En què inverteixen els ajuntaments els 80 milions a l’any que destinen a cultura

PalmaEn parlar de polítiques culturals, la tendència a les Balears és fixar la mirada en la gestió de l’administració autonòmica i, sobretot, en els consells insulars. I és lògic: de tots ells depenen la majoria de les competències i són els òrgans que no només determinen els grans projectes, sinó també els que mouen els grans pressuposts. Així i tot, però, i malgrat que cadascun dels 67 consistoris de l’Arxipèlag té una idiosincràsia particular, entre tots ells destinen més de 82 milions d’euros anuals a l’àmbit de la cultura, segons les darreres dades del Ministeri de Cultura, uns doblers que inclouen tant el personal de les biblioteques com la programació de nombrosos teatres i centres culturals, així com tasques de conservació del patrimoni municipal, entre d’altres.

En total, els ajuntaments balears invertiren en cultura una mitjana de 69,40 euros per habitant durant 2022, una xifra una mica inferior a la del País Valencià –de 73,13 euros per habitant– i a una distància considerable de la de Catalunya, on els ajuntaments van destinar més de 678 milions d’euros a gestió cultural durant el mateix període, cosa que suposa una mitjana de més de 84 euros per habitant. Sigui com sigui, aquest repartiment és simbòlic, ja que la destinació d’aquests doblers canvia en funció dels municipis: basta fer una recerca ràpida per constatar que, almenys en matèria cultural, cada ajuntament de les Balears és un món.

Per començar, cal dir que a diferència d’àrees molt més definides i homogènies entre els diferents consistoris, com puguin ser les de serveis socials, educació o fins i tot esports, l’àrea de cultura ocupa regidories i contempla competències molt diverses depenent tant de la localitat com de l’equip de govern. A Ciutadella, per exemple, la segona tinent de batlia Maria Jesús Bagur (Més per Menorca) és responsable de les àrees de Medi Ambient, Cultura, Camins Rurals i Cementeri, mentre que a la ciutat d’Eivissa Carmen Domínguez (PP) ocupa la Regidoria d’Arxiu, Normalització, Cultura, Patronats i Biblioteca. La gestió de la biblioteca municipal, emperò, no forma part de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lloseta, encapçalada per Javier González (Ara Sí), mentre que l’actual regidor de Cultura de Calvià, Manuel Mas (Vox), és també delegat de Manteniment, Serveis Urbans, Món Rural i Benestar Animal. Per la seva banda, és la batlessa de Felanitx, la popular Catalina Soler, qui gestiona tot el que es vincula amb la gestió cultural del municipi. Com ha succeït també en la conformació de les conselleries autonòmiques, la gestió de la cultura admet tantes combinacions als ajuntaments com possibles responsables en l’àmbit polític.

Departaments infradotats

Ara bé, no tot són diferències. La majoria dels responsables consultats coincideix a definir l’àrea de cultura dels diferents ajuntaments com a “departament infradotat” en personal, i això que una part important de la inversió en cultura es destina precisament a recursos humans. Dels 82 milions que s’invertiren en gestió cultural als ajuntaments durant 2022, més de 23 foren per a despeses de personal, segons dades del darrer Anuari d’Estadístiques Culturals. I, així i tot, quasi tots els ajuntaments admeten haver de menester més recursos per poder posar en pràctica una correcta gestió cultural. “Si vols fer coses necessites mans, és una obvietat, però quan te trobes amb el fet que per fer tot el que vols fer tens com a molt un tècnic, un arxiver i una persona a la biblioteca, i que si tens sort i els tens tots a jornada completa, doncs hi ha poc marge per maniobrar. El dia a dia t’acaba passant per damunt”, assegura un dels regidors consultats.

Entre les principals partides destinades a l’àmbit cultural s’hi troben les de les biblioteques municipals, que són prop d’un centenar distribuïdes arreu de l’Arxipèlag, les de les escoles de música i les dels teatres. Tant l’Ajuntament de Lloseta com el de Maó destinen al voltant d’una cinquena part del seu pressupost de cultura als teatres de la localitat –105.000 euros en el cas de Lloseta i 367.000 per al teatre Principal de Maó– mentre que l’aportació del consistori de Sant Llorenç des Cardassar a l’auditori de Sa Màniga, de 450.000 euros, supera el 50% del total destinat a cultura. Per la seva banda, el Teatre de Manacor rebrà uns 729.000 euros d’aportació del seu ajuntament mentre que el teatre Principal d’Inca en rebrà 400.000. Aquest darrer centre obrí les portes fa poc més de tres anys després d’un llarg procés de rehabilitació, i les aportacions del consistori inquer s’han incrementat progressivament durant aquest temps: fa dos anys la partida destinada al mateix espai va ser de 250.000 euros.

“Ja venia d’abans, però és cert que des que existeix el teatre Principal d’Inca l’aposta cultural del municipi va en augment, i no només en relació amb el teatre”, explica el director del centre, Miquel Àngel Raió. “La voluntat ha estat en tot moment convertir Inca en un centre cultural més dins Mallorca, i això passa pel teatre, però també per moltes altres iniciatives que s’hi estan fent. La cultura és un element cohesionador, que permet l’autoreflexió d’una societat, i és fonamental que no només els estats sinó també els municipis la fomentin”, opina Raió, per a qui els teatres i centres culturals han de funcionar també com a “espais socials” i contribuir a la “dinamització i cohesió” dels veïnats.

Inversions desiguals

També ho entenen així a Alaior, poble de poc més de 9.700 habitants que en aquest 2025 destinarà del seu pressupost un 15%, quasi tres milions i mig d’euros, a l’àrea de Cultura, cosa que suposa una inversió cultural de 360 euros per veïnat del municipi. Cal dir, això sí, que d’aquests tres milions i mig n’hi ha gairebé un que es destinarà a l’adquisició de Cas Corbo, edifici és que farà servir com a centre cultural. “Entenem la cultura com una eina transformadora, tant per a la gent del poble com també per als visitants, i en aquest sentit som ambiciosos. Pensam que tothom en pot sortir beneficiat”, relata la regidora de Cultura, Festes, Fires i Mercats, la popular Eva Petrus. “També hem augmentat en un 50% la plantilla de la biblioteca, fet que permet oferir més i millors serveis facilitant l’accés a la cultura per a tots els alaiorencs i alaiorenques”, afirmen des de l’ajuntament, des d’on també assenyalen el centre de cultura de Sant Diego i de LÔAC (Alaior Art Contemporani) com a eixos de l’activitat cultural del municipi, així com diferents activitats musicals i iniciatives com les Balconades d’Art, amb què el poble es converteix “en un museu a l’aire lliure”.

En tot cas, Alaior no és l’únic municipi illenc que destina una part important del seu pressupost a l’àmbit cultural. També ho fan altres pobles com Lloseta o Alaró, que amb menys de 10.000 habitants cadascun destina més del 6% i del 9% dels seus pressuposts, respectivament, a aquesta àrea. Així mateix ho fan a Manacor, on dels més de 50.300.000 euros de pressupost per a 2025 està previst que se’n destini quasi un 7% a partides vinculades amb l’àmbit cultural –entre elles una de més de 900.000 euros destinada al Conservatori Municipal de Música i una de 181.000 euros per a la protecció i gestió del patrimoni historicoartístic. I ho fa Sant Josep de Sa Talaia, on el pressupost destinat a cultura suposa quasi un 5% del total que té el consistori i des d’on enguany s’invertiran més de 580.000 euros a promoció cultural.

Pel que fa a l’Ajuntament de Palma, l’àrea de Cultura compta amb 6.536.778 euros per a 2025, la qual cosa suposa poc més de l’1% del total del pressupost de Cort i implica una inversió anual en cultura de poc més de 15 euros per habitant. Tanmateix, des del consistori anunciaven fa poc més d’un any, quan la xifra era lleugerament inferior, que es tractava de “la major dotació econòmica destinada a polítiques culturals en tota la història de l’Ajuntament de Palma”. Entre les partides que s’han incrementat per a 2025 s’hi troben les dotacions al museu Es Baluard –amb un augment de 150.000 euros– i la de la Fundació Miró Mallorca, que puja 50.000 euros, així com la partida destinada al Casal Solleric, que enguany superarà els 540.000 euros en total, incloent-hi les despeses corrents, tècniques i administratives.

En la majoria dels casos, la inversió en cultura ha augmentat en els darrers anys, com ho ha fet també en altres àrees. A Felanitx, per exemple, s’ha passat de 429.000 euros en cultura l’any 2020 a 635.000 per a 2025. De fet, segons les dades del Ministeri de Cultura, la inversió dels ajuntaments de les Balears en aquesta àrea s’ha duplicat en els darrers 20 anys. L’Anuari d’Estadístiques Culturals de l’any 2003 reflectia que aquell any varen ser poc més de 40 milions d’euros els destinats a cultura per part dels consistoris de les Illes, una xifra que ha anat en augment fins a arribar als més de 82 milions de l’any 2022.

Tanmateix, però, no és a tots els municipis de les Balears que el percentatge del pressupost destinat a l’àmbit cultural s’ha incrementat en els darrers anys. A Calvià s’ha passat d’un 1,81% el 2022 a un 1,36% del pressupost total per a 2025. Actualment, aquest ajuntament gestiona un total de cinc espais culturals i en aquest 2025 destinarà uns 138.000 euros a la programació de tots ells. Entre els comptes del consistori també hi figuren 170.000 euros per a les activitats culturals en el marc de les festes del Rei en Jaume i 105.000 a la Fundació Calvià 365, uns doblers que han de servir per al patrocini i foment d’esdeveniments com el Mallorca Live Festival. Entre les partides que s’han reduït en aquests dos darrers anys hi figura la de normalització lingüística, que ha passat de 30.000 euros el 2023 a 14.000 per a 2025.