Carmen Machi: "Els inspectors d'Hisenda se senten herois, creuen que estan salvant el país"

BarcelonaÉs una de les intèrprets amb una carrera més sòlida de l'Estat, amb llarg recorregut en televisió, teatre i cinema. Ara Carmen Machi estrena aquest dijous nou projecte televisiu, Celeste (Movistar+), una sèrie que s'allunya del gènere còmic amb la qual se la sol associar i que se centra en una investigadora d'Hisenda encarregada d'esbrinar si una estrella del pop llatina ha defraudat el fisc.

Quan es va donar a conèixer el projecte de Celeste es va comparar molt amb el cas de Shakira i el seu conflicte amb Hisenda. Et van sorprendre les comparacions?

— No em sorprèn ni em deixa de sorprendre, però és que no té res a veure! Entenc que s'hi vegin similituds perquè té elements com Hisenda i una cantant internacional, però de veritat, no hi té res a veure. El personatge que interessa aquí és una inspectora d'Hisenda jubilada a qui la vida li canvia i que acaba unida a una cantant d'èxit perquè li toca investigar-la. Sé que s'està comentant molt [les comparacions amb el cas Shakira], però aviso que no hi té res a veure perquè si no, la gent es decebrà.

Com tu deies, la protagonista de la sèrie és la Sara, aquesta inspectora d'Hisenda a punt de jubilar-se. És una antiheroïna?

— Sí. A mi el que em semblava molt interessant és que és un personatge que des dels vint anys fins als seixanta ha entregat la seva vida a l'Agència Tributària. És advocada de l'estat, i això vol dir que ha passat les oposicions més dures i llargues que hi ha. El seu marit era inspector d'Hisenda; els seus amics són inspectors d'Hisenda. S'ha passat la vida entre factures i la vida d'altres. La seva vida comença a ser interessant quan li proposen seguir la Celeste i comença a trobar al·licients en aquest seguiment. Els inspectors d'Hisenda se senten herois, creuen que estan salvant el país. Realment, el que sentim els ciutadans és una contradicció perquè els impostos són, teòricament, perquè visquem millor, però després estem tots intentant a veure si es pot rascar d'una banda o d'una altra per pagar menys. Els inspectors provoquen temor perquè mai saps si ho estàs fent bé i el personatge de la Sara està treballat buscant que no hi hagi empatia amb ella.

¿Creus que ens falta consciència que els nostres impostos financen els serveis públics?

— Ningú ens ha ensenyat quina ha de ser la nostra relació amb el fisc. Només ens diuen que hem de deixar anar diners. D'on ens creiem que surten els serveis públics? Si tu estàs traient diners del teu país, o estàs intentant no pagar, realment en sortim tots perjudicats. Crec que no hi ha consciència d'això. Tenim consciència que s'ho enduen els polítics que roben. Quan escoltes la Sara, que és una senyora molt poc interessant i molt poc carismàtica, acabes viatjant amb ella i volent que li surtin bé les coses.

¿Vas conèixer alguna inspectora d'Hisenda?

— Diego San José, el creador de la sèrie, s'ha fet un màster [en Hisenda]. La declaració que te la faci el Diego! Ell ha tingut contacte amb molts tècnics d'Hisenda i amb el director de l'Agència Tributària, professionals que feien correccions de paraules que utilitzaven. Hi ha paraules que existeixen en aquest àmbit que els ciutadans utilitzem per a altres coses. Llavors, en aquests casos, tenia el contacte d'una inspectora d'Hisenda a la qual podia preguntar coses tècniques.

La sèrie no és una comèdia, va més pel gènere del thriller. ¿Teníeu clar en tot moment el to que buscàveu?

— La nostra premissa era no caure mai en la comèdia perquè realment toquem un tema molt seriós. Ella porta una investigació d'Hisenda, que és una cosa amb què, segons com, li pots fer molt la punyeta a una persona. Estem parlant d'una professió seriosa. El que passa és que a la vida sempre hi ha humor. A mi em va sorprendre molt que quan la vam estrenar a Sant Sebastià davant de tres mil persones allò era una festa. I jo pensava: "Però de què riuen?" No hi donava crèdit. No teníem ni idea que hi havia coses que podien provocar rialles. Però que hi hagi rialles no vol dir que sigui una comèdia. Evidentment, si hi ha humor tampoc l'aniquilaràs.

A l'inici de la sèrie la Sara està a punt de prejubilar-se, però no sap ben bé què farà un cop deixi la feina. ¿Creus que, en general, vivim tant per la feina que quan arriba la jubilació no sabem què fer-ne?

— És obvi. Jo, com que tinc una professió en què no existeix la jubilació, no m'ho he plantejat mai. Si jo o els meus companys ens jubilem, qui farà els personatges de 70 o 80 anys? Però sí que és cert que la sèrie planteja això. Has dedicat tota la vida a una altra cosa que no ets tu i quan t'has oblidat tant de tu no saps què fer amb tu mateix. La Sara s'avorreix i a través de la investigació i de la Celeste troba un entreteniment. Està encantada. Amb la jubilació es genera un buit molt gran.

¿Creus que en els darrers anys s'està donant més protagonista a personatges femenins de mitjana edat?

— Els meus millors personatges van començar a partir dels 40 i van seguir amb els 50 i els 60. Jo ara tinc 61 anys i els projectes que tinc damunt de la taula són de l'edat que jo vaig tenint. Sí que crec que he tingut la sort que jo he trobat aquests projectes en què tenia personatges als quals passaven coses. El que sí que haig de dir és que ara els personatges, sobretot els femenins, arriben als 60 anys. Ara tens personatges de policies, periodistes, empresàries. Són personatges amb moltes capes, perquè està aflorant la persona per sobre de la professió, com a Celeste. És veritat que el tema de la jubilació és una mica drama, eh? Perquè sembla que desapareguis i tu has de fer el possible per no desaparèixer.