El comissari acusat de tortures Billy el Niño cobra una pensió especial per una condecoració policial del 1977

MadridFa 41 anys que l'Estat paga un 15% més de sou al comissari franquista investigat per tortures José Antonio González Pacheco, conegut pel sobrenom de Billy el Niño, cosa que en els últims anys s'ha traduït en un 15% més en la seva pensió. Així ho ha reconegut el ministeri de l'Interior en resposta a una petició feta per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Billy el Niño, denunciat per centenars de tortures durant la dictadura a detinguts de manera il·legal, va rebre la medalla de plata al mèrit policial dos dies abans de la celebració de les primeres eleccions democràtiques el 1977 de mans del llavors ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa. Segons denuncia l'associació, l'objectiu de Martín Villa era "premiar-lo pels serveis prestats com a torturador abans de l'elecció d'un nou Parlament".

En la seva resposta, el ministeri aclareix que la medalla de plata al mèrit policial és una condecoració vitalícia i que, com a tal, significa un 15% més de sou per a tota la vida que es paga mes a mes independentment de la pensió. Per a l'associació, això significa que el comissari franquista continua sumant actualment a la seva pensió una altra concedida per la condecoració policial. Per això l'entitat ja anuncia que sol·licitarà al govern espanyol la retirada del que consideren una recompensa econòmica a "una persona que va cometre incomptables delictes contra les llibertats com a membre de la policia que va ser una màquina de torturar, perseguir i vexar persones que lluitaven pel retorn de les llibertats".

Hi ha hagut innombrables intents de la justícia espanyola i internacional de fer seure González Pacheco al banc dels acusats per tortures. Però una darrere l'altre s'han arxivat o bé se n'ha vetat l'extradició. El 2014 la justícia espanyola va rebutjar l'extradició a l'Argentina que reclamava la jutge María Romilda Servini. A més, l'Audiència Nacional va prohibir als mitjans difondre el rostre de l'exinspector de policia acusat de tortures. L'últim intent ha estat aquest any, però la fiscalia va tornar-se a oposar aquest febrer a la possibilitat que prosperi una querella contra ell per tortures i detencions il·legals pel fet de ser delictes que han prescrit. A més, el ministeri públic creu que no va cometre un crim contra la humanitat.