua no catalana). Per l’altra banda, 'Estiu 1993', el film en què Carla Simón reconstrueix la memòria personal, aplega 14 nominacions.

'Incerta glòria', com abans 'Pa negre', respon al model de cinema d’autor aixoplugat per una productora amb capacitat per fer-se un lloc a les sales d’exhibició tan bon punt s’estrena la pel·lícula. 'Estiu 1993', en canvi, és un projecte més modest, les expectatives del qual es disparen a mesura que va guanyant premis en festivals internacionals, que és justament el que ha passat des que el film de Carla Simón, una 'opera prima', va ser reconeguda al palmarès de Berlín. Tot i quedar fora de la cursa per l’Oscar a millor pel·lícula en llengua no anglesa, la trajectòria d’'Estiu 1993', amb 14 nominacions als Gaudí i 8 als Goya, la confirma com la gran revelació de l’any.

En la desena gala dels premis Gaudí, que se celebrarà el diumenge 28 de gener a l’Auditori del Fòrum, 'Incerta glòria' i 'Estiu 1993' seran rivals en gairebé totes les categories, incloses les de pel·lícula, direcció, guió, fotografia, muntatge i direcció de producció. I fins i tot en les d’interpretació, en què, a més, Bruna Cusí opta al premi a la millor actriu secundària pels papers a les dues pel·lícules.

La ‘Brava’ de Roser Aguilar

Els altres dos títols que opten al Gaudí a la millor pel·lícula són 'Brava', de Roser Aguilar, i 'La película de nuestra vida', d’Enrique Baró i Ubach. La primera, protagonitzada per una Laia Marull amb opcions de ser coronada com a millor actriu, reflexiona sobre les seqüeles morals de la violència masclista i fa evident la necessitat d’un cinema que abordi les problemàtiques del present. La de Baró i Ubach, que només té aquesta nominació, és un exemple del cinema català creat als marges de la indústria i fruit de l’empenta d’una colla d’amics decidits a tirar endavant un film, en aquest cas un singular viatge per la memòria familiar.

En la categoria de produccions catalanes en llengua no catalana hi ha 'Júlia ist', d’Elena Martín; el musical 'La llamada', de Javier Ambrossi i Javier Calvo, i dues pel·lícules que rivalitzen amb 'Incerta glòria' i 'Estiu 1993' en moltes categories: 'La llibreria', d’Isabel Coixet, que té 12 nominacions, i 'Tierra firme', de Carlos Marques-Marcet, que en té 11. Per exemple, Coixet i Marques-Marcet se les veuran amb Villaronga i Simón tant en el Gaudí a la millor direcció com en el de millor guió. I les quatre pel·lícules presenten candidatures als premis a la interpretació. Per al de millor actriu, a més de Marull, hi ha la nena Laia Artigas ('Estiu 1993'), Núria Prims 'Incerta glòria') i Oona Chaplin ('Tierra firme'). I al Gaudí a la secundària, la doble nominada Bruna Cusí té com a rivals Anna Castillo ('La llamada') i Natalia Tena ('Tierra firme'). David Verdaguer, que serà el presentador de la gala del 28 de gener, també dobla la nominació: una pel seu protagonista al film de Marques-Marcet i l’altra com a secundari a 'Estiu 1993'. Pel Gaudí a millor actor, competeix amb Antonio de la Torre ('Abracadabra'), Ricardo Darín 'Nieve negra') i Marcel Borràs ('Incerta glòria'), i en l’altra categoria amb Bill Nighy ('La llibreria'), Emilio Gutiérrez Caba ('Brava') i Oriol Pla ('Incerta glòria').

Curiosament la presència del cinema de gènere, que ha sigut dels motors de la cinematografia catalana dels últims anys, és pràcticament residual. Amb prou feines hi treu cap 'Musa (Muse)', de Jaume Balagueró, en la categoria d’efectes especials.

Camí de la paritat

CamíEn aquest retrat del cinema del 2017, cal destacar que en les nominacions gairebé hi ha paritat de gènere: en les 86 candidatures, hi ha presència femenina en 40; és a dir, més del 46%. Aquest percentatge puja significativament en categories com les de direcció, guió, curtmetratge, muntatge, vestuari i maquillatge i perruqueria. Les úniques categories sense dones nominades (a banda de les d’actors) són les de música original i pel·lícula d’animació.

Nominacions X premis Gaudí 2018

Millor pel·lícula

'Brava', dirigida per Roser Aguilar

'Estiu 1993', dirigida per Carla Simón

'Incerta glòria', dirigida per Agustí Villaronga

'La película de nuestra vida', dirigida per Enrique Baró i Ubach

Millor pel·lícula en llengua no catalana

'Júlia ist', dirigida per Elena Martín

'La llamada', dirigida per Javier Ambrossi i Javier Calvo

'Tierra firme', dirigida per Carlos Marqués-Marcet

'La llibreria', dirigida per Isabel Coixet

Millor direcció

Agustí Villaronga per 'Incerta glòria'

Carla Simón per 'Estiu 1993'

Carlos Marqués-Marcet per 'Tierra firme'

Isabel Coixet per 'La llibreria'

Millor guió

Carla Simón per 'Estiu 1993'

Carlos Marqués-Marcet i Jules Nurrish per 'Tierra firme'

Coral Cruz i Agustí Villaronga per 'Incerta glòria'

Isabel Coixet per 'La llibreria'

Millor protagonista femenina

Laia Artigas per 'Estiu 1993'

Laia Marull per 'Brava'

Núria Prims per 'Incerta glòria'

Oona Chaplin per 'Tierra firme'

Millor protagonista masculí

Antonio de la Torre per 'Abracadabra'

David Verdaguer per 'Tierra firme'

Marcel Borràs per 'Incerta glòria'

Ricardo Darín per 'Nieve negra'

Millor direcció de producció

Aleix Castellón per 'Incerta glòria'

Jordi Berenguer i Alex Boyd per 'La llibreria'

Mireia Graell per 'Estiu 1993'

Sergi Moreno i Sophie Venner per 'Tierra firme'

Millor pel·lícula documental

'Classe valenta', dirigida per Víctor Alonso Berbel

'La Chana', dirigida per Lucija Stojevic

'Lesa humanitat', dirigida per Héctor Fáver

'Sasha', dirigida per Fèlix Colomer

Millor curtmetratge

'Cunetas', dirigit per Pau Teixidor Coloma

'La inútil', dirigit per Belén Funes

'Les bones nenes', dirigit per Clara Roquet

'Los desheredados', dirigit per Laura Ferrés

Millor pel·lícula per a televisió

'Amics per sempre', dirigida per Roman Parrado

'La llum d'Elna', dirigida per Sílvia Quer

'Pau, la força d’un silenci', dirigida per Manuel Huerga

'Res no tornarà a ser com abans', dirigida per Carol López

Millor pel·lícula d’animació

'Deep', dirigida per Julio Soto Gúrpide

'Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas', dirigida per Enrique Gato i David Alonso

Millor direcció artística

Ana Alvargonzález per 'Incerta glòria'

Llorenç Miquel per 'La llibreria'

Monica Bernuy per 'Estiu 1993'

Tim Dickel per 'Tierra firme'

Millor actriu secundària

Anna Castillo per 'La llamada'

Bruna Cusí per 'Estiu 1993'

Bruna Cusí per 'Incerta glòria'

Natalia Tena per 'Tierra firme'

Millor actor secundari

Bill Nighy per 'La llibreria'

David Verdaguer per 'Estiu 1993'

Emilio Gutiérrez Caba per 'Brava'

Oriol Pla per 'Incerta glòria'

Millor muntatge

Ana Pfaff i Dídac Palou per 'Estiu 1993'

Ariadna Ribas i Diana Toucedo per 'Júlia ist'

Bernat Aragonés per 'La llibreria'

Raúl Román per 'Incerta glòria'

Millor música original

Alfonso Vilallonga per 'La llibreria'

Ernest Pipó i Pau Boïgues per 'Estiu 1993'

José González Riera (Marcus JGR) per 'Incerta glòria'

Leiva per 'La llamada'

Millor fotografia

Dagmar Weaver-Madsen per 'Tierra firme'

Jean Claude Larrieu per 'La llibreria'

Josep M. Civit per 'Incerta glòria'

Santiago Racaj per 'Estiu 1993'

Millor vestuari

Anna Aguilà per 'Estiu 1993'

Mercè Paloma per 'Incerta glòria'

Mercè Paloma per 'La llibreria'

Vinyet Escobar per 'Tierra firme'

Millor so

Albert Gay, Enrique G. Bermejo i Carlos Jiménez per 'La llibreria'

Diego Casares, Jonathan Darch i Dani Zacharias per 'Tierra firme'

Eva Valiño, Roger Blasco i Carlos Jiménez per 'Estiu 1993'

Xavier Mas, Fernando Novillo i Ricard Galceran per 'Incerta glòria'

Millors efectes visuals

Enric Masip, Joan Mussull, David Martí, Montse Ribé, Cesc Biénzobas i Joan Amer per 'Muse' ['Musa']

Lluís Rivera i Jordi San Agustín per 'Proyecto Lázaro'

Manuel López Egea i Bernat Aragonés per 'Incerta glòria'

Raúl Romanillos i Jordi San Agustín per 'Abracadabra'

Millor maquillatge i perruqueria

Alma Casal per 'Incerta glòria'

Montse Sanfeliu i Laura Vacas per 'La llibreria'

Pilar Guillem i Marta Arce per 'Estiu 1993'

Sylvie Imbert i Paco Rodríguez Frías per 'Abracadabra'

Millor pel·lícula europea

'Dunkirk' ['Dunkerque'], dirigida per Christopher Nolan (Regne Unit)

'La tortue rouge' ['La tortuga roja'], dirigida per Michael Dudok de Wit (França i Japó)

'Lady Macbeth', dirigida per William Oldroyd (Regne Unit)

'Toni Erdmann', dirigida per Maren Ade (Alemanya)