L’Institut Menorquí d’Estudis creix en quantitat i qualitat

MaóL’Institut Menorquí d’Estudis (IME) continua creixent dins la societat menorquina. I ho fa a través dels seus puntals històrics pel que fa a organització interna. Amb motiu de l’obertura de l’any acadèmic 2019, l’IME ha aprofitat per presentar el document de Memòria relatiu al 2018, un balanç que confirma el treball, la dedicació i l’empenta d’una entitat cada cop més arrelada a l’illa. La coordinadora científica de l’IME, Fina Salord, destaca el creixement de l’estructura interna, “amb l’activació d’un grup de recerca i la incorporació progressiva de nous membres”. Cal dir que l’entitat està estructurada en cinc seccions: ciències naturals, ciències socials, ciència i tècnica, història i arqueologia, i llengua i literatura. L’estructura acadèmica es completa amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i set grups de recerca (botànica, Fra Roger, musicologia, recerca turística, territori, toponímia del port de Maó i activitat física i esport). El pressupost de l’IME va superar el 2018 els 700.000 euros, 334.000 dels quals es varen destinar a l’OBSAM. Per a investigació i coordinació varen ser 133.000 i també cal emfatitzar els 165.000 euros per a cursos i jornades, a més dels 30.000 per a beques i 40.000 euros per a edicions.

D’altra banda, Fina Salord detalla el paper “d’interlocutor d’una xarxa immensa d’institucions de dins i fora de Menorca. La feina de l’IME en aquest sentit és importantíssima. S’han augmentat les col·laboracions institucionals i s’han produït diversos reconeixements envers l’entitat, l’OBSAM i membres a títol particular”.

Podríem afirmar que l’OBSAM és un dels vaixells insígnia de l’IME. La seva tasca, els estudis rigorosos i la capacitat d’anàlisi fan que l’Observatori sigui un referent per a molts sectors socioeconòmics i ciutadania. Extraordinària ha estat l’edició de les jornades quinquennals per avaluar els 25 anys de la Reserva de la Biosfera. A més, l’Observatori s’ha consolidat en l’apartat d’investigació social, benestar, servei social i habitatge. De la mateixa manera, s’ha iniciat una nova línia de treball d’activitat física i indicadors de salut. Fina Salord admet que l’OBSAM “és un dels pilars en la part d’investigació”. Entre els encàrrecs rebuts, cal tenir en compte els Indicadors de seguiment del Pla Territorial Insular, el sistema d’Indicadors Turístics, el d’exclusió social i habitatge i la continuïtat del programa Agroxerxa, una plataforma de serveis en línia per als productors de proximitat del sector primari de Menorca. També s’ha acabat el projecte Bioclima sobre els efectes del canvi climàtic a l’illa. Són uns exemples de les elaboracions d’estudis, col·laboracions amb institucions o fruits de convenis.

L’Institut Menorquí d’Estudis ha posat a l’abast una oferta formativa àmplia i diversa. Així, cal remarcar les possibilitats que ha ofert la XXII Universitat Internacional Menorca Illa del Rei (UIMIR), la XXIX Escola de Salut Pública i les XXXIV Trobades Científiques de la Mediterrània. Salord reconeix que “estam davant moments històrics, perquè afrontam el 2019 amb molta il·lusió. Volem celebrar de manera especial la 30a edició de l’Escola de Salut Pública i la 35a de Trobades Científiques”.

I en el capítol d’edicions, l’IME ha participat en l’edició d’una vintena de publicacions, un èxit per a Salord: “És un orgull poder tirar endavant aquests projectes editorials, propis o a través de col·laboracions amb institucions. Vint llibres són moltíssims i, a més, s’ha de dir que la qualitat i el grau d’acceptació són extraordinaris”.

Les obres són el resultat de la convergència d’interessos compartits amb ajuntaments, conselleries, fundacions, entitats culturals i altres editorials de dins i fora de Menorca. Alguns dels títols que il·lustren l’impuls de les edicions de l’IME són La circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus. Una crònica Mediterrània abans de l’ocupació dels vàndals, de l’autor Josep Amengual Batle. També destaquen P apers 03. Cinc temes al voltant de fra Francesc Roger i art de la cuina, d’Andreu Vidal Mascaró; Cala d’Alcalfar. Bressol menorquí de pescadors, viatgers, pintors i literats, d’Adolf Sintes; Antigüedades Célticas de Menorca, de Joan Ramis i Ramis; Pedraules III, de Joan Pons; Papers 04. Hi ha gentrificació a Menorca? Turistització, habitatge i desnonaments, de Sònia Vives-Miró i Onofre Rullan, i Espigolant, de Francesc Riudavets.

El repte de millorar el 2019

Fina Salord és conscient que l’activitat que envolta l’IME requereix un grau d’exigència elevat per continuar amb la tasca i millorar-la. Afronta l’any remarcant que “estam davant un nou exercici important per a l’OBSAM, pel que fa a quantitat i qualitat. Però també tindrà especial interès la col·laboració amb el Consell Insular i l’Associació Memòries de Menorca per un cicle sobre l’acabament de la Guerra Civil”.

La coordinadora científica assenyala el simposi internacional dedicat a Fernando Ortiz. En aquest esdeveniment programat per a abril es dissertarà sobre la figura de l’antropòleg cubà, format a Ciutadella i deixeble d’un menorquí il·lustre, Joan Benejam. Salord destaca de Fernando Ortiz “el llibre que va escriure sobre les festes de Sant Joan”.

El reconeixement de l’Institut Menorquí d’Estudis a persones que han impregnat amb el seu segell propi la idiosincràsia de l’illa prossegueix aquest any amb Joan Ramis i Ramis. A partir de l’abril es realitzaran unes jornades sobre la trajectòria personal de Ramis, amb un cicle de conferències que permetrà recuperar obres de l’escriptor, historiador i advocat maonès. Salord en cita Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor.