28. Els serveis d’intel·ligència italians a Barcelona

A l’arxiu de Vincennes es conserven una vintena llarga d’informes sobre les xarxes feixistes italianes a Barcelona. N’hi ha de dos tipus: els que detallen les missions o els contactes que duien a terme d’acord amb els serveis alemanys, francesos i espanyols; i els informes que llisten noms, cognoms, adreces i petites biografies dels seus membres, incloent-hi organigrames que ajuden a comprendre les seves jerarquies. En aquest capítol esmentem alguns dels noms que surten esmentats en aquestes llistes i els principals llocs de reunió.

Entre els membres del feixisme italià a Barcelona hi destaquen: Bechi (agent italià i de l’Abwehr alemany), Ernesto Belloli, Baracchi (membre de l’Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell’Antifascismo, OVRA, la policia política de la Itàlia feixista), el coronel Bonardi, Baratono Scotto, Oreste Celdoni, Augusto o Arturo Cattini, Caputo (adjunt de Bonardi), Silvio Camerani (cònsol del govern de Mussolini a Barcelona que substituí a Gino Berri), Carlo Carandini (agent de l’Abwehr alemany), Renato Crilli, Mario Calvano, Dionne Guichiappo (àlies Aretti, executiu del Centro Latino di Cultura), Vincente Gerardi, Manlio Giuppone, els germans Ruggero i Enrico di Luca (que controlaven les entrades i sortides de la seu del contraespionatge francès a Barcelona, coneguda com la Mission Française, en el carrer Muntaner, 323), Alfredo Lambruschini (adjunt de Guichiappo), Eugenio Morini (cònsol del govern de Mussolini a Tarragona), Alberto Orsolini (executiu del Centro Latino di Cultura de Barcelona), el tinent Pierleoni, el marquès de Pescara (agent de l’Abwehr alemany), Peretti (agent de l’Abwehr alemany, abans destinat a Tànger on era adjunt del poderós Goeritz), Storich (vicecònsol del govern de Mussolini a La Corunya i Palma i expert radiotransmissor), Tomassini, Antonio Terraciano (cap del fascio de Palma de Mallorca), Julia Barel Sueira (que tenia la bústia d’enllaç al carrer Balmes, 190) i Eugenio Paone (que tenia dues bústies d’enllaç a Barcelona: al carrer de la Mercè, 23, i al pg. Colom, 17, a casa de Tomàs Mallol Bosch).

¿On es trobaven els agents feixistes italians a Barcelona? ¿Quins eren els locals que sovintejaven? L’arxiu militar de Vincennes n’esmenta onze. Hi havia el Centro Latino di Cultura Italiana, que era l’escola italiana a Barcelona, creada pels feixistes italians a la Ronda Universitat, 7, amb l’ajuda financera de les autoritats alemanyes a la ciutat; el Café Automático (adreça: Rambla de Barcelona); el Café Moka (Rambla dels Estudis, 126); Ala Littoria-Lati (línies de navegació aèria); ENIT (agència turística italiana a Barcelona); CIT (agència turística italiana a Barcelona); Casa degli Italiani; i Stefani (agència de premsa italiana, fundada el 1853, que fou nacionalitzada amb l’arribada el setembre de 1943 de la Repubblica Sociale Italiana, RSI, posada al servei de Mussolini i que a la seva seu del fascio de Madrid publicaven un butlletí de periodicitat setmanal). Finalment també eren llocs de reunió dels feixistes italians tres companyies de navegació marítima amb seu a Barcelona: l’Adriatica, la Lloyd i la Triestino.

Per saber-ne més: ‘Cataluña bajo vigilancia. El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943)’ (2009), d’Arnau González Vilalta

I al capítol 29: "Pierre Laval a Barcelona"