Refik Anadol: "La intel·ligència artificial reflecteix tot el que desitgem, tant si és bo com si és dolent"

BarcelonaRefik Anadol (1985), artista d'origen turc establert a Los Angeles, va ser un pioner de la intel·ligència artificial com a primer artista resident de Google. Ara dirigeix un estudi de quinze persones amb el qual s'ha convertit en un dels artistes digitals més destacats. Aquesta setmana és molt present a Barcelona: està representat dins l'exposició del Disseny Hub Digital Impact, dijous en va presentar tres més al Moco Museum i aquest divendres a la nit la Casa Batlló torna a mostrar el màping de la façana de l'edifici que l'any passat va atraure unes 47.000 persones.

Està interessat en algun artista més tradicional?

— La meva inspiració no ve de l'art, sinó de diferents camps com l'arquitectura, els avenços científics en camps com la biologia molecular, la neurociència, la ciència de la computació i l'especial. M'inspira connectar l'art, la ciència i la tecnologia.

Com sorgeixen els seus projectes?

— Treballo amb dades col·lectives, és a dir, que no són personals i que pertanyen a tothom, com les que s'obtenen de la natura, les ciutats, les biblioteques... El procés comença amb la recerca de la idea, de quin somni volem veure, quina al·lucinació volem crear. Després recollim les dades, cal un temps considerable per descarregar centenars de milions d'imatges, i les netegem per assegurar-nos que tot és ètic. Aquesta neteja pot durar uns sis mesos. I tot seguit es tracta d'entrenar la intel·ligència artificial i jugar-hi artísticament.

Què pensa de la idea que la intel·ligència artificial posi en risc la creativitat?

— El risc ja és aquí, però crec que al mateix temps té potencial. La intel·ligència artificial és un mirall, reflecteix tot el que desitgem, tant si és bo com si és dolent.

Creu que la intel·ligència artificial mantindrà aquest factor humà?

— Aquesta és la meva esperança. Crec en la humanitat i en tenir molta cura del nostre pas per aquest món. Però no vull deixar de dir que la intel·ligència artificial té un potencial que pot ser perjudicial en termes de privacitat, lliure albiri, creativitat i treball. Però, sigui com sigui, la intel·ligència artificial és una tecnologia poderosa: ens pot ajudar a curar malalties, a comunicar-nos millor, a millorar la nostra capacitat cognitiva. La pregunta és: com podem fer servir aquesta tecnologia tan potent abans de cancel·lar-la? Hem de ser més intel·ligents que abocar-hi les nostres pors i els nostres dubtes, i hem de compartir-la, parlar-ne, qüestionar-la, regular-la...

L'NFT de la façana de la Casa Batlló va assolir 1,38 milions d'euros en una subhasta a Christie's de Nova York, però ara el mercat dels NFT ha anat a la baixa i es té la sensació que la bombolla ha explotat. Això li preocupa?

— Sincerament, no n'he notat efectes, els preus dels nostres treballs i dels projectes anteriors continuen pujant. Crec que els col·leccionistes dels nostres NFT estan molt contents. L’art és art, el que té valor és la idea, i l'NFT és un vehicle, una eina. Un NFT no crec que hagi de tenir cap problema si realment és art.

Fa més art públic o més peces de col·leccionista?

— Vaig començar al carrer fent projeccions damunt edificis. Mai he perdut la connexió amb el públic. Cada any intento assegurar-me de fer almenys un projecte que sigui obert per a tothom i gratuït, com el màping de la Casa Batlló, el que vaig fer a la Filharmònica de Los Angeles, de Frank Gehry, i el de l'edifici Dongdaemun Design Plaza, de Zaha Hadid, a Seül.

Està en contacte amb el seu públic d'alguna manera?

— M'arriben milers de missatges d'arreu del món, missatges en què la gent m'explica com senten l'impacte de la meva obra en la ment i en l'ànima. Hi estic molt agraït.

Quin missatge vol transmetre?

— Vull transmetre esperança, inspiració i alegria, aquestes tres coses, perquè realment les necessitem. El món ja té prou problemes, així que no soc aquí per portar problemes, sinó alegria i esperança.