Incògnites i certeses sobre l'Arxiu Jujol
La polèmica entre el COAC i el MNAC sobre el llegat de l'arquitecte està en procés de resolució
BarcelonaEl director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa, treballen per reconduir la polèmica sobre per què hi ha dos acords de donació de l’Arxiu Jujol signats: un del mes d’octubre amb el MNAC i un altre de l’1 de desembre amb el COAC. Tot apunta que la situació es resoldrà la setmana que ve després que el degà i el director es reuneixin i que l’hereu de l’arquitecte, Josep Maria Jujol fill, ratifiqui quina és la seva voluntat sobre el futur del llegat.
Sigui com sigui, perquè l’Arxiu Jujol vegi la llum pública amb la volada que es mereix caldrà comprovar si és vàlida la donació d’uns béns dels quals s’havia fet donació prèviament i les possibilitats jurídiques de treballar els acords entre les dues institucions.
Què entenen el COAC i el MNAC per Arxiu Jujol?
Josep Maria Jujol està representat a les col·leccions del MNAC i a l’Arxiu Històric del COAC. Ara com ara, ni Pepe Serra ni Guim Costa fan declaracions sobre quins són els continguts de l’Arxiu Jujol que inclouen en els seus acords, a l’espera de la reunió de la setmana que ve. A la nota de premsa amb la qual el COAC va difondre el seu acord, la institució afirmava que rebia “tota la documentació vinculada a l’obra que Josep Maria Jujol té al Camp de Tarragona”. La nota també deia que aquesta documentació era “la part del fons de l’arquitecte modernista que faltava per donar a l’Arxiu Històric”, després de la donació que els hereus van fer al COAC el 2017. Malgrat tot, el degà afirmava dilluns que per Arxiu Jujol entenia els fons que Josep Maria Jujol fill conserva als Pallaresos (Tarragonès). Des del MNAC no concreten quins són els materials inclosos en el seu acord, tot i que han manifestat que inclou el fons global.
L’Arxiu Jujol és un conjunt ingent de plànols, documents, obres d’art, mobles i objectes, els límits del qual són encara desconeguts. És així pel frenesí creatiu de Jujol i perquè l’arxiu és un conjunt excepcional que reuneix tots els vessants de la seva trajectòria: el d’arquitecte, el de professor a l’Escola del Treball i l’Escola d’Arquitectura on va demostrar el seu domini del dibuix, la pintura i l’escultura, i de creador polifacètic. Una font imprescindible per endinsar-se en aquests materials són els llibres que Jujol fill ha dedicat al seu pare els últims anys.
Què té el COAC?
El COAC va ser pioner en la reivindicació de l’obra de Josep Maria Jujol: li va dedicar un número doble de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme el 1989, coincidint amb una gran exposició, la primera de les nombroses que li ha dedicat al llarg dels anys. Precisament ara en té una en cartell a Tarragona sobre el santuari de Montferri. Pel que fa a la presència de Jujol a l’Arxiu Històric de la institució, el 2017 els hereus van convertir en donació el dipòsit que hi havien fet als anys 90 dels plànols i dibuixos de més d’un centenar de projectes seus a l'àrea de Barcelona, entre els quals hi ha la font monumental de la plaça Espanya, la Casa Planells, Can Negre i la Torre de la Creu a Sant Joan Despí.
L'Arxiu Històric del COAC funciona des del 1969. Al febrer el departament de Cultura va aprovar la integració de la seu de Barcelona al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC), a petició del COAC i com a pas previ perquè pugui convertir-se en secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i es beneficiï del suport públic. La constitució de l’Arxiu Històric del COAC com a secció de l’ANC va ser aprovada al juliol en el marc de l’aprovació del Pla d’Arxius 2030. "La integració de l’arxiu del COAC com a secció de l’Arxiu Nacional facilitarà la convergència en els mètodes de treball pel que fa al tractament arxivístic, la conservació i la digitalització dels fons documentals, així com la sortida conjunta, a l’abast de tots els ciutadans, de les descripcions i reproduccions dels fons i documents a través del portal Arxius en línia", es pot llegir a la web de l'Arxiu Nacional.
El COAC també té el projecte d’un Centre Jujol a la Casa de les Ànimes, un edifici de la seva propietat al nucli antic de Tarragona. Es tracta d’un equipament de caràcter museístic per divulgar el llegat de l’arquitecte, tot i que està pendent saber quines obres s’hi podrien veure. El pressupost per posar-lo en marxar seria d’un milió d’euros i el projecte comptaria amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat.
Què té el MNAC?
El MNAC va ser la primera col·lecció pública que va tenir obres de Josep Maria Jujol, com va recordar en un article la conservadora Mariàngels Fondevila. Actualment té unes vint peces, entre mobles i objectes, de diferents fonts. Les primeres peces van arribar al museu fa vint anys: arran de l’exposició Jujol dissenyador, el 2002 l’arquitecte Ramon Tort va donar el tirador de la desapareguda botiga Mañach, una obra mítica de Jujol, i un altre pom. Més endavant, el 2006, el museu va rebre quatre peces més fruit d’una dació en concepte de pagament d’una part de l’impost de successions del net de Pere Mañach, Joan Pau Jover Santiñà. Es tracta d’un escriptori arxivador de partitures (que curiosament té la imatge de l’església de Vistabella del mateix Jujol), una tauleta, una cadira i un tinter.
La renovació de la col·lecció d’art dels segles XIX i XX va suposar un gir important en la presència de Jujol al MNAC: els hereus de l’arquitecte hi van dipositar vuit peces, algunes de les quals provenen del seu antic domicili i despatx a la rambla de Catalunya, com ara una cadira de menjador amb respatller lacat i una cadira de braços de menjador. També un secreter escriptori i la seva cadira, una safata de ferro repussat, un moble auxiliar de despatx, un penja-robes i una tauleta de centre ovalada doble. Aquest dipòsit es va convertir en donació l’any 2021.
Els hereus també han donat al museu les tres grans teles que Jujol va fer per encàrrec d’Antoni Gaudí per a la cerimònia dels Jocs Florals del 1907, dedicades a la fe, l’amor i la pàtria, i un mirall amb el marc modernista. El museu va finançar la restauració de la tela de la fe i la va incloure en la gran exposició de Gaudí que es va inaugurar el desembre de l’any passat com una de les novetats destacades, i té previst que se’n restauri una altra al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a Valldoreix. A l’horitzó també hi ha l’organització d’una exposició d’abast internacional sobre l’arquitecte. “Com Gaudí, Jujol és troncal per a la col·lecció i el relat del museu”, diuen fonts del MNAC.