Teresa Rodríguez de las Heras: "¿Podem parlar de cultura i de creació sense tenir-hi un humà implicat?"
Membre del grup d’experts en intel·ligència artificial de la Comissió Europea
BarcelonaEl marc regulador de la intel·ligència artificial és el títol d'una de les xerrades de les primeres Jornades sobre Música i IA que organitza la Barcelona Music Lab a El Molino els dies 27 i 28 de novembre. Una de les participants és Teresa Rodríguez de las Heras, professora de dret mercantil a la Universitat Carlos III de Madrid i membre del grup d’experts en intel·ligència artificial de la Comissió Europea.
En què consistirà la teva participació en aquestes jornades sobre música i intel·ligència artificial?
— L'aproximació que transmetré és la que té a veure amb el marc regulador i normatiu de la intel·ligència artificial. La Unió Europea ha estat pionera i potser la més ambiciosa i comprensiva en la regulació. Tenim un reglament d'intel·ligència artificial i una sèrie de directives aprovades. Aquesta serà la meva aproximació: on som, i a partir de quin punt podem començar a preocupar-nos per aplicacions al sector musical, per si hi ha riscos per al sector musical o si fins i tot pot haver-hi una transformació del mateix concepte de creació cultural. Tard o d'hora ho haurem d'abordar amb profunditat.
Al Festival de les Humanitats 2023 a Dénia, Núria Oliver, la vicepresidenta de la Fundació ELLIS, constatava que Europa estava en inferioritat de condicions respecte als Estats Units i la Xina pel que fa al desenvolupament de la intel·ligència artificial, però que tant la Xina com els Estats Units estaven pendents que Europa actués en allò que millor sap fer: regular. Aquest és l'escenari on som ara, amb Europa regulant i intentant adaptar-se al ritme dels altres dos gegants?
— Efectivament. A la Núria Oliver la conec molt bé, i treballem juntes en molts comitès. I et dic això perquè posa de manifest com n'és d'important, la interdisciplinarietat, per entendre bé aquest fenomen. És a dir, els científics, els tecnòlegs i, per descomptat, també els juristes, els filòsofs i els humanistes, han de treballar plegats. I exactament ens trobem al punt que descrius: una Unió Europea frontissa que és conscient de les seves limitacions respecte a la Xina i els Estats Units, però que ja va iniciar amb molt d'èxit aquest lideratge regulador que inspira bones polítiques i estàndards internacionals. Aquesta és l'eina més poderosa de la Unió Europea.
Hi ha àmbits i disciplines en què pràcticament no hi ha dubte sobre els beneficis de la intel·ligència artificial, però en l'àmbit artístic hi ha més suspicàcies, per qüestions relatives als drets d'autor i la propietat intel·lectual.
— Efectivament. Teníem sistemes d'intel·ligència artificial de tasca concreta, que supera àmpliament la capacitat humana, però que no ofereix la capacitat adaptativa i multitasca que associem a la intel·ligència humana. Per tant, hi havia una certa tranquil·litat. Però el 2023 hi ha la irrupció de ChatGPT, que els mateixos científics de computació consideren un canvi de paradigma perquè la intel·ligència artificial generativa és capaç de generar més enllà de les tasques per a les quals ha estat entrenada. I això entra de ple en sectors vinculats a la capacitat creativa i la generació de continguts i coneixement; per tant, a la capacitat de creació cultural. Tot plegat té una lectura filosòfica. Fins ara consideràvem que la creació artística era una capacitat inherentment humana. Fins i tot històricament, diem que es produeix el desenvolupament de l'ésser humà quan som capaços de crear les coses per pura bellesa. És a dir, més enllà de la utilitat. I, esclar, això ens enfronta a un mirall molt difícil de gestionar. El que és inherentment humà sembla que també es pot delegar a sistemes d'intel·ligència artificial.
Hi ha cap àmbit en què la regulació serà especialment important?
— En l'àmbit artístic i sobretot musical. Quan parlem d'un model d'intel·ligència artificial generativa, els problemes que tenen a veure amb els drets d'autor són als dos extrems. En un extrem: com i de què s'alimenten els sistemes d'intel·ligència artificial. I aquí trobem debats com el que va sorgir quan el New York Times va obrir accions judicials contra entitats de desenvolupament d'intel·ligència artificial perquè no fessin servir els seus articles per entrenar sistemes. Consideraven que s'estava utilitzant contingut de gran valor afegit, i protegit per drets d'autor, per entrenar un sistema que produirà continguts alternatius i que els reemplaçaran com a desenvolupadors de continguts i de coneixement. N'hem de tenir cura, d'això. En l'altre extrem hi ha un debat molt més profund si ens preguntem si la intel·ligència artificial crea continguts, i si aquests continguts mereixen una protecció de drets d'autor. ¿Podem parlar de cultura i de creació sense tenir-hi un humà implicat? Segurament hem de repensar el nostre model d'originalitat, perquè és un concepte que considerem inherent a l'autor quan projecta la seva personalitat. I què passa quan aquesta personalitat és la d'un sistema d'intel·ligència artificial? Per tant, caldrà una regulació en els dos extrems del procés.
Justament, All Music Works acaba de presentar una discogràfica només integrada per artistes digitals generats per intel·ligència artificial generativa, que tindran drets d'autor propis.
— M'agrada que surtin a la llum aquesta mena d'iniciatives perquè posen de manifest que el model que podem imaginar en el futur no és necessàriament negatiu. Cal anar amb compte, però aquests moments de crisi sovint encoratgen la creativitat i podem imaginar un model divers amb participació humana o amb participació humana indirecta. Crearem models alternatius de creació, però que no siguin excloents.
Queda un llarg camí pedagògic per entendre que no ha de ser necessàriament dolent ni excloent el model de la intel·ligència artificial, oi?
— Hi estic d'acord. Crec que hi ha una tasca de sensibilització molt important, sobretot en un context en què hi ha aquesta sensació d'alarma permanent que ens ha generat la desinformació i les xarxes socials carregades d'informació radicalitzada i polaritzada. Hi ha un posicionament molt poc matisat: o el terror a la intel·ligència artificial o la defensa de la intel·ligència artificial perquè em convé en termes de benefici econòmic. I això ha trencat el debat. És a dir, l'artista potser més sensibilitzat amb la seva situació diu que li fa por la intel·ligència artificial perquè només la pot veure com una competidora. Potser hauria de pensar a integrar-la, com hem fet al llarg de la història amb avenços tècnics i tecnològics meravellosos. Sempre defenso que la intel·ligència artificial és una nova etapa d'evolució humana. És a dir, no ens hi enfrontem, perquè forma part de com evolucionem com a espècie. Hem de fer-la nostra, convertir la intel·ligència artificial en una cosa que ens permet interactuar amb el món de manera diferent. I això requereix educació i sensibilització, sens dubte.