Irving Penn, el més artista dels fotògrafs de moda

La CorunyaPablo Picasso va ser un os dur de rosegar per a alguns fotògrafs. Tot i que el nord-americà Irving Penn (1917-2009) ja era molt reconegut, Picasso va fer tot el possible perquè no li fes un retrat, encara que el retrat que li va fer és un dels més icònics de l'artista malagueny. També és una de les estrelles de la gran retrospectiva que la fundació Marta Ortega Pérez dedica a Penn al seu espai al port de la Corunya, amb unes 170 fotografies. Picasso havia citat Penn a la seva casa d'estiu, La Californie. Però quan el fotògraf i el seu assistent hi van arribar i van trucar al timbre, ningú no els va respondre. Penn no es va donar per vençut i li va demanar a l'assistent que saltés la tanca, a veure si veia l'artista. I va ser així, però Picasso tampoc es va deixar guanyar i li va dir a Penn que només li donava deu minuts, i a més es va cobrir amb un jersei com si fos una capa.

Malgrat tot, al final va guanyar Penn: Picasso es va començar a avorrir mentre ell preparava la foto, i no es va adonar com Penn representava tot el seu caràcter i la seva força concentrant-se en el seu ull esquerre. "Irving Penn va ser sobretot un artista que va transformar la fotografia de moda", afirma el comissari de l'exposició, Jeff L. Rosenheim. L'exposició, organitzada pel Metropolitan de Nova York amb motiu del centenari de Penn, estarà oberta fins a l'1 de maig, i la Corunya és l'última ciutat que la rebrà. "Penn va anar molt més enllà de la fotografia de moda, i va ser capaç de veure les emocions de les persones que va retratar, fos una supermodel o un escura-xemeneies. Va ser un expert a convertir el quotidià en extraordinari –subratlla el comissari–. Penn era un excel·lent creador d'imatges, i aquesta exposició confirma que també era un fabricant d'objectes realment esplèndid. Ell mateix va produir la seva pròpia obra i va portar el revelatge al nivell més alt".

Més de 60 anys treballant per a la revista 'Vogue'

Irving Penn està considerat un dels grans fotògrafs del segle XX, per la sobrietat i l'elegància i per com va saber expressar molt amb molt poc. Nicole Kidman recorda que posant per a Penn es va sentir "extremadament segura", que Penn era molt poc parlador i que semblava "esperar" més que buscar alguna cosa. I que si s'havia plantejat cap objectiu, li sembla que era capturar "una idea o una sensació". Amb aquesta sensibilitat, Penn va retratar desenes de polítics, artistes, cineastes, escriptors, artistes, músics i intèrprets essencials del segle XX, entre els quals hi ha Audrey Hepburn, Louis Armstrong, Federico Fellini, Colette, Simone de Beauvoir, Salvador Dalí, Al Pacino, Yves Saint Laurent, Orson Welles, Woody Allen, Arthur Miller, Zaha Hadid, Pavarotti, David Bowie, Le Corbusier, Milan Kundera, Groucho Marx, Grace Jones, Tàpies, Robert De Niro, Pavarotti, Balthus, Jorge Luis Borges, Nureyev, Elton John, Truman Capote, Duke Ellington, Umberto Eco, Alfred Hitchcock, Vladimir Nabokov, Francis Bacon, Louis Armstrong, Mick Jagger i Martin Scorsese. Les seves imatges es van poder veure a la revista Vogue, per a la qual Penn va treballar gairebé en exclusiva durant 66 anys: "En una data tan primerenca com el 1943, els seus editors van reconèixer que Penn tenia unes habilitats sublims per crear imatges i que podia imaginar la pàgina on apareixerien les seves fotografies millor que cap altre artista de la seva generació que treballés amb la càmera", explica Rosenheim.

Una altra de les icones a qui va retratar d'una manera insòlita va ser Marlene Dietrich: ella va començar la sessió donant-li ordres, però ell la va immortalitzar amb un posat més aviat intimista, una imatge molt allunyada de l'habitual. Penn és conegut per la meticulositat –potser heretada del seu pare, un rellotger rus emigrat als Estats Units– i per l'afany per treballar amb llum natural i en estudi. Curiosament, els seus primers estudis no van ser de fotografia, sinó de disseny gràfic, i es va comprar la primera càmera, una Rolley, amb diners que va guanyar fent d'aparadorista als grans magatzems Sachs durant un estiu.

"Línia, silueta i equilibri"

La trajectòria de Penn va fer un gir quan Vogue, a més de bodegons, li va encarregar que retratés els personatges que hi entrevistaven. Per ser ell qui controlés la situació, els feia posar en un racó estret que va crear a l'estudi. "Altres fotògrafs creaven ambients luxosos per a les fotografies. Penn va simplificar l'experiència amb un fons blanc i senzill per centrar l'atenció dels espectadors en la postura, la il·luminació i l'estil natural del subjecte, fos qui fos", diu Rosenheim, que assenyala que el que connecta les natures mortes i els retrats són "la línia, la silueta i l'equilibri".

Penn va fer per a Vogue 165 portades, però va anar més enllà del glamur. El 1948 va retratar els quítxues a Cuzco, en un dels primers deu grans viatges que va fer. Més endavant el van destinar a París a fer més fotografia de moda. Va ser aleshores quan va conèixer la que seria la seva segona dona, la model sueca Lisa Fonssagrives, de qui va plorar la mort el 1999 fent bodegons de flors marcint-se. Als anys 60 i 70 es va fer ressò dels canvis socials que s'estaven produint i va retratar col·lectius, entre els quals hi havia hippies, els Àngels de l'Infern i indígenes de Nova Guinea.

En el tram final del recorregut de l'exposició es pot veure una altra vegada l'impacte que Penn va tenir en la fotografia de moda: Issey Miyake va quedar tan impressionat de com Penn va retratar una de les seves col·leccions del 1983 que li va encarregar que ho fes fins al 1999. Li agradaven tant les seves fotografies que deia que les col·leccions no estaven acabades fins que Penn no les retratava.