Són els informàtics els agents secrets de la nostra època?

L’actor com a autor: Rami Malek es va fer cèlebre encarnant un hacker superdotat i neuròtic a la sèrie Mr. Robot, i a Amateur dona vida a Charles Heller, un criptògraf de la CIA desconsolat per l’assassinat de la seva parella en un atac terrorista. Quan es posa a examinar obsessivament el material de les càmeres de seguretat que han registrat la tragèdia, tot apunta que el film –que adapta i actualitza una novel·la de Robert Littell ja traslladada al cinema a la dècada dels vuitanta– seguirà el fil de títols com Blow up, Impacte o Blade runner, on els protagonistes s’enfronten a imatges que contenen un misteri que cal desxifrar ampliant-les, descomponent-les o, fins i tot, analitzant una gravació d’àudio.

Però per al director James Hawes això és simplement un preàmbul del que entén com la veritable raó de ser de la pel·lícula: explicar la conversió de l’inofensiu viudo tecnòfil en un espia letal i assedegat de venjança. Això no seria necessàriament un problema, si no fos perquè el desinterès de Hawes per la imatge es fa extensiu a la posada en escena, incapaç de donar vida i joc a seqüències potencialment sucoses, com ara la que transcorre en una piscina de vidre suspesa entre dos gratacels i que amenaça d’esquerdar-se. Un greuge estètic que es converteix també en traïció dramatúrgica, ja que per consumar els seus plans justiciers Heller no pot recórrer a l’agilitat, la destresa i la força física dels seus col·legues agents secrets. En comptes d’això, manipula codis de seguretat remotament, parant trampes tecnològiques als seus enemics i perseguidors. La manera com el film escamoteja mostrar-nos el disseny d’aquestes estratègies alinea els responsables d’Amateur amb els que menyspreen la feina del seu protagonista com una activitat incomprensible i tediosa… que ni tan sols mereix ser filmada.