Incògnites al voltant de les polítiques culturals

El sector es demana quin paper tindrà la cultura en els pròxims quatre anys, quins projectes dels compromesos es faran i què serà d’institucions que es consideren essencials

Els galeristes demanen espais per a l’art “amb direcció, amb suport i amb múscul; és a dir, recursos personals i econòmics”
04/06/2023
7 min

PalmaAmb el canvi de govern són molts els interrogants que sobrevolen el sector cultural. El primer de tots és, precisament, quin paper tindrà en la formació del pròxim govern. En un dels darrers actes de la campanya electoral, Marga Prohens parlà d’un trinomi que des del Partit Popular pensen que serà un èxit per a les Balears: turisme, cultura i esports. Prohens anuncià una llei d’indústries culturals i un IBI reduït per als espais destinats a l’ús cultural i assegurà que “per tal d’apostar per un turisme de qualitat i desestacionalització, s’ha de parlar de cultura i esports. L’èxit turístic és una oportunitat per al món de la cultura”, assegurà, “i quin millor aparador per als nostres creadors i artistes i per a la nostra producció cultural que una destinació visitada per milers de persones del món?”.

El lloc a l’organigrama

De les conselleries d’Educació i Cultura i d’Educació, Cultura i Universitat dels governs de Francesc Antich i José Ramón Bauzá es va passar primer a la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura, i de Cultura, Participació i Esports, després, durant el primer mandat de Francina Armengol. Aquestes conselleries van esser ocupades, per ordre cronològic, per Esperança Camps, Ruth Mateu i Fanny Tur, qui va presentar, per desembre de 2018, el Pla de cultura de les Balears, que incloïa més de 200 mesures i que preveia un augment del 50% del pressupost en deu anys. Passades les eleccions de 2019, es va crear la Delegació de la Presidència per a la Cultura, amb Catalina Solivellas al capdavant, integrada en la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat. Dos anys després, però, es va convertir en la Direcció General de Cultura, dependent de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura. Ara, tot i que es desconeix com s’estructurarà el nou Govern i de qui i com serà la responsabilitat de Cultura, si ens atenem a l’anunciat en campanya, tot apunta que es recuperarà la vella idea de turisme cultural.

Però més enllà de la incògnita sobre el lloc que ocuparà la cultura en el pròxim govern, per avançar els eixos quant a polítiques culturals es pot consultar el programa electoral del Partit Popular, que destina tres pàgines a recollir les propostes en matèria cultural, incloses a l’apartat Cap a una economia diversificada. Entre les iniciatives que s’hi inclouen es troben el desenvolupament d’una llei de mecenatge cultural, la internalització de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears o la recuperació de la fira d’artesania balear Baleart al Born, desapareguda fa més de deu anys. També hi ha el compromís de crear una Fira Internacional d’Art Contemporani.

Demandes del teixit local

“En primer lloc, crec que és important dir que cap fira s’ha de polititzar: una cosa és donar-hi suport i l’altra és que hi hagi intervenció politica, cosa que ha passat abans i no ha de tornar a passar”, explica el galerista Fran Reus, propietari de la galeria que duu el seu nom i actualment al capdavant de l’associació Art Palma Contemporani. Reus recorda, l’any 2007, la fira internacional Art Cologne Palma, un esdeveniment vinculat a la que aleshores era una de les fires d’art més importants d’Europa, que va tenir lloc a l’aeroport de Son Sant Joan. “Hi ha diferents opinions respecte d’això dins l’associació”, explica Reus, “però el que tots tenim clar és que tot allò que sigui defensar l’art contemporani és bo, però que no s’ha de deixar de banda el teixit local”. I és que fa més de 25 anys que l’associació organitza la Nit de l’Art de Palma, pionera a l’Estat, i fins l’edició de l’any passat no hi va haver un conveni específic amb l’Ajuntament de Palma per a l’organització d’aquest esdeveniment. “Hem aconseguit que ens tinguin presents, tant des del punt de vista polític com des del punt de vista social. Ara bé, necessitam espais amb direcció, amb suport i amb múscul; és a dir, recursos personals i econòmics. No necessitam importar franquícies o fer museus perquè sí, com han de fer a altres ciutats on no existeix un teixit local suficientment fort com el nostre”, opina.

‘Palma, referent internacional’

Com un “apassionat del turisme, l’art i l’arquitectura”. Així es defineix al seu perfil d’Instagram el popular Jaime Martínez Llabrés, qui previsiblement es convertirà en el pròxim batle de Palma. I tant l’art com l’arquitectura són ben presents al programa electoral del seu partit per al govern de Cort: convertir l’edifici de GESA en un Museu Internacional d’Art Modern i Contemporani, crear un Institut Municipal de les Arts o la rehabilitació del castell de Bellver són algunes de les mesures que s’hi inclouen. També s’hi parla del llegat de figures com Ramon Llull, Camilo José Cela i Antoni Maura, de la conversió d’espais com el Centre Oceanogràfic i la torre d’en Pau en equipaments culturals, i de la recuperació i protecció de les tradicions. De fet, una de les mesures incloses a l’apartat dedicat a cultura del programa electoral, sota el títol Palma, referent internacional, fa referència, de fet, a “obrir l’Ajuntament de Palma el dia en què se celebra el Corpus i durant les processons de Setmana Santa com un acte institucional que mereix dignitat i respecte”.

Filmoteca municipal

El cinema també té el seu lloc entre les mesures que es proposen a Ciutat, on “festivals com l’Atlàntida Film Fest o l’Evolution Mallorca International Film Fest han contribuït al fet que Palma sigui una destinació atractiva per a aquest sector”. A més, es proposa la creació de la Filmoteca Municipal de Palma aprofitant la titularitat i equipament de CineCiutat, a qui l’anterior equip va cedir gratuïtament i durant els pròxims deu anys el local on està situat. “Des de CineCiutat ens encantaria conèixer més aquest pla. Al cap i a la fi, Xarxa Cinema va néixer, entre altres coses, per omplir el forat que hi havia a l’hora d’entendre l’audiovisual com un eix educatiu, difusor i lúdic a la societat”, explica Javier Pachón, president de CineCiutat. Tanmateix, Pachón subratlla que hi hagi hagut reunions del sector cultural amb la majoria de partits perquè això significa que “han evolucionat respecte de les converses que podíem tenir fa deu anys, quan va néixer CineCiutat. A la fi s’entén la cultura com una indústria més, com un catalitzador de treball i com un servei positiu a la societat”.

Aquesta evolució es manifesta, per exemple, en la creació, fa cinc anys, de l’Institut d’Indústries Culturals, un dels punts principals de les polítiques culturals dels pròxims quatre anys per a Marta Hierro, codirectora juntament amb Núria Abad de l’agència de comunicació i productora audiovisual Mom Works. “L’ICIB va ser una bona idea, que tenia uns bons estatuts i que va fer molt content el sector. Ara bé, una vegada creat hi ha hagut un canvi a la direcció i no s’ha pogut desenvolupar com tocava. Fa falta dotar-lo de personal i d’estratègia. Ara falta saber si hi continuaran apostant”. L’altre punt que assenyala Hierro a l’hora de valorar el futur del sector audiovisual a les Balears amb el canvi de govern té a veure amb la ràdiotelevisió pública. “Hem de saber primer de tot si IB3 continuarà existint, que confiam que sigui així”, explica, “i en cas que continuï, hem de saber si continuarà interessant el producte que feim nosaltres: sèries documentals d’alta qualitat periodística. Confiam que hi tindrem cabuda, perquè quina televisió pública no vol contingut documental de qualitat?”.

Una interlocució regular

Per la seva banda, des de l’associació Illaescena, que aplega les empreses balears d’arts escèniques, esperen, en primer lloc, tenir una interlocució regular amb el nou Executiu. “Que no sigui per explicar-nos les decisions que han pres sinó que comptin amb nosaltres per dissenyar les seves polítiques culturals. Nosaltres ho vivim en primera persona i Illaescena és un interlocutor perfectament vàlid”, explica Gaspar Morey, de la companyia Baal, actual president de l’associació. “Necessitam que es doni suport a Insulares, plataforma creada conjuntament amb les Canàries per reivindicar la realitat insular, i que els ajuts actuals no desapareguin, que s’augmentin i que es resolguin abans de fer els projectes: ara mateix és un risc, encara, fer la nostra feina”, opina. Demanen, també, que es potenciïn els circuits professionals i que l’àrea de Cultura de les diferents institucions no sigui “un departament menor en mans de gent que no coneix el sector i que només vol programar gent que surt per televisió. Hem de tenir programacions coherents per poder arribar al públic”, diu Morey.

La direcció de les institucions

L’augment considerable de públic és una de les fites aconseguides en els darrers quatre anys per part de qui ha estat el director del teatre Principal de Palma, Pep Ramon Cerdà. El Principal és una de les institucions que, amb els resultats de les eleccions al Consell de Mallorca, posarà final a una etapa i previsiblement canviarà de director, com ho faran el Casal Solleric, vinculat a l’Ajuntament de Palma, o l’Institut d’Estudis Baleàrics, dependent del Govern. “És una cosa que m’ha sorprès”, reconeix Cerdà, “la quantitat de gent que aquests dies m’ha fet saber que estaven sorpresos amb els canvis que hi haurà a Cultura a causa del resultat de les eleccions; em ve de nou que no tothom sigui conscient de les implicacions”. A l’hora de fer balanç de l’etapa que ha encapçalat, destaca que s’ha pogut posar ordre internament –“per primera vegada les auditories surten netes, cosa que no havia passat mai”–, i que s’ha millorat la imatge externa –“la gent ara sap que el Principal és un lloc on s’hi fa coses bones i on val la pena anar”–, a més d’haver aconseguit tenir un pes important a la resta de l’Estat. “D’ara endavant, allò essencial és mantenir, augmentar i millorar coses com el projecte educatiu, els convenis amb els centres de creació i la política de coproduccions: aquests són els fonaments, és aquí on s’ha de sembrar per obtenir resultats sòlids”, defensa Cerdà.

I l’Institut Ramon Llull?

Una altra incògnita que sobrevola les decisions respecte de les polítiques en matèria de cultura del pròxim govern fa referència a l’Institut Ramon Llull, institució amb la qual durant les darreres dècades s’ha establert una relació intermitent en funció del color polític del govern. L’organisme per a la difusió i projecció internacional de la llengua i cultura catalanes es va crear el 2002 com un consorci format pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Palma i Barcelona, però només dos anys després, amb l’arribada de Jaume Matas, les Balears van sortir de la institució. Per novembre del 2008 s’hi van reincorporar i a finals del 2012 en van tornar a sortir malgrat que mesos abans, l’octubre de 2011, qui era el conseller d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de Bauzá, Rafel Bosch, havia mostrat el seu suport a la institució assegurant que era “motiu de satisfacció poder iniciar un futur profitós i projectes estimulants per part de l’institut i de les entitats que en formam part”. Era maig del 2016 quan s’oficialitzava el retorn de les Balears a la institució amb un acte que va tenir lloc al monestir de Cura i on Francina Armengol va dir que aquell havia de ser “un retorn per no tornar a sortir-ne mai”.

stats