Mostra de Cinema de Muntanya

'Inussuk' i ''Fuimos Sierra', guanyadors de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma

L'acte d'entrega dels premis ha tancat la 15a edició de la mostra

Fotograma del curtmetrage 'Inussuk'
ARA Balears
22/10/2024
3 min

PalmaLa 15a edició de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma ja té guanyadors. A l’acte de claussura celebrat aquest vespre al Teatre Principal de Palma, s’han anunciat els guanyadors d’enguany. La cinta polonesa Inussuk, dirigida per Marcin Tomaszewski, ha aconseguit el guardó al millor curtmetratge de muntanya, i Fuimos sierra, de Pau Sola Lorente, ha estat reconegut com a millor curtmetratge de natura i etnografia. 

El jurat de l’edició d’enguany (format per Bartomeu Tomàs, Laura Riera, Marta Hierro, Cesc Mulet i Miquel Rayó) ha decidit també reconèixer amb una menció especial dues de les cintes a competició. Es tracta d’Uncle Vakho’s dream, de la directora polonesa Joanna Anna Roj, i d’Ian, curtmetratge australià dirigit per Matt Raimondo. El podi de guardonats es completa amb el premi del públic, que han atorgat les votacions dels assistents a les diferents jornades de projeccions de la Mostra. Així, Nana, de Sara Fortuna, és la pel·lícula triada enguany per rebre el reconeixement patrocinat per Caixa Colonya Pollença.

Inussuk, el curt guanyador del premi al millor curtmetratge de muntanya, conta la història de dos escaladors de grans parets, Marcin Yetim Tomaszewski i Paweł Hałdas, que tenen previst establir la primera via d’escalada a la costa oest de Groenlàndia durant l’hivern natural. Inussuk té un significat pràctic: serveix de pal indicador. Inussuk també pot mostrar el camí a través de la vida, el camí de tornada a casa, complint el seu propòsit místic. El jurat en destaca la factura cinematogràfica impecable i el tractament de la imatge. També l’excel·lentment imbricada polifonia de veus que compon la narració, amb un divers i profund discurs de cada una d’elles entorn de l’Inussuk i el viatge de tornada a casa. 

Per la seva banda, Fuimos sierra, guanyadora del premi al millor curtmetratge de natura i etnografia, narra l’experiència de cinc germanes que tornen al seu llogaret natal, ara despoblat i en ruïnes, a la Serra de Baza, Granada. Allà recorden com era la seva vida a la muntanya, la seva infància, les seves pors, els seus amors... fins que es varen veure obligades a abandonar casa seva. En opinió del jurat, el film destaca per donar espai i posar en valor el testimoni de les germanes protagonistes, darreres habitants de la despoblada serra de Baza, a Granada, amb un to summament respectuós i sense judicis, emotiu i a l’hora refrescant. 

Fragment de l'obra 'Fuimos Sierra'

A Uncle Vakho’s dream coneixem les roques del mont Kazbek, de més de 5.000 metres d’altitud i cobert de gel, i a les quals, segons la mitologia, Prometeu hi estava lligat. Per al protagonista de la història, Vakho, aquesta regió muntanyosa del Caucas de Geòrgia és un exili escollit per la seva profunda culpa. Fa 48 anys, va perdre el seu germà en unes circumstàncies tràgiques que abans li havien vingut en un somni. És la crua història de l’oncle Vakho es fon amb el paisatge nevat i desolat on ha triat viure. Una història que exposa amb coratge la culpa i la por als presagis i que troba el punt idoni de sobrietat, delicadesa i sensibilitat latent.

''Uncle Vakho's Dream'' ha estat guardonada amb una menció especial

Ian, el seu protagonista, Ian Elliott, és un escalador australià de 72 anys. Desafiant els estereotips d’edat, les habilitats tècniques, la força i la resistència, destrossa les normes socials i valora l’extraordinari potencial dels atletes grans. El jurat ha valorat el fet de mostrar el testimoni de l’Ian, escalador de 72 anys, amb un apropament que fuig dels tòpics motivacionals per abraçar l’honestedat i la humilitat, i mitjançant una direcció i fotografia excel·lents. 

'Ian', un dels curtmetratges premiats

Finalment, Nana és una història real sobre la vida, els somnis, les emocions i el futur, contada a través dels darrers set nenes i nens que estudien a l’escola rural de la Vall de Polaciones, el lloc més alt de Cantàbria, a 2.000 m d’altitud, i que possiblement, siguin la darrera generació d’habitants d’aquesta zona, coneguda com “la Lapònia del nord”. 

Una imatge de 'Nana', curt guanyador del premi del públic
stats