Les indústries culturals acusen el Govern de fer màrqueting polític i de manca d'autocrítica

Les indústries culturals, que aquest dilluns varen denunciar el mal funcionament de l'Institut d'Indústries Culturals (ICIB) i l'abandonament del sector per part del Govern, han criticat aquest dimecres la resposta de l'Executiu a les seves crítiques i la manca d'autocrítica. Les associacions consideren que aquest organisme, "en lloc d'obrir un marc de diàleg i negociació seriós amb propostes a curt termini, només ha rebatut els arguments de la indústria amb inexactituds". Segons el sector, "aquesta actitud demostra que les responsables de l'ICIB estan més preocupades pel màrqueting polític que per la realitat de la indústria, a la qual haurien de donar suport".

Les associacions adverteixen que, si l'ICIB no rectifica la seva resposta a les crítiques, amb "manca d'autocrítica", entendran que el conseller Miquel Company accepta el caràcter de la directora general de Cultura, Catalina Solivellas, i de la directora de l'ICIB, Cristina Llambías, les quals "tendeixen a l'enfrontament en lloc d'obrir línies de diàleg efectives". Cal recordar que un dels arguments de l'ICIB era que havia duplicat el pressupost, però el sector considera que encara és ínfim. "És ridícul si es compara amb el pressupost total del Govern per al 2023: de 7.133 milions d'euros, només se'n destinaran tres a les indústries culturals", diu el comunicat, en el qual també s'assenyala que aquesta xifra suposa una inversió de 2,52 euros per habitant. "Una aposta insuficient comparada amb la de la Generalitat de Catalunya a l'ICEB el 2022, amb 11,18 euros per habitant", afegeixen.

El sector admet que s'han fet reunions amb el conseller, però lamenta que han acabat amb compromisos que no s'han complert. També insisteixen que el contacte de l'ICIB amb les indústries culturals no és real. "Sovint les empreses no aconsegueixen parlar amb les tècniques ni telefònicament ni telemàticament. Les associacions no reben comunicats de les resolucions de les convocatòries ni la informació que sol·liciten sobre qüestions de gestió. Les comissions s'han convocat només tres vegades enguany. La darrera, només per proposar a les associacions que enviïn les seves propostes a les convocatòries de l'any que ve per escrit i per registre oficial", explica el comunicat.

D'altra banda, les indústries culturals neguen que el retard en el pagament de les ajudes sigui a causa dels ajornaments per la pandèmia. "Aquest ajornament s'ha produït a totes les convocatòries, fins i tot en les de caràcter anual i que es varen publicar el 2021. Les responsables de l'ICIB reconeixen que ni tan sols han pogut obrir els expedients de justificació que s'han presentat a causa de la manca de personal", assenyalen. "L'excusa de la manca de personal és un mantra intolerable per a una administració que, durant quatre anys, ha fet promeses contínues de solucions immediates, les quals no han arribat mai", afegeixen. Segons el sector, "les responsables de l'ICIB es resisteixen a entendre que aquest retard incomprensible de quatre anys està arruïnant les empreses culturals, deixa els professionals sense feina i precaritza els sous dels treballadors".

Quant al retard en la publicació de convocatòries, les bases del 2022 "no han incorporat quasi cap proposta del sector i s'han publicat fins i tot amb errades i ambigüitats que l'ICIB ha hagut d'aclarir posteriorment". "No és cert l'argument de la directora, que assegura que el retard en la publicació és a causa de la modificació d'aspectes imprescindibles", diu la nota.

Malgrat que l'ICIB argumenta que la vulnerabilitat del sector davant de la pandèmia va fer que es prioritzassin altres tasques en lloc de la redacció de la llei d'indústries culturals, les associacions consideren que, "precisament per aquesta vulnerabilitat, era més important que mai reforçar el marc legal d'impuls a aquestes indústries". Segons el sector, "amb les carències de l'ICIB, no sembla viable ni tan sols que se'n pugui començar la redacció aquesta legislatura". Pel que fa a la manca d'estudis sobre el sector i la futura creació de l'Observatori de la Cultura, les associacions consideren que, malgrat que és una bona notícia, arriba tard. "Durant aquesta legislatura s'haurien d'haver elaborat estudis de manera periòdica, per poder dissenyar una estratègia que és inexistent en aquest moment", apunta el comunicat.

Les reclamacions del sector de les indústries culturals estan encapçalades per l'Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB), l'Associació d'Empreses de les Balears de les Arts Escèniques (Illescena), l'Associació d'Empresaris Productors Musicals de les Illes Balears, la delegació balear de l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), l'Associació de Productors Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), l'Associació de Professionals de l'Audiovisual d'Eivissa (APAI), Editors de les Illes Balears i l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB).