Història
Cultura19/08/2020

20. Ubaldo de la Fuente, conserge de l’Hotel Ritz, agent doble

Capítol 20 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

Xavier Juncosa
i Xavier Juncosa

BarcelonaEl cas d’Ubaldo de la Fuente Ramos, poc conegut fins ara, és un molt bon exemple per comprendre la complexitat d’un moment concret de la Segona Guerra Mundial a Barcelona: del juny del 1944 al maig del 1945. Ubaldo de la Fuente havia nascut a Piedrahíta (Àvila) el 7 de maig del 1892, s’havia casat amb María Esther Mestre Zamora, nascuda a Pamplona el 20 d’abril del 1908, van establir-se primer a Saragossa i van tenir dos fills: Pilar, nascuda a Saragossa el 13 de desembre del 1930, i Félix, nascut ja a Barcelona l’1 de setembre del 1935.

Gràcies a aquestes dades registrals podem deduir sense por d'equivocar-nos que el matrimoni es va instal·lar a Barcelona entre el 1931 i el 1935. Deu anys després, Ubaldo de la Fuente era el cap de consergeria i dels ordenances de l’Hotel Ritz; segurament, el niu d’espies més important de Barcelona, per la qualitat informativa dels qui s’hi hostatjaven.

Cargando
No hay anuncios

Tots els serveis d’intel·ligència, aliats o axials, intentaven lligar curt els conserges de tota mena d’edificis, públics o privats, perquè eren les persones més ben informades de l’immoble. Als arxius de Vincennes del contraespionatge francès en trobem molts exemples: conserges d’empreses, d’institucions públiques, d’hotels o fins i tot de cases particulars rebien un sobresou –que podia ser de 200 a 1.000 pessetes al mes, en funció de la importància de l’edifici i de la qualitat de la seva informació– per donar dades precises sobre l’entrada i sortida de persones, les hores i minuts de la seva estada, el llistat dels seus estadants, les seves amistats, les visites que rebien, el seu posicionament ideològic, etcètera. Unes informacions que eren molt valuoses per als serveis d’intel·ligència, fossin del color que fossin. El més interessant del paper dels conserges era que no formaven part del cos d’agents i que, en considerar-los només informadors, podien treballar per a serveis d’intel·ligència ideològicament oposats.

Un ‘exèrcit’ de grums

El cas d’Ubaldo de la Fuente és interessant precisament per això: perquè tot i ser considerat –segons el contraespionatge francès– agent del Servicio de Información Militar (SIM) espanyol, la primavera del 1944 també va acceptar passar informació al contraespionatge francès a Barcelona. ¿Era tàctic aquest canvi per part d’Ubaldo de la Fuente? Probablement sí, si tenim en compte l’evolució de la guerra a Europa, amb França a punt de ser alliberada i amb el rumor que, un cop acabada la guerra, els aliats també envairien Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Ubaldo de la Fuente no solament disposava del seu exèrcit personal d’informadors –els grums i ordenances de l’Hotel Ritz–, sinó que comptava amb l’ajut d’una agent argentina que, amb l’àlies d’América, tenia per missió identificar i vigilar els moviments de tots els francesos que s’hostatjaven o visitaven el Ritz. Qui va contractar primer América? No ho sabem, però el contraespionatge francès en fa el següent retrat: tenia 25 anys, era morena, els ulls ametllats i vestia amb molta elegància.

I al capítol 21: El xofer del pintor Josep Maria Sert, agent nazi amb valisa diplomàtica