Plywood House: investigar és un joc divertit

PalmaTot a la Plywood House és un experiment, el que es van permetre SMS Arquitectes, que són Aina Salvà i Alberto Sánchez, per a casa seva, en un barri residencial de Palma. Construir l’habitatge propi sempre és, per a un arquitecte, l’ocasió de tenir un camp més lliure i més gran per a la investigació. Ells dos van aprofitar l’oportunitat d’experimentar per transformar i ampliar una casa senzilla entre mitgeres, i ho van fer establint una estreta relació entre la posada en pràctica dels principis que solen guiar les seves obres i la recerca de les possibilitats tècniques i constructives que aquest projecte els anava oferint. Investigar també pot ser un joc, un joc divertit, i qualsevol que contempli aquesta casa pot intuir com s’ho va passar de bé la parella mentre la feia.

Al lloc hi havia un habitatge d’una sola planta, construït als anys 50. Els n’agradava la tipologia i van decidir potenciar-la, però necessitaven un pis més per donar espai a la família. Diu Aina Salvà que tot el procés, a la Plywood House, “es va fer de manera natural, decidint sobre la marxa”. Havien d’aixecar un pis, mantenint les parets mestres de la planta baixa sense carregar-les massa, així que van habilitar un taller de fusteria a la mateixa obra i van investigar un sistema constructiu de mòduls prefabricats amb fusta de pollancre, tan lleugera, i un contraxapat resistent fins al punt que hi van poder fer els forjats de la casa. Obviant qüestions més tècniques, a la Plywood House (en català, casa de fusta contraxapada) es conviu amb l’estructura de l’habitatge, que es pot veure als sostres de totes les estances, a les mateixes plaques de fusta amb les quals s’aixequen les parets o es fa l’escala que, com un moble, hi dona accés.

Encara va tenir més de joc d’investigació tot el que van fer per respectar i recuperar el que aquella vella casa els anava donant: les peces de marès que extreien de les parets les guardaven per a un nou ús, com a fioles o com part del paviment del corral, que també es combina amb totxos de fang recuperats; les bigues que llevaven dels sostres les reservaven per als tancaments exteriors; les peces dels vells revoltons de la casa servirien per revestir algunes parets; si trobaven algunes rajoles de ceràmica de l’antiga fàbrica mallorquina La Roqueta els donaven un ús decoratiu en un racó del pati; si llevaven una vidriera a l’eliminar un antic passadís o una habitació petita, la col·locaven en un altre lloc on pogués tenir una nova utilitat... I per al trispol, a les zones on no van poder salvar les rajoles hidràuliques, van treballar colze a colze amb la fàbrica Huguet de Campos, especialista en hidràuliques, per crear un joc nou i atractiu.

Així, a la Plywood House es contempla un collage de molts elements recuperats i també de nous, de colors i materials diferents, però tot concorda. Fins i tot, la recuperació del verd turquesa que abans tenyia les persianes de la vella casa i ara és el color de la fusteria exterior parla dels anys 50, l’època de la qual és originària la casa. També hi remet l’ús de les rajoles de rivet barnissades que, amb el to de la mel, es fan servir per a la façana i com a revestiment de la piscina. Fetes per Miquel Soler a Felanitx, són una mostra més de la voluntat de SMS Arquitectes de treballar i posar en valor l’artesania local.

“És la casa que volíem. Una casa senzilla, austera, de manteniment fàcil, que no li falta de res però que tampoc té més del compte”, diu Aina Salvà. Preocupats per la sostenibilitat mediambiental, els arquitectes van crear diverses atmosferes dins l’habitatge: espais amb llum tamisada, d’altres amb llum del matí i d’altres amb orientació nord; unes zones amb molta inèrcia tèrmica -més fresques a l’estiu- i unes altres fàcils d’escalfar a l’hivern. Amb això i un pati de doble alçada, i també un jardí al terrat de la coberta, la casa no necessita aire condicionat. Tampoc no es van definir gaire els usos de cada espai, a banda de la cuina i els banys, i així la família pot fer un altre joc: una mena de migració per la casa segons l’època, cercant el benestar.