Les indústries culturals encara esperen una regulació

Palma“Les Balears mai no han cregut en el sector audiovisual, i sembla que ara es comencin a posar les piles, però no han canviat tant les coses com per poder dir que ja s’hi creu de veritat”. Així de contundent és Kiko Domínguez, president de l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears. I això que una de les prioritats en la nova etapa de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), ara amb Diana de la Cuadra al capdavant, ha estat la convocatòria dirigida a les produccions audiovisuals, consensuada amb el sector i publicada fa només uns dies, amb un import d’un milió d’euros de dotació. “Per equiparar-nos amb Catalunya i València”, assenyala Domínguez, “el valor d’aquesta subvenció hauria de ser de tres milions i mig d’euros, tenint en compte el nombre d’habitants i el volum d’empreses que tenim. Estam parlant de comunitats que inverteixen tres vegades més del que s’inverteix aquí en l’audiovisual”, afegeix.

A les paraules del productor s’hi percep un recel que ell no tarda a justificar. “Venim de quatre anys d’absoluta paràlisi per part del Govern, un temps en què l’ICIB no només no s’havia convertit en una eina que ajudàs les productores, sinó que a moments era més aviat un obstacle”, assegura. Entre els sectors que formen les anomenades indústries culturals –un concepte que s’haurà de definir a la llei d’indústries culturals, actualment en una fase molt preliminar– hi regna, a hores d’ara, una sensació de déja-vu que impedeix fer valoracions de la situació actual sense tenir en compte els precedents que l’han condicionat.

Era a finals de l’any 2018 quan s’anunciava el naixement de l’Institut d’Indústries Culturals, un organisme que el sector cultural reclamava des de feia anys i que havia de servir per “enfortir-lo, acompanyar-lo, assessorar-lo i per contribuir-ne a la formació”, segons descrivia qui llavors era la consellera de Cultura, Fanny Tur. El seu primer director, Jaume Reus, va ocupar el càrrec poc més de mig any i el va succeir Cristina Llambias, qui en va ser la gerent des del mes de febrer de 2020 fins fa poc més de mig any. I si bé el pressupost ha anat en augment durant tots aquests anys (dels 900.000 euros inicials s’ha passat als més de dos milions i mig actuals), l’equip humà del qual disposava l’ICIB era del tot deficitari: durant els primers anys de la seva existència eren entre dues i tres persones les que s’encarregaven de tot allò que tenia a veure amb les indústries culturals.

Els mateixos estatuts de l’ICIB consideren les indústries culturals com a “més que un factor de desenvolupament econòmic i d’innovació, des del moment en què entenem el valor de la cultura com a eina de cohesió social, com a territori de diàleg transversal i horitzontal i com a bé comú”. Aquesta denominació inclou els professionals de l’audiovisual, les arts escèniques, la producció musical, l’edició i les arts plàstiques, igual que en el cas dels organismes que en varen servir de referents: l’Institut Valencià de Cultura, creat el 2012 i amb més de 45 milions d’euros de pressupost, i l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), que existeix des de l’any 2000, amb un pressupost que supera els 100 milions d’euros. I si bé, segons l’informe d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, són més de 3.600 les empreses vinculades al sector cultural a les Balears, encara s’ha de crear un registre per conèixer quin és exactament el volum de negoci que generen.

Tasques pendents

“Ho parlam sovint”, reconeix Miquel Àngel Sancho, al capdavant de l’entitat que ajunta els productors musicals de les Balears, “que no tenim manera de saber quants som i quin impacte econòmic tenim. No només entre els productors musicals, sinó entre tots els que formam part del sector cultural”, assegura. La creació d’aquest Registre d’Indústries Culturals i Creatives de les Illes Balears és, de fet, un dels objectius de la futura llei que l’actual govern ha posat en marxa recentment amb una consulta pública prèvia oberta als ciutadans de les Balears. Segons la memòria publicada amb relació a aquesta consulta, aquesta norma també ha de servir per establir un marc normatiu i delimitar les polítiques públiques de suport a les empreses culturals, a més de definir-les, una qüestió que no resulta tan senzilla com sembla. “Ens pensàvem que era un debat ja superat i confiam que a la pràctica ho sigui, però és cert que encara n’hi ha que semblen tenir prejudicis en relació amb una unió dels conceptes indústria i cultura, com si els que ho defensam fóssim uns depravats i uns capitalistes sense escrúpols”, expliquen fonts del sector.

“El primer que s’ha de fer és aclarir les competències que tenen les diferents institucions amb relació als diferents àmbits de la cultura”, reflexiona Gracià Sánchez, president del Gremi d’Editors, “que no serà bo de fer perquè cadascú té les seves especificitats, i això al final no serveix per a res més que per tudar esforços. Una vegada s’hagi aconseguit això, si hi ha pressupost i personal suficient, que fins ara no ha passat, ja podrem començar a pensar en noves línies d’ajut i en més inversions i projectes culturals”. Tant Sánchez com a representant dels editors, com Sancho i Domínguez en nom dels productors musicals i audiovisuals, respectivament, valoren positivament les primeres reunions mantingudes amb la directora actual de l’ICIB, Diana de la Cuadra, i reconeixen sentir-se “esperançats” davant la nova etapa. “Hi ha voluntat i compromís”, opina Miquel Àngel Sancho, “però és tot molt precari al sector cultural, ja ho sabem, i si no canviam això… Ja no es tracta només de tenir més presència a l’Administració, que també, sinó que hem d’aconseguir que socialment s’entengui que nosaltres també som teixit industrial. Per petit que sigui, ho som”.